D'on surt Geert Wilders? Com és possible que un xenòfob d'ultradreta hagi guanyat unes eleccions als Països Baixos? Abans d'entrar en la lletra petita neerlandesa, cal obrir el focus. Europa fa temps que dona símptomes d'involució ideològica. Amb la fi de la Guerra Freda, la lenta però inexorable caiguda de la socialdemocràcia ha deixat un panorama sense hegemonies clares: la revolució conservadora no ha acabat de quallar. De fet, s'ha vist superada per la dreta. Els nacionalismes clàssics tampoc han omplert del tot el buit. Ha estat la ultradreta autoritària i superidentitària la que els últims temps cada cop ha ocupat més espai, des d'Itàlia i Hongria, on ja governa, fins a França, Espanya o ara els Països Baixos. Les successives crisis encadenades –migratòria, financera, climàtica, pandèmica i bèl·lica–, sumades al Brexit i a una Unió Europea viscuda com una superestructura burocràtica i que la població no acaba sentint com a pròpia, han anat abonant una desafecció i desorientació polítiques creixents.

L'encara presidenta en funcions del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha fet saber aquest dissabte que encapçalarà la llista del PSOE al Congrés dels Diputats per les Balears.

Després de les eleccions autonòmiques, municipals i dels consells insulars i la convocatòria anticipada de les eleccions generals us oferim el calendari detallat dels pròxims mesos en clau balear i estatal. Les dates més importants per formar governs i de la pròxima campanya electoral.

Palma ha estat la capital de província de tot l'Estat en què Vox ha obtingut el percentatge de vot més elevat, amb un 20,47% en total. Només supera aquesta xifra la ciutat autònoma de Ceuta, on la formació d'extrema dreta ha tret un 20,64% dels vots. Així, en el conjunt de capitals de província, per darrere de Palma se situen Múrcia, amb un 18,74% dels vots per a Vox; Guadalajara, amb un 15,78% dels sufragis, i Castelló de la Plana, amb un 15,39%.

Tot i que el mapa d'Espanya s'ha tenyit de blau aquest diumenge, una ullada als resultats pot donar algun argument per a l'optimisme a Pedro Sánchez i justificar l'arriscada decisió d'avançar les eleccions. En realitat, tot i perdre per 750.000 vots de diferència amb el PP, si es fa l'extrapolació del resultat de les municipals al Congrés de Diputats (amb tots els matisos que això comporta) els dos partits de dreta no tindrien garantida la majoria absoluta. Això és així perquè la suma de vots del PSOE i de tots els seus socis habituals arriba al 41,7% mentre que el bloc conservador es queda en un 40,7% dels sufragis.

El triomf del PP a Menorca s'ha constatat a partir de dos municipis on els conservadors han governat els darrers quatre anys: es Migjorn i Alaior. En el primer poble, la batlessa, Antònia Camps, ha incrementat amb un regidor la seva majoria sobre el PSOE. El mateix escenari a Alaior, on José Luis Benejam manté el nombre de regidors que el 2019, però augmenta amb més de 200 sufragis la seva hegemonia.

El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, valora negativament que el president de l'Estat, Pedro Sánchez, hagi convocat aquest dilluns eleccions anticipades: "No és una bona notícia, però hi concorrerem". Quant a possibles candidatures unitàries amb altres partits, no descarta fer front comú amb El Pi, tot i que assegura: "Ja n'hi va haver una entre el PSM i UM i no va tenir bon resultat".

L'ARA Balears ha preparat un dispositiu especial per informar els lectors de tot el que passi a les eleccions autonòmiques i locals del 28 de maig. A la web podreu seguir en directe tota la jornada electoral i també hi trobareu cròniques i mapes interactius per entendre millor què passa i on està passant, amb una mirada crítica sobre la jornada electoral.

“La casa encara és buida”, diu Amparo Cuenca, actual portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Eivissa, que ha sentit les urpes de l’especulació amb l’habitatge a la seva pell. “La casa” no és qualsevol casa. Corria l’any 2014 quan Amparo va decidir divorciar-se de la seva exparella, de qui diu que llavors va deixar de pagar la hipoteca del pis que compartien i la manutenció de les seves filles. “Vaig quedar amb una boixa petita per atendre i amb una hipoteca”, explica; “si no podia pagar un mes, imagina’t tot un deute al banc”.

Com haurien de ser les Illes Balears d’aquí a quatre anys? Aquestes són algunes de les preguntes que l’ARA Balears ha realitzat a persones de tots els sectors econòmics illencs: des de la indústria fins a la cultura i l’agricultura, passant pel turisme. Sense entrar en qüestions partidistes, tots fan balanç històric del paper de la política balear i reclamen canvis en el futur.

La millora de les condicions a la sanitat, que les persones puguin accedir a un habitatge digne i que es controli la massificació turística són tres reptes als quals haurà de fer front l’Executiu durant els propers quatre anys. La pandèmia només és un record, però el sistema de salut encara es recupera del seu impacte, i els pitjors auguris sobre els efectes econòmics de la guerra a Ucraïna tampoc no s’han fet realitat. L’economia marxa, però les desigualtats no han aturat de créixer. Més enllà de les promeses dels partits, l’ARA Balears ha volgut parlar amb alguns ciutadans sobre què esperen del pròxim Govern i quines accions consideren més necessàries.

La Policia Local ha irromput en un acte de campanya de la CUP - Crida per Palma per identificar els membres del partit que havien penjat una estelada gegant davant la Seu. Ha estat el propi partit municipalista qui, a través d'una piulada al seu compte de Twitter, ha denunciat els fets demanant-se "on queda la llibertat d'expressió" i assenyalant l'Ajuntament de Palma, a qui ha etiquetat en el tuit.

La portaveu de Ciutadans i candidata a la presidència del Govern, Patricia Guasp, ha promès rebaixar el 30% de l'IBI per a tots els comerciants, autònoms i petites empreses de Balears si governa durant la pròxima legislatura.

Maria Antònia Munar va reaparèixer aquest diumenge en un acte polític. En concret, l'expresidenta del Consell va assistir a la presentació de la llista electoral d'El Pi a Costitx, candidatura encapçalada per Antoni Salas, qui alhora és el candidat a la presidència de la institució insular.