A Theodor Kallifatides (Molai, Peloponès, 1938) ja no li queden amics ni família a Grècia. "Ja no té sentit tornar-hi, tots han mort: els pares, el meu germà, els amics... No hi tinc res. Si perdo la gent, perdo el país. Si ara hi vaig, soc només un turista més. A Suècia és on tinc la gent que estimo. El meu país és la meva família". Ho diu planerament, tal com escriu. Així s'explicava aquest dilluns plujós l'autor greco-suec al CCCB, davant més de tres-centes persones.

Ara fa 80 anys, els anglesos van alliberar Grècia dels alemanys. Bravo! L’Europa democràtica i liberal començava a vèncer l’Europa feixista i totalitària. Però mai res no és exactament el que sembla. Foragitats els nazis, l’anticomunista Churchill es va ocupar que la resistència grega deixés les armes i no accedís al poder. Democràcia sí, revolució i comunisme, no. Ja ho havíem vist uns anys abans a Espanya, on van deixar que guanyés Franco. A Atenes, els partisans antifeixistes no només no van ser celebrats com a herois, sinó que molts van anar a parar a la presó o van ser reprimits. Vencedors vençuts. Stalin, però, tampoc no hauria reclamat Grècia, com es va veure ben aviat a Ialta. Theodor Kallifatides, l'autor grecosuec, narra aquest drama de la seva infantesa, i de la seva família, a L’arada i l’espasa (Galàxia Gutenberg).

Vivim temps difícils. No és la primera vegada que passa. Així i tot, la humanitat ha sobreviscut fins ara, perquè sempre hi ha hagut persones que feien el que creien que era necessari.

Torna Kallifatides, l’autor grecosuec. Molts ja el coneixeu. L’hem anat descobrint a partir de la tenaç tendresa dels seus llibres memorialístics. Ha esdevingut la cara amable de l’Europa possible: un europeu del sud pobre integrat a l’Europa del nord ric. La seva planera sensibilitat poètica, el seu humanisme ancorat en els clàssics de l’antiga Grècia, la mirada sàvia i empàtica d’algú que és una mica estranger arreu, d’algú que sap estar a prop de la família i els amics i els desconeguts... Tot això ens ha seduït. I ara podem continuar el viatge cap al seu ric món interior, cap a la seva experiència vital, amb Amor i enyorança (Galàxia Gutenberg), una novel·la traduïda del suec per Carolina Moreno Tena. De nou, el llibre està clarament inspirat en la seva joventut, tot i que aquest cop la ficció hi té un paper important. I l’amor, esclar. Escrigui del que escrigui, recordi el que recordi, Kallifatides és amorós, en el sentit menys cursi de la paraula. Amor com a sinònim de llibertat. Com Antígona, que abans que l’enterressin viva va dir que ella no havia nascut per odiar, sinó per estimar.

Theodor Kallifatides (Mololai, 1938) va emigrar a Suècia amb 25 anys. No en tenia ni idea de suec, però en poc temps es va convertir en un escriptor d’èxit en aquell idioma. Ara és un petit fenomen literari a Catalunya i Espanya gràcies a la traducció dels llibres -aquests escrits en grec- en què recupera la memòria de la seva família grega i la seva joventut: Mares i fills, El passat no és un somni i Una altra vida, encara, publicats a Galaxia Gutenberg. Té més de 40 títols publicats. En aquesta entrevista parla de Grècia i Suècia, de la seva família, i de política.