Avalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat de Catalunya va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

El Tribunal de Comptes ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat davant dels dubtes que sobre els avals presentats a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per pagar les fiances per l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2017. Segons detallen fonts de l'ens fiscalitzador, la delegada instructora té dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals sobre "si poden o no emparar possibles responsabilitats comptables per culpa greu", ja que l'objectiu de la causa és recuperar diners presumptament malgastats de la Generalitat i a través dels avals es pretén que sigui "la pròpia administració autonòmica perjudicada" la que afianci. En concret, la delegada instructora ha demanat a la presidència de la secció d'enjudiciament un informe de l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal de Comptes.

Després de dies d'anades i vingudes al Govern de Catalunya sobre els avals de les fiances del Tribunal de Comptes, l'ens fiscalitzador espanyol té finalment sobre la taula prendre una decisió sobre si accepta que l'Institut Català de Fianances actuï d'avalista dels fins a 5,4 milions d'euros de fiança a la majoria de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat acusats de presumpta responsabilitat comptable per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017.