El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

La Fundació La Caixa i el seu braç inversor, Criteria –principal accionista del banc–, van anunciar fa un mes el retorn de les seus socials a Barcelona, però es manté la permanència de CaixaBank a València. El nou president del banc, Tomàs Muniesa, en el seu discurs d'obertura a la junta, ha expressat el seu respecte per la decisió del retorn de la Fundació La Caixa, però se n'ha quedat al marge. "Ens omple d'orgull que CaixaBank sigui el banc de referència a la Comunitat Valenciana", ha dit.

El mes de gener d’enguany el Banc de Sabadell decidia tornar la seu a la seva ciutat natal, de la qual sempre n’ha portat el nom. Poques setmanes després, la Fundació La Caixa i el seu braç patrimonial, Criteria, seguien els passos de l’entitat financera vallesana. La primera valoració que cal fer-ne resulta òbvia: es tracta d’una bona notícia, d’un pas positiu. Sempre hi haurà veus contràries, però la majoria de la població aplaudeix aquest tipus de decisions. I desitja que n’hi hagi més, en la mateixa direcció.

CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell acaben de tancar el seu millor any. Totes quatre entitats financeres han assolit rècord de guanys el 2024, amb un benefici conjunt de 30.242 milions d'euros, un 18% més que l'any 2023, quan van guanyar 25.243 milions. La millora s'explica, principalment, per la bona marxa de l'economia espanyola, uns tipus d'interès encara alts i l'increment de l'activitat creditícia. Alhora, tots els bancs viuen un moment de reducció de costos tecnològics per la digitalització i irrupció de la intel·ligència artificial al sector.

Unes 200 persones s'han concentrat aquest diumenge a Son Sardina convocats per la Taula d’Entitats local que coordina la majoria dels col·lectius i associacions que donen vida al poble. Amb consignes com ‘’plaça i casal de propietat municipal’’ o ‘’sense espais per les entitats no hi ha espai per fer poble’’, els assistents han reclamat a l’Ajuntament que faci front a la inexistència d’espais públics que pateix Son Sardina.

Trimestre rodó per a CaixaBank, que va tancar els tres primers mesos de l'any amb un benefici net de 1.005 milions, un 17,5% més que en el mateix període del 2023. Aleshores el conseller delegat de la companyia, Gonzalo Gortázar, va assenyalar que els resultats suposaven la recuperació de "la normalitat" després d'"una travessia pel desert llarguíssima”. Dotze mesos després, els comptes de l'entitat continuen disparats. Així ho ha reconegut Gortázar en la presentació del balanç del primer trimestre de l'any, que s'ha celebrat aquest dimarts a València.

Assolir el bilió d'euros –un milió de milions– en volum de negoci i repartir 12.000 milions en concepte de dividends en el període 2022-2024, 3.000 més del previst. Aquest és l'objectiu que ha fixat el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, per a aquest 2024 en la junta d'accionistes de l'entitat que s'ha celebrat aquest divendres a València. Si la fita s'assoleix, suposarà que la companyia reparteixi entre el 50% i el 60% del seu benefici net consolidat.

Per tercer any consecutiu la Fundació Sa Nostra i CaixaBank presenten el programa de les Trobades de filosofia, pensament crític i educació 'Sa Nostra Conversa' que es duran a terme al llarg del 2024 a la nova seu de la institució, a Ca’n Tàpera. Aquesta edició, dividida en sis sessions, s’estructura en dos blocs temàtics diferents però estretament interconnectats: el primer aborda reflexions de tall més filosòfic, mentre que el segon se centra en l’anàlisi de l’estat actual de l’educació i les institucions que li donen suport. Aquesta estructura no és casual, ja que la línia que vertebra totes aquestes intervencions és la mateixa: com el món actual modela la nostra percepció i configura la nostra subjectivitat. D'aquesta manera, a través d’alguns conceptes clau, com el poder, el territori i l'escola, ens endinsarem a les entranyes del sistema actual.

A la gran banca espanyola mai li havia anat tan bé com aquest 2023 i el motiu principal és la pujada dels tipus d'interès. Les cinc principals entitats financeres de l’Estat han tancat una setmana de resultats històrics, amb el Santander al capdavant (11.076 milions d’euros). Aquesta entitat, juntament amb Bankinter, el BBVA, el Banc Sabadell i CaixaBank, han guanyat 26.088 milions d’euros, un 27% més que l’any 2022. La ronda de resultats que va acabar divendres amb CaixaBank ha servit, a més, per constatar que tots els bancs esperen millorar encara més els seus guanys durant el 2024 que ara arrenca. Amb tot, el sector manté alguns dels seus vells problemes i n'hi suma de nous. Aquests són alguns dels problemes que pertorben el dolç moment del sector bancari.

Tant José Ignacio Goirigolzarri com Gonzalo Gortázar estaven lleugerament refredats aquest divendres. I això potser ha ajudat el president i el conseller delegat de CaixaBank a reprimir tot rastre d'eufòria en la presentació de resultats del banc d'origen català. Però el cert és que l'entitat mai havia guanyat tant.

Estalviar és reservar una part dels ingressos com a previsió per a necessitats futures, mentre que invertir és dedicar recursos a l'adquisició d'un bé amb la intenció d'obtenir un rendiment econòmic. En la teoria sembla senzill, però en la pràctica, sovint es confonen i s'acostumen a barrejar.

40 anys de presó. És el que demana la Fiscalia Anticorrupció per a l'excomissari José Manuel Villarejo pels presumptes encàrrecs de Repsol i CaixaBank perquè espiés el llavors president de la constructora Sacyr, Luis del Rivero. També demana que es consideri responsables civils subsidiàries la petroliera i l'entitat bancària, així com l'administració general de l'Estat.

El Malik va ser un dels afortunats que va trobar un bri d'esperança en la Fundación San Blas, una entitat dedicada a ajudar les persones sense sostre a l'Aragó, en què col·laboren 60 voluntaris compromesos amb la lluita contra la pobresa. No són superherois, sinó dones i homes amb una vida quotidiana com la de tants altres i que han trobat a la seva ciutat la manera d'ajudar persones que realment ho necessiten. "Ells em van brindar la confiança que necessitava per creure que la meva vida milloraria", relata el Malik. No només li van oferir allotjament, menjar i atenció personal, sinó que també li van fer costat emocionalment i li van donar l'oportunitat de trobar un lloc de treball. El suport desinteressat dels membres de la fundació i els voluntaris no només va cobrir les seves necessitats bàsiques, sinó que també li va permetre recuperar la dignitat i reconstruir la vida.

“No tenim beneficis excessius, semblen xifres molt grans perquè pertanyen a societats molt grans”. Amb aquesta referència a la concentració bancària impulsada després de la crisi financera del 2008, el conseller de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha intentat relativitzar els 855 milions d'euros de guanys aconseguits durant el primer trimestre del 2023 –un 21% més que ara fa un any–, en una compareixença celebrada aquest divendres a València per presentar els últims resultats de la companyia catalana.

El nou capítol de 'Nosaltres', el programa de CaixaBank on cabem tots, centra la seva atenció en els emprenedors i en la importància de comptar amb els companys de viatge adequats, sobretot quan les coses no són fàcils i quan es persegueix alguna cosa tan important com els somnis de cadascú.

Quan la banca va presentar resultats a finals del mes de gener, al sector hi havia una consigna: evitar respondre a la pregunta de si recorrerien l'impost a la banca. No era el millor moment: les quatre grans entitats d'Espanya (el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell) havien aconseguit el segon millor any de la seva història pel que fa a beneficis, amb més de 20.000 milions, xifra que només van superar el 2007, amb més de 22.000 milions de guanys. Però aquest dilluns, segons han anunciat diversos mitjans i ha pogut confirmar l'ARA, CaixaBank ha anunciat que presentarà el recurs. La mesura no està exempta de polèmica. Aquests en són els motius:

El 2022 passarà a la memòria dels ciutadans com l'any en què la llum i el gas van arribar a nivells mai vistos, en què la inflació es va enfilar per sobre del 10%, com feia tres dècades que no passava, com l'any en què l'Euríbor va viure la pujada més abrupta mai registrada. Per a la banca, també serà l'any en què el sector va fulminar rècords, per situar-se en uns nivells de beneficis que no es vivien des del 2007, amb l’eufòria que va precedir la Gran Recessió.

Jaume Masana Ribalta. De Manresa, nascut el 1967. Són les senyes del flamant director de negoci de CaixaBank. El directiu bagenc serà el responsable de la imponent estructura comercial del banc català amb seu a València, que és, amb diferència, el banc amb més presència a Espanya en banca minorista, és a dir, en clients particulars. Masana, avalat per una llarga trajectòria al sector i pels elogis dels financers que l'han tractat, reuneix una altra característica que no és tan òbvia a l'entitat d'origen barceloní: la seva catalanitat és evident.