El LudoSport és un esport cada vegada més arrelat arreu del món i també a les Balears. És una art marcial nascuda a Itàlia i que es basa en els combats amb sabres làser d'Star Wars, la franquícia de ciència-ficció creada per George Lucas l'any 1977 i que encara avui és ben viva amb sèries de televisió (la darrera protagonitzada per l'actor mexicà Diego Luna), videojocs i còmics. L'ARA Balears ha parlat amb Miguel Miki Costa Monserrat, el rector de l'acadèmia Ludosport Balears, que té seu a Palma.

La seva veu tenia un ressonància de profeta bíblic, una profunditat insondable que evocava dignitat shakespeariana. James Earl Jones, la veu original de Darth Vader, però també la del malaguanyat Musafa d'El rei lleó (1994), ha mort als 93 anys, segons informa el seu agent. Era la veu que pronunciava "jo soc el teu pare, Luke", però també la presència amenaçadora del líder del culte reptilià de Conan el Bàrbar (1982) o el magnànim rei de la comèdia El princep de Zamunda (1988), amb Eddie Murphy. Actor premiat de teatre, es va endur el Tony per les obres guanyadores del Pulitzer Fences –més endavant adaptada al cinema amb Denzel Washington– i The great white hope, on feia de boxejador enfrontat al racisme dels Estats Units de principis de segle XX, un èxit de Broadway adaptat al cinema pel qual van nominar Jones a l'Oscar, tot i que el va perdre. El 2011 sí que va guanyar l'Oscar honorífic que l'assenyalava com a EGOT, títol informal que reben les persones que guanyen al llarg de la seva carrera l'Oscar, el Tony, l'Emmy i el Grammy. Jones, a més, tenia un Globus d'Or i el premi a la trajectòria del sindicat d'actors, així com la Medalla Nacional de les Arts.

És una de les sagues audiovisuals més aclamades de la història, tot i que en un principi va començar com una única pel·lícula. L'èxit a taquilla va generar un fenomen fan arreu del món que ha fet que des dels anys 70 l'univers galàctic creat per George Lucas no hagi tingut ni un descans. Des de Star Wars episodi IV: Una nova esperança (1977), s’han estrenat 10 pel·lícules i 16 sèries, l’última d’aquestes The acolyte, que arriba a Disney+ el pròxim 4 de juny.

Els diputats i els membres del Govern recorren a diverses i variades fonts d'inspiració quan pugen a la tribuna del Parlament per defensar els seus postulats o exposar els seus projectes. Fragments de la Bíblia, els consells del mestre Ioda i, fins i tot, falangistes com el mateix Primo de Rivera són alguns exemples dels personatges que citen els parlamentaris en les seves intervencions.

Durant anys, va ser una mena de llegenda urbana entre els fans de Star Wars. Molts desconeixien la seva existència, i els pocs que l'havien vist exhibien el seu coneixement com una medalla que distingia els veritables aficionats de la saga de la resta. L'especial televisiu de Star Wars es va veure un sol cop per televisió, el 17 de novembre del 1978 per la CBS, i no es va tornar a emetre mai més. Tampoc es va editar en VHS o DVD i, per descomptat, no està disponible en cap plataforma, però durant molts anys van circular còpies pirates del programa, tot i els esforços per evitar-ho de Lucasfilm. A la contraportada d'una de les edicions pirates figurava la següent cita de George Lucas: “Si tingués un martell i prou temps, em dedicaria a destruir totes les còpies de Star Wars holiday special”. El motiu és ben senzill: el programa és exageradament dolent. O, com deia Carrie Fisher, “tan i tan dolent que no és bo”.

De la multitud de sèries basades en l'univers de Star Wars que ha estrenat Disney+ en els darrers anys, cap ha estat protagonitzada per una dona. Fins ara. La matinada de dimarts a dimecres —dimecres al matí els fans catalans ja podran veure els dos primers episodis dels vuit de la temporada— la plataforma llança la seva nova aventura galàctica seriada, Ahsoka, la primera amb una protagonista femenina. Rosario Dawson es torna a posar a la pell d'Ahsoka Tano, l'antiga aprenent (padawan) d'Anakin Skywalker, futur Darth Vader. La sèrie és una prova de foc per a un personatge amb el qual els fans de Star Wars ja estan familiaritzats: va aparèixer per primera vegada a la pel·lícula d'animació The clone wars, estrenada el 2008.

L’univers de la franquícia Star Wars es continua expandint i sembla que no té aturador. Una nova trilogia de pel·lícules i múltiples sèries, tant amb actors reals (live action) com d’animació, van ser les grans sorpreses de la Star Wars Celebration, que ha tingut lloc aquest mes. Pel que fa al sector del videojoc, la gran novetat va ser el tràiler final de l'Star Wars Jedi: Survivor, tot i que no va agafar desprevinguts els més acèrrims seguidors, que ja fa mesos que esperen l’arribada del joc. A partir d'aquest divendres, els fans ja podran experimentar què se sent jugant amb la nova proposta de la franquícia.

S'esperava l'anunci d'una nova pel·lícula d'una de les sagues més longeves de la història del cinema, però el públic de la Star Wars Celebration 2023, que es va celebrar divendres a Londres, va esclatar eufòric, quan Disney va anunciar que n'estrenaria tres.

En la indústria de l'streaming, el temps passa volant. Fa dos anys es va emetre el final de la segona temporada de The Mandalorian, que avui estrena la tercera a Disney+ i és una de les sèries destacades del març. Els espectadors que vulguin tornar-se a endinsar en l’aventura galàctica no només hauran de recordar què va passar en el seu moment, sinó que també necessitaran una mica d’ajuda per entendre el salt temporal que hi ha a la tercera temporada. Als nous capítols, el personatge principal, el mandalorià Din Djarin, interpretat per Pedro Pascal, es retrobarà amb el seu company Grogu (Baby Yoda), que va marxar amb Luke Skywalker per perfeccionar el seu entrenament com a jedi.

Les plataformes viuen un moment de sobreproducció, una situació de la qual no s'escapa Disney+. El servei de streaming de la companyia del ratolí Mickey és un pou de sèries que només tenen com a objectiu treure rendiment de dues de les marques més conegudes de l'empresa, Marvel i Star Wars. Amb aquests dos segells és difícil destriar el gra de la palla i, sovint, les grans campanyes de màrqueting amaguen sèries que es desinflen ràpidament. A vegades, però, les que arriben sense tanta fanfàrria són les que endevinen la tecla. Andor, la nova sèrie de Star Wars que s'estrena aquest dimecres, forma part d'aquest últim grup, segons els mitjans nord-americans.

“El fenomen cinematogràfic més gran de la història”, “El film que obre nous camins al setè art”. Amb aquesta mena de frases publicitàries, altisonants i exagerades, s’anunciava l’any 1977 una nova pel·lícula de ciència-ficció que es titulava La guerra de les galàxies. Va fer fortuna durant uns quants mesos a la cartellera dels cinemes Nuevo Cinerama i Montecarlo de Barcelona, però, ni de bon tros, res feia augurar que es convertiria en un mite. Tres trilogies fins avui i unes quantes històries satèl·lit que cimenten la mitologia d’una saga fonamental de la història del cinema, sobre la qual s’han escrit rius de tinta i s’han fet tota mena d’interpretacions, al principi tan sols evasives i progressivament fondes i transcendents.

Star Wars: La Remesa Mala, de Lucasfilm, s'estrenarà demà a Disney+ amb un especial de 70 minuts. Posteriorment, seguiran aquest llançament nous episodis cada divendres, a partir del 7 de maig. Aquesta ficció animada explica la història dels clons experimentals i d'elit de la Remesa Mala, que es van conèixer per primera vegada a Star Wars: Les Guerres Clon. En aquesta ocasió, segons expliquen des de la plataforma, "s'internen en una galàxia que canvia ràpidament just després de la Guerra dels Clons". "Els membres de la Remesa Mala, un singular esquadró de clons que difereixen genèticament dels seus germans de l'Exèrcit Clon, posseeixen una habilitat excepcional que els converteix en soldats extraordinàriament efectius i en un equip imbatible", afegeixen els responsables de Disney+.

Per primer cop en mitja dècada ha passat un any sense que s'estreni una nova pel·lícula de Star Wars, una pausa ja prevista i que casualment ha coincidit amb la pandèmia. Però a YouTube hi ha moltes pel·lícules ambientades en una galàxia molt llunyana: les realitzades pels fans. Ara, en comptes del familiar logo avançant per la pantalla amb música orquestral, són films que solen començar amb un rètol que informa que els drets de la història pertanyen a Lucasfilm.

Un bri d'esperança per al futur del cinema projectat en pantalla gran. Enmig d'una allau d'anuncis de Disney sobre futures sèries de Star Wars i Marvel que veuran la llum pròximament en Disney+, aquest divendres ha arribat també l'anunci de la primera pel·lícula de Star Wars després del fracàs relatiu de L'ascens de Skywalker: serà Rogue Squadron i no s'estrenarà a la plataforma de Disney sinó als cinemes, concretament el Nadal del 2023.

L'actor britànic David Prowse, conegut pel seu paper de Darth Vader a 'Star Wars', ha mort aquest diumenge als 85 anys, segons ha informat el seu representant a Twitter i recull Europa Press. Prowse va ser escollit per George Lucas sobretot pel seu físic (feia 2 metres d'alçada i pesava 119 quilos), però el cineasta va decidir no utilitzar la seva veu, sinó la de l'actor James Earl Jones. Prowse també és conegut pel seu paper a La taronja mecànica (1971), de Stanley Kubrick, on feia de guardaespatlles, i per haver interpretat Frankenstein en tres ocasions: a Casino Royale (1967), The horror of Frankenstein (1970) i Frankenstein and the monster from hell (1974).

La plataforma Disney+ prepara una nova sèrie basada en l’univers de Star Wars,però, en aquesta ocasió, protagonitzada per una dona. Ho ha avançat el portal Variety, segons el qual el nou projecte és una creació de Leslye Headland, una de les autores de la comèdia de Netflix Russian doll. Més enllà d’això, l’únic que ha transcendit sobre aquest nou projecte és que la trama se situaria en un moment temporal diferent de la resta de produccions de la saga de La guerra de les galàxies.

Vaig anar al cinema sol perquè res no em distragués, i quan vaig veure el rètol que diu Lucasfilm Ltd. vaig respirar fondo, conscient que em disposava a repetir per novè cop un cerimonial que he respectat durant quatre dècades, que forma part de mi i que m'uneix invisiblement, com la Força, amb una lògia formada per milions de membres de diverses generacions i cultures. El 1977 va ser el meu pare qui em va dur a veure Star Wars, que en aquella època es deia La guerra de las galaxias (i els cavallers es deien jedi i no jedai, com ara). Hi vaig anar a contracor, hauria volgut anar a veure La batalla de Midway, que s’estrenava en aquelles dates, perquè als setanta les pelis de marcianus (que és com en dèiem) eren nyaps plens de monstres de goma, efectes especials de pa sucat amb oli i herois en skijama.

J.J. Abrams sap el que els espectadors pensen d’ell. “Els finals no se’m donen bé”, diu el cineasta hores abans d’entregar el muntatge final de Star Wars: L’ascens de Skywalker. I afegeix: “En realitat no soc bo en res, però sé com començar una història. Acabar-la ja és un altre tema”. És una confessió estranya venint d’Abrams, que acaba de dirigir i coescriure el film de Star Wars que, quan s’estreni aquest dijous, promet ser el capítol final de la saga de nou pel·lícules sobre el clan Skywalker.