Els jutjats han iniciat tres jornades d'una vaga de jutges i fiscals convocada per totes les associacions professionals excepte les progressistes, i han xifrat en un 75% el seguiment de l'aturada entre jutges i fiscals aquest dimarts. Més enllà de l'estimació que fan els convocants, que han qualificat la protesta "d'èxit rotund", no hi ha dades oficials perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'està recollint, ja que no reconeix la convocatòria. El ministeri de Justícia tampoc ha rebut les dades de seguiment que havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat, i recorda que la xifra que donen les associacions no és oficial. A més, apunta que durant la jornada "hi ha hagut normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies" de tota Espanya.

L'intent del polèmic jutge Juan Carlos Peinado per estrènyer el cercle sobre Pedro Sánchez s'ha cobrat una nova víctima: el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. En una interlocutòria firmada aquest dilluns, l'instructor del cas Begoña Gómez eleva una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui Bolaños per presumptes delictes de malversació de fons públics i fals testimoni. Tot plegat, pel nomenament de Cristina Álvarez, una assessora de la Moncloa que treballava com a assistent per a l'esposa de Pedro Sánchez. Li atribueix la responsabilitat de la seva designació en l'època en què era secretari general de la Presidència del govern espanyol. Bolaños ha comparegut aquesta tarda davant els mitjans per expressar la seva "tranquil·litat total" davant la decisió del jutge, però també la "preocupació per la imatge de la justícia" que deixa aquesta resolució.

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

Era el 25 de juny de l'any passat quan el PP i el PSOE, a Brussel·les, van anunciar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, més de cinc anys i mig després que s'esgotés el mandat. Fins aquest dimecres no s'ha sabut el motiu de fons pel qual els dos grans partits de l'Estat van trobar el desllorigador: el dia 21 d'aquell mateix mes, quatre dies abans, el Grup d'Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d'Europa, havia adoptat un informe molt dur contra la situació de la cúpula judicial espanyola. "La situació és urgent. L'estancament del CGPJ s'ha traduït en un retard substancial en el nomenament d'alts càrrecs del poder judicial a tot el país. Aquesta és, sens dubte, una situació preocupant que requereix una acció ràpida i eficaç", deia el text, conegut ara.

Juan Carlos Peinado ha tornat a visitar el Palau de la Moncloa set mesos i mig després. Aquest cop, el segon, ha estat per prendre declaració com a testimoni a Félix Bolaños en el marc de la investigació contra Begoña Gómez. El titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid ja s'hi va desplaçar a finals de juliol per interrogar Pedro Sánchez, que es va acollir al seu dret a no declarar per la seva vinculació personal amb la investigada, que és la seva dona. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts no s'ha pogut escudar en això en el cara a cara que ha mantingut aquest dimecres al matí amb Peinado i ha respost durant més de dues hores. En la declaració, Bolaños s'ha desvinculat de la contractació de Cristina Álvarez, l'assessora de Gómez també investigada, i que l'instructor de la causa ha posat en el punt de mira com a possible malversació.

El jutge Juan Carlos Peinado fa un nou moviment en la causa contra Begoña Gómez i obre una peça separada per investigar la contractació de l'assessora de la dona del president espanyol, Pedro Sánchez. El magistrat vol dirimir si "es pot desprendre la comissió d'un delicte de malversació" de la contractació de Cristina Álvarez, que és una de les investigades, juntament amb Gómez, en la causa per presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis que instrueix. En el marc d'aquesta peça separada, Peinado ha citat a declarar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el 16 d'abril a les 10.30 hores. A finals de juliol, el president espanyol ja es va veure cara a cara amb Juan Carlos Peinado, que manté una guerra oberta des de fa mesos amb l'executiu espanyol.

L'acord entre el PSOE i Junts per salvar les pensions i el transport dona uns dies de treva en l'estira-i-arronsa constant entre el govern espanyol i els de Carles Puigdemont. Els juntaires celebren que l'executiu hagi accedit a trossejar el decret de mesures socials i accepti el debat sobre la qüestió de confiança al Congrés, però deixen clar que no n'hi haurà prou per a futures negociacions, inclosa la dels pressupostos de l'Estat. El traspàs de les competències en immigració i l'oficialitat del català a la UE són dues de les demandes que, basant-se en l'acord d'investidura, continua reclamant el partit català, però també l'aplicació política de l'amnistia, que s'hauria de traduir en la reunió de Pedro Sánchez amb Puigdemont. I aquesta, per al PSOE, no és ara mateix una prioritat. Per a Junts, la restitució de Puigdemont com a interlocutor polític és cabdal, fins i tot abans que pugui tornar a l'Estat un cop se li apliqui l'amnistia. Els juntaires citen invariablement "l'amnistia política", diferent de l'"amnistia jurídica", que està en mans dels jutges.

A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

L'endemà que Carles Puigdemont advertís que les relacions amb el PSOE no passen per un bon moment, el govern espanyol ha gesticulat per mirar d'acostar posicions. L'objectiu és tallar les temptacions d'una aliança Junts-PP i així s'ha dirigit al partit d'Alberto Núñez Feijóo. "Demanaran perdó als partits a qui consideraven terroristes ara que els procediments judicials diuen que ni trama russa ni terrorisme? Jo ja els hi vaig dir. No els demana perdó, els demana els vots per tombar aquest govern", ha denunciat aquest dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, durant la sessió de control al Congrés. Aquest dimarts l'Audiència de Barcelona va arxivar amb una interlocutòria contundent la causa sobre la trama russa que havia obert el jutge Joaquín Aguirre, i ja fa mesos també es va tancar la de Tsunami Democràtic sobre terrorisme.

"Les eines d'intel·ligència artificial (IA) que introduirem a l'administració de justícia facilitaran per complet la traducció. No caldrà ni saber en quina llengua s'ha dictat la sentència. Estaran accessibles en català, euskera, gallec i castellà". Així ha anunciat aquest dimecres el ministre de Justícia, Félix Bolaños, una de les principals novetats que vol implementar a l'administració de justícia. D'una banda, per superar un hàndicap que és el nombre de jutges i magistrats que coneixen el català i dicten sentències a Catalunya. De l'altra, complir així alguns dels compromisos adquirits amb l'independentisme. El PSOE i Esquerra van pactar a principis de legislatura una reforma legal perquè es pugui fer servir el català en l'àmbit de la justícia a tot l'Estat i l'executiu espanyol ha introduït algunes modificacions al projecte de llei del dret a la defensa que està en tràmit al Senat.

“Des que soc ministre, l’oposició m’ha interpel·lat zero vegades”, es queixava irònicament el mes d’abril el responsable de la cartera d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo. Es referia al tradicional pim-pam-pum dels matins de dimecres, en què el Congrés dels Diputats acull les sessions de control al govern, on els grups parlamentaris pregunten al president i als ministres sobre, en principi, l’activitat dels seus ministeris. El president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, hi han tingut les enganxades més sonades aquests primers mesos de legislatura. Tot i això, el cap de l’executiu no és el membre del govern que més preguntes ha hagut de respondre, sinó que ha sigut el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. El ministre preferit de l’oposició ha hagut de respondre 41 interpel·lacions, més de la meitat del Partit Popular, mentre que Sánchez n’ha respost dues menys, 39 en total.

Aquesta vegada sí. Al límit del termini que va marcar Pedro Sánchez, aquest mes de juny, el PSOE i el PP han pactat la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), més de 2.000 dies després que s'esgotés el mandat dels vocals actuals. Queda lluny el primer intent frustrat per aquell whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó el novembre del 2018 sobre "controlar la sala segona del Suprem per la porta del darrere" si se situava Manuel Marchena de president. La firma s'ha produït en una reunió a Brussel·les entre el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, amb la mediació de la comissària de Valors i Transparència, Věra Jourová. L'acord inclou l'elecció dels vint nous vocals de l'òrgan de govern dels jutges de manera "immediata", el nomenament d'una vacant al Tribunal Constitucional —l'ocuparà el català José María Macías, actualment vocal de la dreta al CGPJ— i l'aprovació d'una reforma legal "que reforçarà la independència judicial".

La decisió d'incloure el fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, a la llista de compareixents en la comissió d'investigació sobre els contractes públics en pandèmia ha obert una esquerda entre la Moncloa, el grup parlamentari del PSOE i la Fiscalia. Aquest mateix dimarts, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va enviar una carta al president de la comissió, Alejandro Soler, demanant-li si es podia reconsiderar la citació del fiscal d'Anticorrupció, tenint en compte que podia "pertorbar" la seva tasca. "La compareixença podria constituir un inconvenient per a la tramitació de les investigacions fiscal i judicial de naturalesa reservada o, fins i tot, per a les al·legacions al dret de defensa que poguessin fer els afectats en les investigacions", argumentava García Ortiz. Fonts del ministeri públic asseguren a l'ARA que no estaven assabentats que això podia passar. "Va ser una sorpresa", diuen.

La proposta de modificar la llei d'enjudiciament criminal per limitar temporalment les instruccions judicials llançada dilluns per Pedro Sánchez com una fórmula per obtenir el vot afirmatiu de Junts a la llei d'amnistia ha embarrancat abans d'hora. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha deixat clar aquest matí al Congrés que no està d'acord amb la proposta i que és partidària d'aparcar-la. "No va en la direcció correcta", ha dit. El govern espanyol admet ara en privat la complexitat de portar a terme una reforma que ERC veu amb escepticisme i Junts encara no s'ha pronunciat.

“Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha dit el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat.

Per si no hi havia prou pistes amb la modificació de les esmenes a la llei d’amnistia, el govern espanyol ha volgut deixar clara la voluntat de desactivar les imputacions de terrorisme contra el Procés, com a mínim en la causa de Tsunami Democràtic: “Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha afirmat aquest dimecres el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Un acte envoltat per la tensió a la cúpula del poder judicial per les maniobres del PSOE i els partits independentistes amb l'amnistia, però també dins el PSOE, amb la principal oposició del president de Castella i la Manxa, Emiliano García Page.

Nova crisi entre la justícia i el govern espanyol. El president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, ha cancel·lat aquest matí una reunió que tenia programada amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños. La versió oficial són "motius sobrevinguts", però fonts de l'alt tribunal apunten que hi ha tingut a veure el "context" de crítiques a jutges que s'han fet en les últimes hores. Les més destacades són les que va pronunciar aquest dimarts la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que va acusar d'"indecents" magistrats com Manuel Marchena, Carlos Lesmes, Carmen Lamela o Concepción Espejel. Després d'una conversa telefònica entre tots dos aquest migdia, Marín i Bolaños han acordat reagendar la trobada per a dimarts vinent.

La concentració de poder –i de responsabilitat– en mans del nou home fort del govern, Félix Bolaños, ara ministre de Presidència i Justícia, fa més explícit el que ja estava succeint la passada legislatura. En les mateixes mans han estat les decisions i l'execució de totes les iniciatives que han tingut a veure amb l'àmbit judicial. I sempre fent front a les situacions conflictives que s'anaven plantejant, i a la preparació del futur. Òbviament, no és que Pedro Sánchez i el PSOE tinguessin la seguretat que la seva pervivència a la Moncloa depenia d'un esquema de pactes concrets, però si mirem els passos que es van fer, queda clar que es va fer un esforç que anava més enllà d'aconseguir els acords necessaris per aprovar lleis determinades. El que es va fer va ser marcar una línia d'actuació que permetés prendre més endavant decisions tan arriscades com convingués. Sens dubte, la de la llei d'amnistia és la més perillosa que ha pres Sánchez, i ja veurem com acaba. Com s'ha vist, en el món judicial predomina una visió molt crítica sobre els acords entre el PSOE i els partits independentistes, en especial per les al·lusions al fenomen del lawfare o judicialització de la política. No obstant, és significatiu que l'associació Jutges per a la Democràcia, l'esquerra judicial, s'hagi apartat de les concentracions de protesta dels jutges.

Félix Bolaños és el nou boss del govern, i per això el traspàs de carteres que s'ha viscut al Palau de Parcent, la seu del ministeri de Justícia, tenia un aire amb El Padrí. Igual que a les cerimònies que obren les tres pel·lícules de Francis Ford Coppola, allà s'hi barrejaven família i negocis amb una gran naturalitat. Fins i tot la sumptuositat d'un palau que va pertànyer a un aristòcrata mexicà que va ser ambaixador a Espanya, hi ajudava a crear aquesta atmosfera cinematogràfica. Alts funcionaris i companys de partit (Juan Lobato, Ander Gil, Francisco Martín, Óscar López, Francesc Vallès...) la feien petar nerviosos fins que han aparegut els dos personatges principals: Pilar Llop i el mateix Bolaños, amb un gran somriure estampat a la cara.

Acostumat a fer triples salts mortals, Pedro Sánchez ha arriscat el mínim amb el seu nou govern. Més aviat ha fet un exercici de cirurgia de precisió. A grans trets ha reforçat el seu nucli dur (Calviño, Ribera, Montero i Bolaños), i ha canviat algunes peces que no li acabaven de funcionar per dotar el nou executiu de més perfil polític, per exemple posant Pilar Alegría com a portaveu, i incorporant figures com la d'Óscar Puente o l'expresident canari Ángel Víctor Torres. Com a tercera clau, és remarcable que no hagi recompensat amb carteres el PSC després del seu espectacular resultat el 23-J. De fet, dels noms que surten el més sorprenent és el de Miquel Iceta, un pes pesant del PSC que sempre va estar al costat de Sánchez, fins i tot quan la resta de barons li van girar l'esquena. Però anem a pams.