La cap de llista del PSM-Més per Menorca, Maria Jesús Bagur (1979), ha estat investida a les 13.09 h com a nova batlessa de Ciutadella. És el tercer batle en dos anys i mig de mandat i la quarta dona que assumeix el càrrec entre els 15 batles que ja suma el municipi des de l’inici de la democràcia.

En el darrer ple de l'Ajuntament de Llucmajor, en què va haver-hi gran participació ciutadana que reclamava solucions per a l'Escola de Música de Llucmajor– entre ells, l'Associació de Famílies i Alumnes de , la batlessa del municipi, Xisca Lascolas, va demanar un recés. Durant la pausa, el micròfon va quedar obert i va registrar la conversa entre Lascolas i la regidora d'Urbanisme, Inmaculada Pérez. "Hauries d'haver continuat i no haver fet cap recés, que els donin pel cul a tots", va considerar Peréz. "No, que vull que se'n vagin", va contestar la batlessa. "Si se n'aniran igual", va insistir la regidora mentre els residents abandonaven el ple. Però el micròfon no només va registrar aquest fet, sinó que també va gravar Lascolas demanant als participants que "fessin via". "A les 10 hauria de ser a ca nostra", insistia.

Paula Maria Amengual Nicolau (MÉS per Montuïri) deixarà de ser batlessa del seu poble dimarts que ve. Dijous cedirà la vara de comandament al seu soci de govern, Antoni Miralles Niell, del PSIB, a partir del pacte de govern de les dues formacions. Feim balanç en aquesta entrevista amb qui el mes de juny de 2023 es convertí en la primera batlessa de la història de Montuïri. 

Francisca Maria Lascolas Rosselló (Llucmajor, 1986) ha estat la primera dona a convertir-se en batlessa del seu poble. Gràcies a un acord amb Vox i ASI, governarà l'Ajuntament durant els pròxims quatre anys. Lascolas, però, no és novella en política. En el darrer mandat, ha estat regidora de Cultura i durant l'anterior va ser edil a l'oposició. Entre els principals projectes que vol enllestir al municipi hi ha la construcció dels dos centres de salut projectats, l'institut a les urbanitzacions i la millora de les dues carreteres principals, la d'Algaida i la del Cap Blanc.

L’arribada de les dones al poder municipal està estancada a les Balears, i les xifres parlen per si mateixes: després dels resultats del 28-M, només 17 dels 67 ajuntaments de les Illes estan encapçalats per dones (25%). A banda que és un percentatge modest, el nombre de batlesses gairebé no ha augmentat respecte del 2019. De fet, en comparació amb aquests darrers quatre anys, ara només n’hi ha una més.

Des de la fundació de l’Ajuntament, tots els batles fins a l’any 2003 havien estat homes. Catalina Cirer, amb una majoria absoluta del 46% dels vots, més gran que la darrera de Joan Fageda, va ser proclamada batlessa de Palma. Això va ser possible, a part dels mèrits personals, que sempre compten en la política local, gràcies a factors socials i polítics de la conjuntura política estatal d’aquells temps.

Maria Pons era coneguda a Santanyí per formar part d'associacions i entitats del poble, com per exemple el club de bàsquet, on va jugar molts d'anys. D'aquesta manera va descobrir el seu municipi i, després de ser regidora, des del 2019 n'és la batlessa. No li costa fer una mirada al passat, però tampoc respondre les qüestions més polèmiques, com la saturació que es produeix cada estiu al Caló del Moro, o les de més actualitat, com el trasllat d'un grup de menors del centre Norai al Santanyí.

Rosa Bestard (Campanet, 1990) és la segona batlessa més jove de la Mallorca democràtica. Es va ficar en el món de la política quan només tenia 19 anys i sempre dins el partit socialista. Per primera vegada, el 2011 va anar a llistes del PSOE a les municipals de Campanet i el 2015 va encapçalar la candidatura. Durant quatre anys va estar l'oposició de l'equip de govern, liderat per MÉS. A les darreres eleccions Bestard aconseguí la vara de l'Ajuntament gràcies al suport d'El Pi i del PP.