L’exconseller delegat de Juaneda Juan Alguersuari ha estat absolt d’un delicte d’administració deslleial després que aquest dilluns es retirassin totes les acusacions en contra seva. El judici, que s’havia de dur a terme a l’Audiència Provincial de les Balears, ha quedat sense efecte en l’inici de la vista oral.

En poc més de mig segle, la societat ha experimentat transformacions profundes que han alterat de manera radical els principals agents de socialització. La família, el carrer, el món del treball o els mitjans de comunicació ja no exerceixen el mateix paper que fa dècades. Aquest canvi no pot ser llegit des de la nostàlgia d’un passat idealitzat, sovint impregnat d’una moral conservadora i fins i tot autoritària, com ha estat també el nostre cas. Molts dels canvis socials del darrer segle, tant a Europa com a l’estat espanyol i a les Illes Balears, han estat clarament alliberadors i humanitzadors.

El sector de la cervesa artesana a les Illes Balears travessa un dels moments més delicats després d'anys de feina i de l'època d'expansió que fa una dècada va disparar les vendes i el sector. Lluny de la imatge d'expansió que va caracteritzar els anys previs a la pandèmia, els petits productors i elaboradors asseguren que viuen una caiguda continuada del consum i que lluiten contra una normativa cada vegada més feixuga i restrictiva. Denuncien que aquesta crisi ha provocat la desaparició de moltes marques històriques i una asfíxia contínua per a les que queden vives. "No ens hem recuperat del que teníem abans del covid, ni de bon tros", adverteix Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, una empresa que actualment produeix a un lloc emblemàtic del que va ser una altra indústria: Menestralia, a Campanet. Amb tot, el cerveser assegura que actualment "cada dia és una lluita per no tancar".

L’Ajuntament de Manacor ha presentat aquest divendres el primer responsable de la nova Gerència d’Urbanisme, Pedro Puche Andreu, recentment nomenat pel ple municipal amb el suport unànime dels 21 regidors. D’aquesta manera, culmina el procés de creació del nou òrgan tècnic, impulsat per afrontar els reptes derivats del creixement del municipi i reduir els terminis de tramitació de llicències.

Els consellers balears tenen a partir d'ara la possibilitat de demanar als funcionaris dels seus departaments que facin més hores extra del límit de les 80 anuals previst per la llei. Així es desprèn de l'acord de Govern de divendres passat, publicat aquesta setmana al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). Amb aquesta mesura, l'Executiu podrà agilitzar la feina durant els pics de treball.

Situat en el terreny contigu al monestir de la Real, el molí dels Dimonis és una de les obres d'enginyeria hidràulica més rellevants de Mallorca, ja que a diferència dels molins d'aigua que solien utilitzar-se per capolar cereal i que se solien construir aprofitant l'orografia del terreny; aquest es va fer íntegrament a mà. Ara, els actuals propietaris d'aquesta obra d'enginyeria, amb Antoni Aguiló al capdavant, fan passes per promoure'n la recuperació total i lamenten la manca d'interès de l'Administració.

Quan s’entra al centre, vetllen perquè tothom ho faci amb seguretat. Quan toca dinar, preparen i serveixen els àpats. I quan tothom se’n va, s’encarreguen que les aules brillin. Són ells: el cuiner, el conserge, les persones que netegen i les que gestionen els bars dels instituts. Tots ells milloren la vida de docents i alumnes, i sense la seva presència, els centres educatius no podrien funcionar a ple rendiment.

Els treballadors de diferents sectors s’han mobilitzat els darrers mesos per reclamar unes condicions de feina justes. Els del TIB varen convocar una vaga indefinida, que va acabar divendres, després d’arribar a un acord amb les empreses concessionàries del transport interurbà a Mallorca. Els operaris dels subcontractes del servei de terra de l’aeroport de Palma varen amenaçar en “provocar un col·lapse total” a l’agost si la seva situació no millorava. Les educadores de les escoletes externalitzades de Palma també es varen posar en vaga a l’abril per reivindicar l'equiparació salarial amb la resta dels centres de gestió municipal. Aquests tres exemples comparteixen un tret comú i significatiu: es tracta de licitacions que fan les administracions públiques per oferir serveis a través d’empreses privades.

De les 7.976 tones de plàstic que l'activitat agrària necessita per funcionar, 1.333 es converteixen en residus cada any. El sector agrari de Mallorca genera un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions, segons les dades de l'estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, elaborat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

El catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió, president de la comissió d'experts per a la reforma de l'administració pública (CETRA), atén l'ARA per explicar els canvis que el Govern s'ha compromès a impulsar.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

Han coincidit en pocs dies diverses informacions que mostren l’alt grau d’incompetència de la nostra administració pública i la impotència dels governs per fer-la funcionar. Són casos de paràlisi incomprensible i de processos burocràtics estúpidament enrevessats que provoquen situacions gairebé ridícules i altres d’una dramàtica gravetat social. I, que consti, es tracta de casos que no han estat pas condicionats pels conflictes polítics dels darrers anys, i ni tan sols semblen directament determinats per les dificultats de finançament.

Avícola Son Perot, l'empresa promotora de la macrogranja de 750.000 gallines a Sineu, ha acusat les administracions públiques de Mallorca de dur a terme "filtracions parcials i interessades per sotmetre'ls a un judici mediàtic". Davant aquest fet, han anunciat que el seu equip legal està estudiant la possibilitat de prendre les mesures legals necessàries per "protegir la integritat i la reputació d'Avícola Son Perot".

Som molts els que esperem que la nova legislatura serveixi per atacar, per fi, els reptes pendents de l'administració a Catalunya. I en aquest sentit voldria fer una lectura crítica de l'article de Germà Bel "Corrupció, nepotisme i gestió pública a Catalunya" (ARA, 2 de setembre), del qual celebro la publicació, perquè aporta llum i solvència sobre qüestions d’actualitat recurrent des d’una perspectiva que normalment s’ignora. Ens recorda que la definició de la corrupció que fa Transparency International abasta el nepotisme, i denuncia l’abús de la política en l’assignació de llocs de treball prescindibles per a l’organització, i la manca d’avaluació de les persones designades, pel biaix implícit a les relacions personals que mantenen amb aquelles que les han nomenat. És ben cert que, aquests factors i d’altres que també assenyala Bel, estan en la base d’una pràctica consolidada en les administracions públiques catalanes, emprada per totes les opcions polítiques, sense que disposi de cap mena de retret; ni públic, perquè –com diem– tothom en fa ús, ni privat, perquè la ciutadania fa temps que ho té assumit i ho ha afegit al sarró que congria la sostinguda desafecció vers la cosa pública.

Els canvis demogràfics marquen les nostres vides: quant viurem, fins quan treballarem o quants fills tindrem. Però també alteren la nostra societat perquè afecten l’economia i l'estat del benestar, així com les seves potes clau: els serveis socials i sanitaris. Tenim una població cada cop més petita i que viu més temps. Envellim i ens falten criatures, i, sumat a les consecutives crisis econòmiques, i a un mercat laboral i de l’habitatge disfuncionals, això ha fet créixer les demandes d’ajut i suport d’uns serveis públics que sovint no donen l'abast. 

Fins a 1.630 dels 5.132 treballadors públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) es jubilaran els propers 10 anys, el que representa un percentatge de prop del 35% del total. Si s’hi afegeixen el nombre de funcionaris de l’Estat que hi ha a les Balears, amb prop d’un 60% d’empleats majors de 50 anys, i el dels principals ajuntaments i consells insulars, experts, sindicats i Administració coincideixen que en una dècada prop de la meitat dels treballadors públics de les Balears hauran deixat la feina per retirar-se.

El Govern ha donat pocs detalls aquest dijous respecte de la reforma per alleugerir els tràmits administratius que vol tirar endavant aquesta legislatura. El vicepresident del Govern, Antoni Costa, és qui liderarà la iniciativa a través d'una llei òmnibus –la va anunciar durant el debat de pressupostos. Però l'Executiu posarà en marxa abans un decret llei abans que acabi el primer trimestre d'enguany. "Hi ha un excés de burocràcia, de paperassa, d'ego, de voler-ho regularitzar i legislar absolutament tot", ha manifestat la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, que no ha especificat com es concretarà la iniciativa, més enllà d'assegurar que accelerarà les llicències urbanístiques i mediambientals. La recepta que segueix, però, té com a autor el govern de Juanma Moreno (PP) a Andalusia, que des del 2019 ha tirat endavant diversos 'superdecrets' per simplificar l'administració que han modificat més d'un centenar de normativa autonòmica i ha agilitzat centenars de procediments. La reforma ha estat de tal abast, que el govern espanyol ha arribat a dur al Tribunal Constitucional alguns dels decrets advertint de possibles invasions de les seves competències. El govern andalús ha anunciat un quart procediment simplificador per a aquest any, per concloure un pla ambiciós que afecta gairebé tots els aspectes de l'administració. Quin és el precedent que marca el popular?

Cada cop tinc més la sensació que les nostres societats, tot i que ja estan començant a tenir consciència d’uns quants dels reptes que tenim davant, encara no han valorat prou la profunditat dels canvis que ens calen per adaptar-nos a una nova etapa de la història humana; ni tampoc veuen la urgència amb què cal fer-ho. És una situació que comporta irresponsabilitats per part de tots. Vull comentar alguns aspectes, mirant específicament el món de la política i el de les administracions públiques.