<![CDATA[Ara Balears - campanes]]> 10 <![CDATA[Palma es prepara per celebrar Sant Sebastià amb música, foc i el so de les campanes de la Seu]]>

Palma viurà aquest dilluns 19 de gener un dels moments més emblemàtics de les festes de Sant Sebastià, patró de la ciutat, amb una revetla que tornarà a omplir els carrers de música, foc i ambient festiu.

]]> <![CDATA[Per què cap dels quatre rellotges del campanar de Manacor marca la mateixa hora?]]>

Abans, moltes dècades enrere, els campanars marcaven sonorament la vida d'un poble. Anunciaven els morts, avisaven d'un incendi, recordaven les misses... i fins i tot marcaven les hores. El de Manacor, anomenat torre Rubí en honor al rector que va fer construir la segona construcció més alta de les Balears (75 metres només superats per la xemeneia de la central tèrmica alcudienca del Murterar), té a més quatre grans esferes que també donen una informació visual de quina hora és (sense, en teoria, haver de mirar mòbils o rellotges de polsera). El problema és quan cap d'elles marca la mateixa hora i, per tant, és més un embull que un servei.

]]> <![CDATA[Campanes: la veu de Déu]]> Fa temps que hem perdut el llenguatge de les campanes. Fins no fa gaire, la vida dels pobles i dels barris a les ciutats estava regulada i organitzada pels tocs de campana. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la gent identificava i entenia. El temps d’oració, de feina i els de festa i dol estaven marcats pel seu so. Durant segles, les campanes ens varen transmetre sentiments de comunitat, alhora eren un canal de comunicació espiritual amb Déu. Aquella capacitat de transmetre informació ha minvat amb el pas del temps. La modernitat va arrasar campanars, campaners i campanes. Va arribar l’electrificació i la simplificació dels tocs va desvirtuar un llenguatge que ens era proper. Senzillament, vàrem canviar els canals d’informació i els sistemes de codificació.

]]> <![CDATA[La campana Mònica de la Seu Vella de Lleida marxa a Àustria per ser restaurada]]>

La campana Mònica de la Seu Vella de Lleida tornarà a sonar com nova: aquesta setmana l'han enviat a un taller austríac per ser restaurada, vuit anys després que la despengessin perquè no se n'agreugés el deteriorament i divuit anys després de detectar-hi una esquerda d'uns 15 centímetres de llargada que parteix de la vora i puja obliquament i que podria distorsionar el so original de la campana.

]]> <![CDATA[Campanes que sonen i tomates que no suquen]]> Hi ha un subgènere autòcton i clàssic. Com els americans tenen les pel·lis d’adolescents de high school furgant-se el nas mentre inhalen cola industrial una nit suada d’estiu per convertir-se en una destral humana espasmòdica que assassina tots els gatets del barri suburbà canicular ara tenyit de sang barbacoa felina, els catalans tenim els nostres subgèneres tipus Sé el que vau fer el darrer estiu. Per exemple, els tocacampanes. Els tocanassos, tocapebrots, tocacollons. Els toca-tot-perquè-em-dona-la-santa-i-reial-gana. Els sentiu?

]]>