Formentera ha assolit un nou pas en la seva transició energètica. Des de la posada en marxa del nou enllaç elèctric submarí amb Eivissa, la totalitat de la demanda elèctrica de l’illa es cobreix amb energia procedent del sistema interconnectat balear i de fonts renovables locals. La infraestructura, que ha suposat una inversió de 96 milions d’euros, representa una fita clau per a la seguretat del subministrament i la reducció d’emissions, segons va destacar aquest dilluns el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, durant la visita institucional a la nova subestació de 132 kV de Formentera.

La demanda elèctrica a les Balears va registrar un augment del 6,3% a les Illes Balears respecte del mateix mes de l'any anterior. En termes bruts, s'estima una demanda de 606.027 megawatts per hora (MWh), un 8,7% superior a la de setembre de l'exercici passat, segons ha informat Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE) aquest dijous.

Endesa ha detectat a les Illes Balears 732 fraus elèctrics en els sis primers mesos de l'any, la qual cosa equival a una mitjana de dos casos diaris, amb un consum d'electricitat defraudat de més de 10 milions de quilowatts hora. La manipulació de les instal·lacions elèctriques per a cometre frau és, segons ha assenyalat recentment la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), un problema en augment en els darrers temps que perjudica tots els consumidors i genera riscos per a la seguretat ciutadana.

Endesa ha donat per resolt el problema d'apagades i manca de subministrament a clients de la ciutat de Barcelona. La companyia ha anunciat a les 13.00 hores que "han quedat resoltes les tres avaries de mitjana tensió associades a les incidències d’ahir al vespre". Una d'elles s'ha solucionat amb un grup electrogen a la zona entre General Mitre i Muntaner i la reparació del centre de distribució avariat.

Encara no ha arribat l’estiu i l’inici avançat de la temporada ja ha topat amb un dels inconvenients que més molesten l’activitat comercial i de restauració: els talls de llum. A principis de maig, 2.000 abonats de diverses barriades de Palma (Son Rapinya, Camp Redó, Pere Garau i Santa Catalina) es van veure afectats durant tres hores per una avaria a la xarxa de mitjana i baixa tensió. El darrer dissabte de maig, altres 1.700 clients del centre històric de Ciutadella, entre veïns, comerços, pastisseries, bars i restaurants, es van passar fins a 16 hores sense subministrament. Molts establiments van haver de tancar perquè no tenien llum ni per poder fer servir els seus sistemes de cobrament i l’aparatosa presència de fins a sis sorollosos generadors als carrers, que Endesa instal·là per tal de restablir el servei, van multiplicar encara més les queixes i molèsties.

Una doble avaria en un cable subterrani ha deixat sense llum 1.436 ciutadellencs durant el matí d’aquest dissabte. Segons ha informat Endesa, a les 5.36 h s’ha detectat una doble avaria en un cable subterrani a Ciutadella, i inicialment s’han vist afectats uns 1.700 clients.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

L'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.

L'apagada històrica d'aquest dilluns va trencar de forma sobtada la rutina dels ciutadans i les empreses, i també va provocar pèrdues milionàries. En el cas dels particulars, les assegurances de la llar tenen algunes cobertures útils per fer front als danys ocasionats per aquesta mena de disfuncions. Una de les més importants és la de protecció davant de danys elèctrics ocasionats per la manca de subministrament, una cobertura que inclou els aliments i medicaments emmagatzemats en neveres. A diferència de la DANA, en aquest cas no entra en joc el Consorci de Compensació d'Assegurances –que substitueix les asseguradores–, perquè només s'activaria en cas que l'apagada hagués estat fruit d'un fenomen atmosfèric, una qüestió que no s'ha confirmat ara com ara. Un element essencial és conèixer l'origen de l'apagada, la qual cosa serveix per determinar a qui reclamar, expliquen fonts d'Endesa.

El subministrament elèctric ha patit una caiguda general que ha afectat tot Espanya. A les Illes, Red Eléctrica d'Espanya (REE), operador de la xarxa, ha explicat que al sistema elèctric balear no hi ha hagut cap tall de subministrament.

El director d'operacions de Red Eléctrica, Eduardo Prieto, ha assegurat que la xarxa elèctrica ha superat amb "èxit" el primer pic de demanda d'electricitat de la jornada, que es produeix diàriament pels volts de les 8.30 hores del matí. Segons Prieto, la situació al sistema elèctric es troba "normalitzada i estable" aquest matí i a les 7.30 hores d'aquest dimarts prop del 99% de la demanda prevista per al dia "ja estava coberta".

¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

El batle de Palma, Jaime Martínez, preveu que les obres de l'edifici de Gesa comencin a inicis de 2026, una vegada es resolgui el concurs d'idees que s'obrirà entre març i abril d'enguany. Així ho ha explicat Martínez després de signar la compra d'aquest immoble, que formarà part del Districte d'Innovació que es projecta per a aquesta part de la façana marítima i Nou Llevant. "La façana marítima passa a ser municipal, de tots els palmesans", ha manifestat el batle a les portes de l'edifici de Josep Ferragut, a més de recordar que aquí s'ubicaran les oficines la seu del Districte d'Innovació, una incubadora d'empreses, l'institut municipal de les arts, la biblioteca central de Palma i també espais expositius.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dilluns l'acord transaccional amb Endesa per a l'adquisició de l'edifici de Gesa per 25,365 milions d'euros. A més, el Consistori també adquirirà les dues parcel·les adjacents a l'edifici per 5,203 milions. Segons ha detallat el batle de Palma, Jaime Martínez, 16,916 milions d'euros de l'import total de l'edifici corresponen a compensacions i cancel·lacions de càrregues urbanístiques d'Endesa –per la qual cosa l'Ajuntament no els abonarà– mentre que els 10 milions restants es liquidaran amb una subvenció de fons europeus.

7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

Cites importants en dues de les principals elèctriques a l'Estat. D'una banda, aquest dimecres Iberdrola ha presentat els primers números del 2024. De l'altra, Endesa ha celebrat la seva junta general d'accionistes. En tots dos casos, però, el missatge que s'ha volgut llançar als accionistes és que aquest any serà millor que el 2023. De fet, Iberdrola, companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán, hi ha posat xifra: estima tancar el 2024 amb uns guanys rècord de 5.000 milions d'euros, per sobre, doncs, dels 4.803 milions amb què va tancar l'exercici del 2023.

La demanda elèctrica ha estat de 700.903 MWh durant el mes d'agost a les Balears, una xifra que representa un descens del 3% en relació amb el mateix període de l'any anterior, segons ha informat aquest dijous Endesa.

Assegura sentir-se com una David que ha vençut Goliat. “La lluita ha valgut la pena”, diu satisfeta Yolanda Peregrín, al conèixer que un jutjat penal de Barcelona ha condemnat dos directius i una treballadora de DPS Consulting (ara Pares Seixa), un despatx jurídic contractat per Endesa per reclamar els deutes de clients fent servir mètodes que, segons la sentència, inclouen la “intimidació” i “coaccions”. Una mena de cobradors de frac dels deutes a la gran elèctrica. En el cas de Peregrín, en una trucada del juliol del 2020, una operària de l’empresa es va fer passar per funcionària dels jutjats i la va amenaçar dient-li que si no pagava els 2.300 euros que devia li embargarien tots els béns i comptes al seu nom. La dona va aconseguir enregistrar la conversa, que ha estat clau per a la condemna, que encara es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona i, per tant, no és ferma.

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).