No vull créixer, diu en anglès aquesta pintada en alguna paret de Palma. Banksy, per descomptat, té deixebles, i les ciutats dels cinc continents són plenes d’artistes de l’esprai que somien que un dia els seus grafits siguin valorats en milions de dòlars. És per aquest motiu que les firmen: aquest mateix, que representa un home vell que es mou en caminadors i que tanmateix continua fent pintades amb esprai a les parets amb un somriure al rostre, va signat justament amb el pseudònim Sonríe. A baix, per fer-se bo de trobar, el seu nom a xarxes @inkterrorist. Si el cercau a X, trobareu que hi té publicat un fil en què explica que va estar un any tancat a casa a causa d’una depressió, però que finalment va trobar forces per sortir “a deixar un bocí de mi mateix a una paret” (ho diu així). L’artista anima qualsevol que el llegeixi i que també se senti malament a fer el mateix. Afirma que no cerca doblers ni reconeixement artístic i, en canvi, ofereix un missatge de superació de les pròpies pors. “Tu pots fer-ho, no estàs tot sol”, conclou, sempre en anglès i amb aquestes darreres paraules en majúscula. Sobre els grafits urbans hi ha opinions de tota casta, amb una majoria favorable. Personalment, crec que pertanyen a la mateixa categoria de les estàtues a les places o a les rotondes: art a la via pública no sol·licitat pels vianants.