Ara que Barcelona tindrà un govern de sociovergència republicana, és el moment d'esperar que la capital catalana torni a estar neta com una patena, tan aviat com s'acabi d'esvair l'influx nefast d'Ada Colau sobre la banda mar de la plaça Sant Jaume. L'anticolauisme ha aconseguit foragitar la seva enemiga, que no adversària, de l'alcaldia, però ha creat una expectativa: segons la idea que han venut, un cop liquidada l'etapa Colau, Barcelona hauria de tornar a ser una ciutat neta i segura, com solen dir en alguns westerns. Però no cal tenir gaires dots endevinatoris per saber que no serà així. La brutícia i la inseguretat eren problemes de Barcelona que venien de molt abans que Colau la governés, i que continuaran molt després que hagi deixat de fer-ho.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reconegut avui al ple del Parlament que "és una gran notícia que a les Balears hi hagi una ocupació rècord i que els llocs de feina que es creen siguin de qualitat". Armengol ho ha defensat recordant que "es ve d'una pandèmia que va suposar la caiguda del 21% del PIB" i que "amb un govern d'esquerres s'ha aconseguit tenir xifres rècord en dos anys".

Germà Bel i Ferran Mazaira acaben de publicar un interessant article a la revista econòmica 5cèntims.cat sobre els efectes de les mesures restrictives a la creació de places hoteleres implantades pel govern municipal de Barcelona a partir del 2015, any en què el nou consistori va decretar una moratòria d’un any a les llicències per construir nous hotels, moratòria que es consolidaria amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).