El Govern va presentar el 7 de març del 2025 el seu paquet de mesures per contenir la saturació turística. Entre les iniciatives anunciades hi havia l’augment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) durant la temporada alta i la creació d’un impost sobre els vehicles de lloguer. Uns mesos abans, en el debat de política general, la presidenta Marga Prohens també havia anunciat un increment del cànon de l’aigua per als grans consumidors. Cap d’aquestes iniciatives s’ha materialitzat. La limitació de l’entrada de vehicles a Mallorca, una de les apostes del president del Consell, Llorenç Galmés, continua pendent de la tramitació parlamentària.

El Govern ha demanat aquest divendres als promotors del manual difós per la plataforma Menys Turisme, Més Vida que rectifiquin per evitar que es produeixi qualsevol incident relacionat amb les accions de sabotatge que planteja el document contra negocis vinculats al turisme. Ara com ara, no veu motius per denunciar aquest manifest davant la justícia, perquè no s'ha registrat cap incident.

Un total de 268 exemplars de ferreret han estat alliberats a dos punts de la serra de Tramuntana amb l'objectiu de reforçar la conservació de l'espècie a les Balears. Segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, una de les actuacions s'ha desenvolupat a una finca pública, on s'ha habilitat un espai amb les condicions adequades per afavorir la reproducció i l'establiment de l'espècie.

Les entitats Sineu en Bici i a Peu, Vianants Mallorca, l'Associació d'Usuaris del Tren (AUT) i Terraferida han valorat la nova llei de regulació de l'afluència de vehicles aprovada pel Consell de Mallorca, però consideren que la norma, per si sola, no servirà per descongestionar l'illa. En un comunicat conjunt, reclamen que el Consell i el Govern deixin d'anunciar estudis i grans infraestructures futures i impulsin millores immediates en el transport públic.

Més d’un lector ens ha fet arribar comentaris sobre la imatge on es veu la presidenta del Govern i el de l’OCB parlant amistosament a l’acte de la cantada popular de La Balanguera. Al sanedrí comunicatiu de la cap de l’Executiu li va faltar temps per posar a xarxes socials la imatge on fins i tot Prohens passa la mà per l’espatlla d’Antoni Llabrés, quan cal recordar que la presidenta no ha deixat d’erosionar les exigències del català i ha obligat l’OCB a anar fins i tot als tribunals.

La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.

El Govern ha tornat a carregar contra Aena per la campanya publicitària situada a l’aeroport de Palma, que considera que incentiva el turisme d’excessos. L’Executiu ha aprofitat per reivindicar la llei de cogestió aeroportuària –pendent d’aprovació al Congrés– com a eina per tenir més capacitat de decisió en situacions com aquesta.

Entitats de migrants de les Balears han expressat aquest dissabte la seva "profunda indignació" davant la decisió del Govern de Marga Prohens de recórrer davant el Tribunal Suprem contra el procés de regularització extraordinària aprovat pel govern espanyol i de demanar-ne la suspensió cautelar. Entre les organitzacions signants hi ha la Plataforma de la immigració a les Balears, la Federació d'Associacions d'Immigrants (FADI), l'Associació d'equatorians d'Eivissa i Formentera i l'Associació de senegalesos de les Balears.

Una telefonada va anunciar el 7 de gener del 2001 a Marta Balcells que el seu pare havia mort. No li’n varen dir la causa. Tenia 55 anys i problemes de cor. Ella va inferir que havia patit un infart fulminant. Va volar de Palma a Barcelona. En arribar a la casa familiar, va notar un ambient molt estrany. “La gent em mirava d’una manera rara. Vaig pensar que podia ser per l’impacte de la mort, però no em quadrava”, rememora. Una cosina la va apartar i li va contar que el seu pare s’havia suïcidat. “Recordo aquests dies com una cosa brutal, molt impactant. La situació era caòtica perquè no podíem veure’n el cos ni organitzar-ne l’enterrament, perquè depeníem de les diligències forenses. Era molt dolorós pensar en el que havia fet, però també necessites entendre-ho”.

Les reserves hídriques de les Illes Balears s’han situat en el 50% durant el mes d’abril, xifra que suposa un descens de quatre punts respecte del mes de març, quan es trobaven en el 54%. Tot i aquesta baixada, la situació general de la Demarcació Hidrogràfica (0,514) es manté en valors superiors als registrats tant fa un any (0,475) com en fa dos (0,455).

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals per als funcionaris de l'Administració de la Comunitat Autònoma i una pujada salarial de l'1,5%.

El pacte del PP i Vox a les Balears estava acabat d’estrenar quan Marga Prohens va donar una ordre que, amb el temps, s’ha convertit en un punt de referència intern del seu mandat. Era el 17 d’octubre del 2023, i el Parlament debatia una Proposició No de Llei (PNL) de Vox sense efectes jurídics sobre el català a l’escola. Malgrat el seu caràcter simbòlic, el text concretava un punt de l’acord entre els dos partits que el PP havia deixat deliberadament obert: com s’havia d’aplicar la lliure elecció de llengua. Quan Prohens va optar per l’abstenció, la iniciativa va caure i es va obrir una primera crisi amb els seus socis. El xoc es va traduir, poc després, en el rebuig de Vox al primer sostre de despesa del Govern entrant. “Vàrem perdre una llei fonamental per una PNL”, recorda amb ironia una font popular. Ara que el PP torna a engreixar la maquinària electoral, fonts del partit recorden aquest episodi com un dels que millor expliquen els tres primers anys de la legislatura.

Regularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

El Govern balear ha iniciat les actuacions d’excavació, exhumació i identificació de restes humanes a dues fosses situades al cementeri de Son Servera (Mallorca), una ubicada en un parterre i una altra a l’àrea dels nínxols, en el marc del V Pla de fosses de les Illes Balears 2025-2026. L’objectiu de la intervenció és localitzar les fosses, recuperar les restes de les persones enterrades i avançar en la seva identificació.

El Govern de les Illes Balears ha iniciat les sessions amb l’exoesquelet pediàtric, que tenen lloc al Servei de Valoració i Atenció Primerenca (SVAP). Per ara, s’ha duit a terme amb sis infants de 4, 5, 8 i 11 anys, als quals se n’han sumat tres més, de 7 i 9 anys, aquesta setmana i se n’hi afegiran d’altres que s’estan valorant actualment. Cada nin farà, inicialment, 24 sessions d’una hora amb una freqüència de dues setmanals.

La rehabilitació integral de l’edifici històric de Cecili Metel, en què s’ubicaran departaments de la Conselleria de Salut, ha començat aquest dimecres. La reforma d'aquest edifici emblemàtic construït els anys 30 del segle XX, antiga seu de l’Institut Provincial d’Higiene, afecta un conjunt històric format per l’immoble i la zona arbrada, catalogats amb grau de protecció (bé d’interès local) per l’Ajuntament de Palma. L’edifici té 2.773,91 m² sobre una parcel·la de 3.220 m² i conserva un refugi antiaeri de la Guerra Civil, la restauració del qual està prevista en el projecte.

El Govern ha presentat aquest dilluns l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions, IB Digital, l'organisme autònom que liderarà la transformació digital de l'Administració i situarà les Balears a "l'avantguarda tecnològica". La presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, ha presidit l'acte de presentació, en què ha subratllat que la creació d'IB Digital suposa "un pas decisiu per construir una administració del segle XXI, més àgil, més eficient i centrada en les persones". "És la revolució tecnològica més gran a l'Administració autonòmica dels darrers 25 anys", ha remarcat.

El Govern manté el pols amb l’Estat pel repartiment de menors migrants i ja adverteix que tornarà als tribunals si el govern espanyol aprova un nou decret per prorrogar el sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern, en una compareixença marcada per la fermesa del discurs.

A les Illes Balears l'espai costaner no només constitueix un patrimoni ambiental de primer ordre, sinó que també és un pilar estructural de l'economia i la identitat de l'Arxipèlag. Els ecosistemes costaners —platges, dunes, salines, albuferes, penya-segats i praderies de posidònia— funcionen com a hàbitats interconnectats i inseparables, part d’un tot harmònic. La seva preservació és clau per a la bona salut de la biodiversitat marina i terrestre i, a més, representen un factor d’excel·lència en el model turístic.