Fa 14 anys que el sistema de finançament autonòmic està caducat: un model que perjudica les Balears, el segon territori en aportar recursos per càpita i el desè en rebre’n de tornada. Ara, el govern espanyol ha posat damunt la taula una nova proposta. Què en sabem i com pot afectar les Balears?

La negociació es va plantejar en quatre àmbits: solució al conflicte polític, finançament singular, reconeixement nacional de Catalunya i la llengua i assegurar la continuïtat de les polítiques públiques –Rodalies, aeroport, etc–. El més important, el finançament. Sobre aquest es podia negociar la quantitat –l’aportació anual a la Generalitat provinent del govern central– o l’estructura –la recaptació dels impostos, la gestió, la liquidació, la inspecció i l’administració: si Catalunya continuava dins del règim comú o anava a un règim especial–.

L’economia creix amb força per damunt de la mitjana europea, els turistes ocupen carrers i places i la majoria de catalans aniran a la platja una hora o altra aquest cap de setmana llarg. La societat fa el seu camí mentre la política corre el risc d’allunyar-se no només dels seus somnis sinó de la seva vida quotidiana alimentant els tentacles de l’antipolítica. 

El Govern és crític amb la proposta de finançament singular de Catalunya. El vicepresident, Antoni Costa, va advertir en el ple de dimarts passat que si el president espanyol, Pedro Sánchez, accepta implementar aquest model, “les Balears en serien un dels principals perjudicats”. Però segons diversos experts consultats, les Illes només podrien sortir-hi perdent en cas d’immobilisme: és a dir, si el sistema només es canviàs per als catalans. Si les Balears reclamassin que se’ls aplicàs una quota similar a la que proposa Catalunya, podria ser una bona oportunitat per millorar el seu finançament. Ara bé, el Govern de Marga Prohens ho rebutja perquè considera que, si aquest model s’implementàs a totes les comunitats, “l’Estat quedaria destruït”, tal com va assegurar Costa al Parlament.

Pedro Sánchez ha fet el cor fort i ha pagat el preu dels indults i de l’amnistia amb un somriure de compromís per a les càmeres. Al cap i la fi, l’alternativa era fer president Feijóo i que pugés el descontentament intern d’un PSOE que es manté raonablement unit perquè ja se sap que el poder és el ciment més eficaç. 

El president Aragonès ha anat a Madrid a presentar una qüestió molt important per a Catalunya, com és el “finançament singular” de la Generalitat. Llàstima que, com que ell mateix ha avançat les eleccions, el que havia de ser la pròxima pantalla del Govern després d’aconseguida l’amnistia quedarà en una reclamació de candidat en precampanya.

El ministeri d'Hisenda ha publicat una part de la informació necessària perquè la Generalitat pugui calcular les balances fiscals o les cuentas territorializadas, com les va batejar el ministeri d’Hisenda durant el mandat de Cristóbal Montoro (PP). En concret, aquest dimarts a la tarda Hisenda ha publicat a través de l'Institut d'Estudis Fiscals dades econòmiques corresponents a l'exercici del 2021 que calen per poder arribar a aquest càlcul. Cal tenir en compte, però, que Hisenda no publicarà les balances fiscals en si, sinó només la informació per poder-les elaborar. De fet, l'última vegada que el govern espanyol va publicar aquestes balances va ser el setembre del 2017, quan faltaven pocs dies per al referèndum de l’1-O. Des de llavors no s’han publicat més.

1996. Aquestes són les notícies del matí. President Jordi Pujol:

L’actual model de règim comú de finançament autonòmic no agrada al govern de Pere Aragonès, que sempre ha denunciat que deixa Catalunya infrafinançada. Però per resoldre aquesta capsa de Pandora, la Generalitat descarta, d’entrada, participar en un debat amb la resta de comunitats autònomes. És una qüestió “bilateral”, insistia Aragonès la setmana passada. I aquesta serà precisament una de les reclamacions catalanes per a la investidura de Pedro Sánchez, almenys des del bloc d'ERC. Una posició que dista, però, de la que va defensar el mateix Aragonès el 2019, en el marc d’unes conferències al Cercle d’Economia, on s’obria a abordar la reforma del sistema sense condicionar-ho al fet que la negociació fos bilateral.

¿És una possibilitat la condonació del deute autonòmic? En els darrers dies, i alimentat pel sudoku de la investidura de Pedro Sánchez, aquest debat ha reaparegut. La idea, tot i no ser nova, no s'ha portat mai a terme. Però diferents experts consultats per l'ARA afirmen que seria possible dur-la a la pràctica.

El trencaclosques de la fiscalitat a Espanya està per acabar. No només perquè arrossega un model de finançament autonòmic caducat des de l'any 2014, sinó perquè l'Estat no afronta una reforma fiscal en profunditat que, fins i tot, li demana Brussel·les. Així ho subratlla l'acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas en una conversa amb l'ARA. Casasnovas, precisament, va formar part del comitè d'experts per a la reforma fiscal encarregat d'elaborar una proposta de reforma tributària a l'Estat. La guerra a Ucraïna, però, va deixar aquell document en standby.

El Pi ha conclòs aquest dissabte les jornades 'Horitzó 2030', a les quals han assistit el president del Partit Nacionalista Basc, Andoni Ortúzar, i el secretari general de Coalició Canària (CC), Fernando Clavijo. En aquestes jornades s'ha vist que els dos partits són dos dels miralls dels regionalistes illencs per dos temes: el finançament autonòmic i la representació a Madrid.

Si hi ha una caixa dels trons en un govern, aquesta és la de la fiscalitat. En el cas espanyol fa anys que aquesta no s'obre o, com a mínim, no del tot. Ara, però, l'executiu, i en concret el ministeri d'Hisenda, té damunt la taula dos compromisos que capgiren la situació: el de la reforma fiscal, d'una banda, i el d'un nou model de finançament autonòmic, de l'altra. Si bé totes dues qüestions estan lluny de donar-se per tancades, formen part de la llista de deures que el govern espanyol té aquest 2022 en matèria fiscal.

Primera passa del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic. El Ministeri d’Hisenda ha mogut fitxa i ha enviat a les comunitats una proposta per calcular la població ajustada, el sistema amb el qual s’anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o ensenyament, per exemple. El càlcul de la població ajustada sempre ha estat molt polèmic per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada un d’aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.

Primer pas del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic. El ministeri d'Hisenda ha mogut fitxa i ha enviat a les comunitats una proposta per calcular la població ajustada, el sistema amb el qual s'anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. El càlcul de la població ajustada sempre ha estat molt polèmic per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada un d'aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

La reforma del model de finançament va començar a caminar ahir al Congrés entre el compromís del govern espanyol a tirar-la endavant abans que acabi la legislatura i el déjà-vu de tots aquells –en especial les comunitats que denuncien infrafinançament– que fa anys que reclamen una transformació del model actual (aprovat l’any 2009) i que en teoria s’hauria d’haver revisat el 2014. La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha comparegut aquest dimecres al Congrés de Diputats per informar sobre la futura reforma del model, que té un futur incert davant les dificultats per obtenir consensos fins i tot dins dels mateixos partits. Conscient que els vots del PP poden ser claus –el canvi de sistema requereix la majoria absoluta del Congrés i els partits bascos acostumen a inhibir-se d'aquest debat–, Montero ha volgut burxar en la divisió entre les files populars per forçar el seu líder, Pablo Casado, a posicionar-se.

Oxigen econòmic per a les comunitats autònomes, o així ho ha defensat el govern espanyol després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dimecres. El ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos del sistema de finançament que rebran les comunitats el 2022, serà de 112.213 milions d'euros, un 6,3% més que l'any anterior. D'aquesta quantitat, segons ha pogut saber l'ARA, Catalunya rebrà 21.057 milions, un increment del 6,8% respecte a l'última entrega.