El projecte educatiu Arxiu Immersiu de Veus Locals, impulsat pel departament d’Imatge i So del Centre Integrat d'FP (CIFP) Juníper Serra, permet que l’alumnat participi activament en la preservació, documentació i difusió de la memòria oral i sonora del territori. La iniciativa cerca "registrar el present abans que es converteixi en passat", combinant formació tècnica amb reflexió ètica i treball de camp.

L'associació Memòria de Mallorca ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per alertar-lo de les mancances en els currículums educatius sobre la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició. La missiva vol instar-lo a impulsar una llei estatal d’àmbit educatiu que garanteixi la inclusió obligatòria, als currículums d’ESO i Batxillerat de totes les comunitats autònomes, dels períodes històrics compresos entre la proclamació de la II República i la Transició democràtica. 

L'Audiència Provincial de Palma ha fixat el pròxim 30 de maig com la data aproximada en què haurà de resoldre si jutja el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), per un delicte d'odi. Segons ha informat Europa Press, serà la magistrada Victòria Crespí, amb altres dos jutges, qui decidirà si s'estima el recurs presentat per la representació lletrada del president de la Cambra autonòmica i el de la Fiscalia. Tot i que s'ha fixat aquesta data, el dia es troba subjecte a canvis.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, ha negat que el creuer Baleares participàs en el bombardeig de 'la desbandá', l'èxode, persecució i massacre de civils que el febrer 1937 es desplaçaven de Màlaga a Almeria durant la Guerra Civil. Així s'ha pronunciat en dues ocasions durant el debat de sengles proposicions en el ple municipal d'aquest dijous. La primera, durant el debat d'una proposta del PSOE per retirar la protecció del monòlit de la Feixina, erigit en memòria dels qui varen morir al vaixell.

Ara que es parla tant de la memòria –de memòria històrica, de rememorització d’antigues agressions, d’entrenament de la memòria, de malalties vinculades a pèrdua de memòria...– proposo que distingim entre tenir memòria i fer memòria. Tenir memòria seria la qualitat mental que ens permet recordar fets força aproximats a allò que ocorregué en el passat. Diem: “Recordes aquell sopar de Cap d'Any en què vam fer una fondue de formatge?”. I responem: “Ara que ho dius, sí. Fa ben bé deu o quinze anys. Quina memòria que tens!” I tenir mala memòria seria oblidar fets i noms.

La plaça Major de Tona. Sol i ombra. Les terrasses d’El Racó i de L’Orient. El “raro” de Vic i els Autos Roqueta que porten les famílies d’estiuejants des de l’estació del tren de Balenyà. Els baguls i maletes per passar l’estiu els han facturat directament amb el camió del Codinachs.

Nou atac vandàlic a la placa d'homenatge a Aurora Picornell i les Roges del Molinar del carrer Joan Maragall de Palma. La placa s'ha despertat amb una pintada negra que tatxa les lletres i fa impossible la seva lectura.

Mercè Anguera, de 26 anys, ha de recórrer sempre a algun truc per recordar què va fer el dia anterior: per exemple, mirar una fotografia que immortalitzés la jornada o llegir alguna nota al mòbil que li refresqui la memòria. El 15 d'agost del 2021, ara ha fet tres anys, un camió va envestir el seu cotxe i es pot dir que va salvar la vida de miracle. De fet, els metges la donaven per morta o auguraven que quedaria tetraplègica o en estat vegetatiu. En canvi, ara la Mercè sembla que estigui del tot bé. A primera vista, no té seqüeles de l'accident. Però pateix amnèsia i està aprenent a viure sense memòria. Ha decidit explicar la seva experiència per demostrar que, fins i tot en les circumstàncies més difícils, és possible continuar endavant. Ella n'és una prova.

A Maria Dolors Rius no li ha passat mai que no sàpiga on ha deixat les claus o on ha aparcat el cotxe. Tampoc no necessita apuntar-se res a l'agenda. Ho recorda tot de memòria. I això que assegura que ara ha perdut capacitats per la medicació que pren per diverses patologies. "Abans podia enumerar per ordre i a la perfecció tots els productes de les prestatgeries del Lidl, des de l'entrada del supermercat, fins al final, on hi ha els iogurts", afirma. També diu que recorda el número de DNI de totes les seves parelles. N'ha tingut quatre. I de les característiques i la matrícula del cotxe amb què el seu pare va morir d'accident quan ella només tenia 16 anys: “Un Simca 1200, blau metal·litzat amb sostre negre, fars rodons i matrícula B-3184CG”. La Maria Dolors, de 60 anys, té memòria fotogràfica. Això, sens dubte, l'ha beneficiat en la seva vida personal i professional, però assegura que també li ha suposat molts maldecaps. Per això prefereix mantenir un cert anonimat.

Josep Call (Barcelona, 1966) és psicòleg de formació, i a la seva càtedra de la universitat escocesa de Saint Andrews estudia el comportament, la comunicació i la percepció de micos i grans simis per intentar entendre’n la intel·ligència i esbrinar, així, com s’ha desenvolupat la cognició humana. 

«Dins la ment viatgera / que mai s'atura, / una humitat enganxosa / xopa amb gotes de cristall / l'esborronada pell de la memòria». Les coves de la memòria, de l’escriptora i poetessa lleidatana Rosa Saureu. A l’espai Relats en Català.

La primera vegada que vas veure la neu, una nit de reis màgica o el dia que va néixer el teu germà petit. Malgrat que passi el temps, hi ha records que conservem tota la vida. Però quin és el mecanisme que ho fa possible? Una investigació pionera realitzada per un equip d’investigadors nord-americans, publicada a Science Advances, ha proporcionat una explicació biològica als records a llarg termini. La clau de la recerca és entendre el rol d’una molècula, anomenada KIBRA, que actua com a pega amb altres molècules i permet que la memòria s’estabilitzi i se solidifiqui a llarg termini.

La Fundació Patronat Obrer ha atès 4.880 persones en situació de vulnerabilitat el 2023, d'acord amb la seva memòria anual, on el 51% han estat homes i el 49%, dones. La presidenta de la Fundació, Catalina Serra, ha destacat que l'entitat "és una xarxa enfront de l'exclusió social" i ha valorat "la feina desinteressada" dels voluntaris, que cada dijous reparteixen el banc d'aliments i donen classes d'espanyol a persones nouvingudes. "També ho són els entrenadors de futbol i els membres de la Junta Directiva", ha afegit.

La derogació de la Llei de memòria democràtica ja té data. El Parlament, amb la majoria del PP i Vox, derogarà la norma el pròxim dimarts en el ple. Després de la concentració que el passat dos de juny va defensar que es mantinguin les polítiques de memòria, la plataforma per la Memòria Democràtica ha organitzat una nova protesta el mateix dia a les portes del Parlament, a les 12.00 h.

El Govern encara no ha derogat la Llei de memòria, però ja l’ha deixat esllanguir. Com també, malgrat que assegura que la vol mantenir, la Llei de fosses. Encara que els projectes adjudicats durant l’anterior legislatura han continuat endavant, l’Executiu no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d’acord amb la norma. Mentre les entitats memorialistes denuncien falta d’informació i comunicació, diversos professionals consultats admeten que sovint treballen al marge del Govern, que va suprimir la Direcció General de Memòria i ja ha canviat dues vegades de responsable del departament. La difusió de la memòria democràtica, el control i el diàleg amb la societat civil sobre les polítiques que duen a terme i l’atenció psicològica de les víctimes són les àrees en les quals nombroses fonts consultades han criticat haver-se trobat amb més problemes d’ençà del canvi de color polític del Govern.

A Mallorca, a final de la dictadura, l’escriptor montuïrer Llorenç Capellà Fornés va ser la primera persona que trencà el silenci que imposaren els vencedors de la Guerra Civil. El seu pare, l’intel·lectual algaidí Pere Capellà Roca (1907-1954), havia estat represaliat pel franquisme. Passà quatre anys a la presó d’Alcalá de Henares de Madrid. El 1972, a 26 anys, el fill s’inspirà en aquell captiveri per escriure la novel·la El pallasso espanyat.

El Memorial de la Paraula és un recull d’escrits de fills, nebots i nets de represaliats a les Illes durant la Guerra Civil i el franquisme que el 2020 es varen començar a publicar en compliment de la Llei de memòria democràtica. Alguns són molt breus, just per deixar constància del nom i les dades d’un represaliat injustament. Però la majoria tenen el format d’una carta. “Em resulta difícil escriure aquestes paraules sabent que mai no arribaran a les vostres mans, però tenc la sensació que sou al meu costat, que m’estau mirant, i que si no ho faig bé, rebré una clotellada (que no sigui molt forta)”, va escriure Miquel Fiol al seu padrí, de qui en va heretar el nom: “Lluitaré amb la paraula, cridant fort si és necessari, fent callar les veus que diuen que els morts ben enterrats estan i que tot està oblidat”.