El CEIP Montaura ha duit a terme aquest dijous la seva Rueta i ho ha fet de la manera més reivindicativa. Els docents s'han disfressat en comparsa de discjòquei i han apostat per fer-ho amb un clam en defensa de la llengua a l'educació. Segons han explicat a l'ARA Balears fonts del centre, la iniciativa va sorgir arran del projecte musical anomenat 'MusicVall', que du a terme el CEIP Montaura i que inclou activitats relacionades amb el món musical, com algunes sortides, Carnestoltes i la festa de final de curs.

MÉS per Mancor ha denunciat a l'opinió pública a través de les xarxes socials que un integrant de la llista va patir "una agressió verbal homòfoba i conducta agressiva durant la nit electoral". Segons la versió del partit ecosobiranista, un grup de persones "varen increpar i intimidar amb l'objectiu d'humiliar un membre de la candidatura". "Varen utilitzar expressions ofensives com 'puta marieta' , 'no ets ni del poble' , 'estic fins als ous dels putes rojos' i varen faltar al respecte amb agressivitat als altres membres de la llista", diuen en el comunicat.

Una diferència de vuit vots ha decidit que la majoria absoluta sigui per a la llista encapçalada per Pep Frontera (PP) a Mancor de la Vall. Aquest és el marge més ajustat d'arreu de les Balears, que fa que un partit s'imposi sobre un altre per una diferència insignificant. De les dues úniques candidatures que es presentaren a Mancor, la del PP va obtenir 506 vots (que representen el 49,41%), mentre que 498 vots (xifra que representa un 48,63%) varen ser per a MÉS, candidatura encapçalada per Joan Ramon Villalonga, actual gerent de l'Ibanat, l'empresa pública dedicada a la prevenció i extinció d'incendis forestals i la gestió forestal.

Búger, Campanet, Selva i Mancor han presentat, a través de la Mancomunitat del Raiguer, un projecte valorat amb 2,7 milions d’euros per obtenir finançament europeu i crear deu rutes cicloturístiques. S’han proposat retenir els milers de ciclistes estrangers que cada dia durant la primavera circulen pels camins i carreteres d’aquests quatre municipis del Raiguer nord.

Un incendi en una finca de Mancor de la Vall ha cremat una vintena d'oliveres i un garrover durant la matinada d'aquest dilluns. Els Bombers de Mallorca han extingit el foc després de més de sis hores de feina.

El centre de salut de Mancor de la Vall, on fins ara el metge de família passava visita cada dimecres dematí, ha deixat d'oferir aquest servei durant les festes. Segons el batle, Guillem Villalonga, el motiu és que a Inca hi ha hagut concurs de trasllats i set facultatius han deixat la Unitat Bàsica de Salut des Blanquer, d'on depèn sanitàriament Mancor de la Vall. "Just abans de festes, dia 19 de desembre, em vaig reunir amb Miquel Caldentey, gerent d'Atenció Primària de Mallorca. i em va assegurar que passat els Reis es restablirà el servei, i que serà de dos dies a la setmana", explica Villalonga.

La Guàrdia Civil ha iniciat les diligències per aclarir la mort d'una parella de britànics que s'han trobat aquest dilluns a la casa on residien, ubicada entre els municipis de Mancor de la Vall i Selva. La principal hipòtesi de l'Institut Armat en aquests moments és que la causa de la mort hagi estat possiblement una mala combustió del sistema de calefacció.

Els mancorins no poden demanar cita a la seva metgessa de família, que aquest dimecres ha deixat de fer feina al terme municipal. La coordinadora del Centre de Salut d'Inca, al qual pertany la Unitat Bàsica de Salut (UBS) de Mancor de la Vall, ha explicat que a causa del concurs de trasllats entre els metges i metgesses de la Conselleria de Salut, la professional que estava destinada a la UBS de Mancor ocuparà una plaça en un altre centre. Així, temporalment la UBS es troba sense la metgessa i sense data prevista d'incorporació d'un nou facultatiu.

Mancor de la Vall ha recuperat la plenitud de les seves festes de Sant Joan. Després de dos anys en què les restriccions sanitàries havien frenat la festa i tant els organitzadors com el públic havien viscut una versió més descafeïnada de l'espectacle, enguany la normalitat ha arribat al municipi i a les seves festes.

L'exhumació del cementeri de Mancor de la Vall ha acabat aquest dimecres sense que s'hagin trobat proves evidents que confirmin la troballa de les restes d'Adolfo Quesada Ripoll, l'única víctima de la qual es tenia constància que estigués enterrada a la fossa municipal. El que sí que s'ha localitzat a Biniamar són els seus familiars, que han confirmat que Quesada era natural d'Inca, treballava a la pedrera Es Murterar i estava casat amb una biniamaresa, segons informa el Govern en una nota.

Sis vots de diferència varen mantenir Guillem Villalonga a la batlia de Mancor de la Vall el 2019. Quatre anys abans, i aquell pic per 18 vots, aconseguí desbancar la dreta municipal després de vint anys de govern del Partit Popular. Ara, els papers s'han girat i el PP és l'únic partit a l'oposició i el de MÉS, edil del seu poble adoptiu. Ell mateix reconeix que el municipi el va encisar des del primer moment que hi va arribar.

Els problemes que ocasiona el lloguer turístic no només són visibles a la costa, sinó també a l'interior de Mallorca. L'Ajuntament de Mancor de la Vall s'ha vist obligat a crear una ordenança de renous per tal de regular certes actuacions derivades de les queixes dels veïns dels habitatges vacacionals, especialment durant l'estiu.

El Consell de Mallorca tramitarà a partir d'aquest dimecres les ajudes directes a empreses i comerços de Campanet, Felanitx, Mancor i Valldemossa. El Bolletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) ha publicat aquest dimarts les quatre noves convocatòries perquè ajudar al teixit empresarial d'aquests municipis de Mallorca, amb un pressupost de 580.637,25 euros.

Francisco Franco ja no té el títol de fill adoptiu que l'Ajuntament de Mancor li va atorgar l'any 1936. En el ple extraordinari que es va dur a terme aquest dimecres vespre es va aprovar per unanimitat, amb el vots de MÉS i el PP, retirar-li aquest títol i sumar-se així als municipis que han retirat els títols honorífics a personatges relacionats amb la dictadura i que compleixen la Llei de memòria històrica.

Es preveu que el nou edifici que acollirà l'etapa d'Educació Infantil del CEIP Montaura de Mancor comenci a construir-se abans de final d'enguany. D'aquesta manera, el mes de març es presentarà l'avantprojecte, entre els mesos de maig i agost es desenvoluparan els projectes base i executiu, al novembre es licitaran les obres i al desembre està previst que es comencin les tasques de construcció, que tindran una durada de 10 o 11 mesos i un cost aproximat d'1,5 milions d'euros.

El PP de Maria de la Salut, Porreres, Llucmajor, Felanitx, Santa Margalida, Algaida, Mancor de la Vall i Llubí han presentat al·legacions contra les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que projecta crear o ampliar el Govern, segons han informat aquest dilluns en un comunicat.

Dijous passat el batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga, es va reunir amb els representants de la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor i els Serveis Jurídics del Bisbat de Mallorca per tractar el cas de les immatriculacions de les dues places que enrevolten l’església de Mancor de la Vall.

En una carta dirigida al bisbe electe Sebastià Taltavull, l'Ajuntament de Mancor de la Vall demana al Bisbat de Mallorca una solució perquè les dues places que l'Església catòlica immatriculà, sense avisar, l'any 2015 retornin al patrimoni municipal.

La darrera adoberia de pells de Mallorca es troba a Mancor de la Vall i és propietat de Fina Casasnovas (Cartagena, 1946). Pell de Muntanya és el nom de la seva fàbrica, on treballa sola “a força d’invertir-hi moltes hores”. Gairebé és un lloc de pelegrinatge per a molts caçadors de l’illa que volen conservar ben adobada la pell de les millors peces.

Les comunitats educatives de Primària dels pobles de Campos, Caimari, Mancor i Bunyola continuen en la seva lluita per tal d'aconseguir nous centres educatius. Atès que l'avanç cap a aquest objectiu resulta molt lent, tot i que la Conselleria d'Educació diu que és sensible a les demandes, els municipis asseguren que el seu posicionament és comú davant l'Administració.