L'Agència Europea de Medicaments ha aprovat la vacuna infantil per als infants d'entre 5 anys i 11. Segons la consellera de Salut de les Illes Balears, Patricia Gómez, el vaccí podria estar aprovat a l'Estat a mitjan desembre, i també ha dit que espera "que les farmacèutiques tinguin disponibilitat, ja que serà una dosi específica per a la població infantil". Així i tot, també ha assegurat que tan bon punt la vacuna arribi a les Illes, es començarà a vacunar des del primer instant.

Cal frenar el retorn a la normalitat. El Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) avisa que cal tornar a aplicar restriccions "immediatament" per controlar la transmissió del virus de cara al desembre i al gener, quan preveu que la variant delta del coronavirus s'escampii molt més ràpidament. A més, recomana combinar aquestes mesures amb el desplegament de la tercera dosi de reforç per a tots els adults, amb prioritat per als més grans de 40 anys i, per descomptat, aposta per intentar reduir al màxim el que anomena el "buit o bretxa d'immunitat" , és a dir, el percentatge de no vacunats, que són els que impulsen les hospitalitzacions.

Els contagis de coronavirus augmenten a tot Europa, també als països on els percentatges de població vacunada són més elevats, cosa que de retruc ha accelerat el debat sobre l'aplicació d'una tercera dosi. Països com Bèlgica, amb un 74% de la ciutadania vacunada, registren una incidència de 960 casos per cada 100.000 habitants, i aquesta setmana han anunciat que es generalitza l'aplicació de la tercera punxada per a tota la ciutadania. En canvi, a Espanya, que per ara registra unes xifres de contagi molt inferiors, la tercera dosi s'aplicarà a persones de més de 60 anys i personal sanitari. Els criteris, com ja ha anat passant al llarg de la pandèmia, varien, doncs, en funció de les autoritats sanitàries de cada país i de la seva situació epidemiològica, sobretot mentre els reguladors europeus no emetin un veredicte clar. De moment, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) dona per descomptat que caldrà generalitzar la tercera dosi, però els experts estudien encara quin és el millor moment per administrar-la.

Emmanuel Macron havia convocat els francesos a les vuit del vespre. Tenia programada una compareixença, retransmesa en directe per les ràdios i televisions del país per compartir uns quants missatges amb la població: bàsicament sobre el seguiment de la situació epidemiològica a França, ara que la pandèmia rebrota en alguns punts d’Europa, i també sobre la recuperació econòmica després de mesos de foscor vinculats al covid-19. Però, probablement, l’anunci més destacat de Macron servia per confirmar la seva aposta per l’energia nuclear: el polític nascut a Amiens va assegurar que –tal com ja s’havia avançat– França construirà nous reactors per primera vegada en dècades. 

A la majoria de països europeus amb taxes altes de vacunació contra el covid fa mesos que batega el debat sobre si cal administrar de manera generalitzada una dosi extra per augmentar la protecció davant del virus i possibles noves variants. A Espanya, el 89% de la població diu que es posaria una vacuna de reforç si les autoritats sanitàries ho recomanessin, segons una enquesta de l'Instituto de Salud Carlos III. Ara bé, els experts consultats per l’ARA asseguren que no hi ha prou evidència que els mesos posteriors a la vacunació la protecció disminueixi tant per justificar l’administració d'una injecció de record a tothom.

La comissió de Salut Pública, integrada pel ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, ha aprovat aquest dimarts administrar una tercera dosi de la vacuna contra el coronavirus a persones amb situació greu d'immunodepressió. Són casos en què existeix un risc elevat que es produeixi una resposta immune inadequada a la pauta convencional de vacunació. Concretament, aquesta dosi addicional està pensada per completar la pauta de vacunació a persones amb trasplantament d'òrgan sòlid, els receptors de trasplantaments de progenitors hematopoètics i els que estan en tractament amb fàrmacs anti-CD20.

L'Haute Autorité de Santé (HAS, en les sigles en francès) ha recomanat oficialment aquest dimarts que els més grans de 65 anys i les persones que pateixin afeccions mèdiques d'alguna mena rebin, a partir del mes d'octubre, una dosi de reforç de la vacuna contra el covid.

L’OMS va fer una crida aquesta setmana a no aplicar una tercera dosi –o dosi de reforç o de recordatori– fins que almenys el 10% de la població mundial estigui vacunada. Tot i això, països com Israel ja han començat a injectar-la als pacients immunodeprimits i a les persones majors de 60 anys, i França i Alemanya van anunciar dijous que també l’aplicaran a les persones grans i les més vulnerables. Una opció que també es planteja Espanya: la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va afirmar que “tot apunta que la tercera dosi s’haurà d’administrar” –malgrat que no va especificar si a determinats col·lectius o a la població en general–, i la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, va apuntar que estan estudiant posar una tercera injecció als pacients immunodeprimits, com són, per exemple, les persones trasplantades o que segueixen algun tractament contra el càncer. Però ¿realment és necessària una tercera dosi per tenir immunitat contra el covid?

Alemanya i França han decidit ignorar la crida feta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquest dimecres i seguir endavant amb els plans per administrar una tercera dosi de la vacuna contra el covid a partir del mes de setembre.