Deixau-vos estar de campanyes publicitàries, de xarxes socials i d’anar a fires –a banda que, potser, ja tenim més turistes dels que voldríem. La millor promoció turística que poden fer de nosaltres és que ens diguin el nom del porc. Un hivern a Mallorca, el llibre més famós que mai s’ha escrit sobre l’illa, i que es continua venent als nostres quioscs i llibreries en diversos idiomes, és una col·lecció de desqualificacions cap als mallorquins, a més d’inexactituds, equivocacions i ‘afusellades’. Recordam aquell hivern de George Sand i com el va narrar l’autora francesa, quan es compleixen, aquest dijous, 17 d’octubre, 175 anys de la mort del seu amant i company de viatge, Frédéric Chopin, el 1849. I ho feim seguint el text mateix d’Aurore Dupin –aquest era el seu nom vertader– i els estudis del periodista Lluís Ripoll i de l’escriptor Adrien Le Bihan.

"La primera vegada que vaig sentir parlar de George Sand va ser a la classe de francès a l'institut. La professora ens va dir que era escriptora però no ens va dir res de la seva obra, només que havia estat l'amant de Musset i que duia pantalons", diu la francesa Kim Consigny (1991), dibuixant de George Sand. Hija del siglo (Garbuix Books), una biografia de la controvertida escriptora francesa en vinyetes amb guió de Séverine Vidal (i traducció al castellà de Montserrat Terrones). "Han hagut de passar uns quants anys, però ara George Sand forma part dels programes de literatura i d'història dels instituts", afirma Consigny.

La idea de mantenir una conversa amb un dels teus tòtems creatius desapareguts –recentment o fa segles– ha motivat un dels llibres més singulars de l'estiu, Entrevistas de ultratumba, publicat per Libros del Kultrum. L'editor del llibre, Dan Crowe, en reuneix gairebé una trentena. "Tots parlem amb els morts –explica–. Quina mena de desig pervers alimenta la necessitat d'entrevistar algú que cria malves? Volem que els finats ens proporcionin informació, que ens revelin secrets, que ens expliquin el que ignoraven en vida". Potser perquè l'entrevistador "necessita pensar que el mort sap més que el viu", a vegades les entrevistes acaben derivant cap al "consell i ajuda".