El govern espanyol mourà fitxa en els pròxims mesos per intentar frenar el frau amb els lloguers de temporada, un dels forats que no va tapar la llei estatal d'habitatge. L'any previ a la seva entrada en vigor, aquesta modalitat contractual va créixer un 17% a Barcelona, i va arribar a suposar el 40% dels anuncis en un dels seus barris més gentrificats, el de la Barceloneta. Alguns propietaris utilitzen aquesta via per evitar les limitacions que tindrien si optessin per fer un contracte d'arrendament d'habitatge habitual i, d'aquesta manera, treure'n un rendiment econòmic superior. "És un fenomen que està tensant el lloguer residencial i que provoca un increment de preus, igual que passa amb els allotjaments turístics", ha constatat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en la presentació de les conclusions del grup de treball que es va posar en marxa fa mig any per abordar aquest tipus de lloguer, tal com preveia la llei esmentada.

La conferència de Carles Puigdemont no ha canviat la determinació del govern espanyol a intentar un acord amb Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. Més aviat al contrari: la Moncloa ha rebut amb un cert optimisme el to de l'expresident de la Generalitat i creu que les condicions prèvies que ha situat de cara a la negociació no són obstacles insalvables. L'entorn de Pedro Sánchez ha seguit al detall el discurs de Puigdemont perquè era una cita que podia marcar les possibilitats d'investidura del líder del PSOE i la conclusió és que ha deixat la "via oberta al diàleg". "Si hagués dit 'o referèndum o referèndum', no hi havia negociació", anoten des de la Moncloa.

El nou xoc al govern de coalició espanyol per la possible modificació de la llei del només sí és sí ja és una guerra oberta. Des del mes de desembre que el PSOE i Unides Podem negocien discretament la manera com canviar la norma per frenar el degoteig de rebaixes de condemnes, i fins ara les divergències havien quedat més o menys soterrades. Els dos socis defensen el sentit de la llei, però discrepen en la manera de solucionar aquestes revisions a la baixa de sentències. El ministeri d'Igualtat manté que la normativa no té cap fissura i que el problema és la interpretació que en fan els jutges, però està obert a modificar la norma per arribar a un consens amb els socialistes. Ara bé, no volen fer-ho en el sentit que planteja el PSOE: reformar la forquilla de penes i tornar a les que hi havia abans d'aquesta llei.

"Ningú pot dubtar de l'esperit d'aquesta llei: protegir les dones de les agressions i condemnar els agressors". Així de clarivident s'ha mostrat aquest divendres a Palma la ministra portaveu del govern estatal, Isabel Rodríguez, en plena polèmica de la normativa del 'només sí és sí', que provoca un degoteig de rebaixes de condemnats per violacions.

Amb el canvi de líder, semblava que el PP també havia moderat el discurs respecte a Catalunya, com per exemple quan Alberto Núñez Feijóo va parlar de “nacionalitat catalana” en el seu primer acte a Barcelona i també havia sigut més mesurat respecte a la immersió lingüística. Però aquest dijous ha canviat de rumb i, fent-se seu el discurs del seu antecessor al càrrec, Pablo Casado, ha assegurat que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic". En una entrevista a Onda Cero, també ha dit que a Catalunya els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". A Casado se li recorden afirmacions com ara que no es permet als nens anar al lavabo si no ho demanen en català o que als castellanoparlants els obliguen a carregar motxilles plenes de pedres. Les paraules de Feijóo han rebut una onada de crítiques que han anat des del Govern català fins a representants dels socialistes i els comuns.

Abans que finalitzi el 2022, l'Estat transferirà a les Balears la competència de Costes. Aquest ha estat el compromís al qual han arribat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, l'encarregada de formalitzar les transferències a les comunitats, després de reunir-se al Consolat de Mar. "Estam compromesos amb la cogovernança, amb l'extensió de l'Estatut d'Autonomia, i em compromet a treballar els pròxims sis mesos per fer efectiva la transferència", ha afirmat. "Ens consta la teva preocupació –a Armengol–, i si és teva també és nostra", ha indicat.

Amb l'esclat del Catalangate totes les mirades es van centrar en si era viable o no continuar amb la taula de diàleg. Però al marge de la taula, hi ha una desena de negociacions entre ERC i el PSOE que queden directament amenaçades pel cas d'espionatge i que ara mateix no tenen un horitzó clar. Negociacions que afecten lleis catalanes, lleis espanyoles i carpetes bilaterals entre els governs, que si ja eren complicades de desencallar abans de la polèmica, ara encara més. El govern espanyol ha demostrat aquest dijous ser conscient de la situació i la seva portaveu, Isabel Rodríguez, s'ha ofert a "incrementar les accions" en favor del diàleg per mirar de recuperar la "confiança" de la Generalitat. Malgrat això, des de Madrid, el president Pere Aragonès ha avisat que no garanteix els seus vots per a res. La primera prova de foc serà ben aviat.

Ja fa dies que la triple dreta intenta relacionar el debat sobre la immersió lingüística amb l'apartheid, el nazisme, ETA i fins i tot els abusos sexuals. Fins ara, el Govern s'havia limitat a respondre dins del terreny polític. Aquest divendres, però, una nova envestida del PP contra l'escola catalana ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la paciència de la Generalitat. El líder popular, Pablo Casado, s'ha pronunciat així en un acte: "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que posa aquestes "declaracions infames" en mans dels serveis jurídics perquè estudiïn si hi ha base per portar-les davant la justícia.

Isabel Rodríguez situa "l'independentisme radical" com una de les principals causes del "deteriorament de les institucions" i del "debilitament de l'Estat", en una línia semblant a Vox. Així ho ha demostrat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés: "No estan tan lluny de l'independentisme radical que critiquen", ha etzibat a la ultradreta. La portaveu del govern espanyol s'ha referit a l'episodi d'ahir dimarts en què el diputat José María Sánchez García es va negar a abandonar l'hemicicle després que el vicepresident de la mesa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, ordenés la seva expulsió. El diputat ultra havia dit "bruixa" a una parlamentària del PSOE i va fer cas omís a les tres peticions perquè es retractés.

La temporada estiu-tardor en les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol promet ser intensa i ja té dues cites clau: la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del 2 d'agost i la taula de diàleg del 13 de setembre. Ara, però, se li ha d'afegir una tercera variable: la negociació dels pressupostos generals de l'Estat del 2022. Els vots d'Esquerra podrien tornar a ser claus perquè hi hagi comptes públics a l'Estat, i torna a situar els republicans en el radar del PSOE i la seva recerca permanent de socis parlamentaris. ERC reconeix obertament que està en disposició de negociar-los, però primer exigeix que es compleixi punt per punt el pacte de pressupostos que va firmar amb els socialistes el novembre de l'any passat i que va servir per aprovar els comptes que hi ha vigents actualment. "Per treballar en els de l'any que ve és necessari que es compleixin els acords", ha advertit aquest dilluns la secretària general adjunta republicana, Marta Vilalta.

Una setmana després de prometre el càrrec davant el rei, la nova ministra de Política Territorial i portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, ha començat a definir el seu discurs respecte a la carpeta catalana. Durant l'estrena en la roda de premsa posterior al consell de ministres de la setmana passada no va parar de tirar pilotes fora i es va escudar en la novetat de la situació. Llavors semblava que la Moncloa començava la nova etapa amb el fre posat respecte al diàleg amb la Generalitat. Fins i tot trontollava la Comissió Bilateral, que Rodríguez no tenia a l'agenda –tal com va admetre–, però que ha acabat acordant que se celebri a Madrid el 2 d'agost, després de la conferència de presidents a Salamanca prevista per al 30 de juliol.

Durant la presa de possessió del càrrec ja va marcar el camí, però aquest dimarts, durant l'estrena com a nova portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez ha confirmat que té intenció d'entada de tirar pilotes fora en les qüestions sobre el conflicte polític amb Catalunya. L'objectiu de la Moncloa en aquesta nova etapa és, després dels indults, rebaixar el debat sobre el Procés i sobretot desviar la carpeta catalana cap a temes més sectorials. La també flamant ministra de Política Territorial ha apuntat en aquest sentit durant la roda de premsa posterior al consell de ministres: "Catalunya es mereix que li parlem en altres termes, com d'un territori líder en la indústria automobilística", ha dit mirant la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, després que anunciés l'aprovació dels PERTE per a l'automoció.