Els temps polítics s’han escurçat. La inestabilitat és la norma. No hi ha grans unanimitats, mana la fragmentació, la desorientació, el curtterminisme. Tot es crema de pressa. Salvador Illa és president amb una majoria pels pèls, governa en minoria. Quant durarà? Paradoxalment, l’ambient general de desafecció ciutadana li pot ser favorable. Ningú no espera gaire de la política. Té marge per demostrar que, sense grans il·lusions en l'horitzó, es poden trobar solucions. Ho va dir al debat de política general: ell no és de revolucions. Vol ser útil, vol ser un bon gestor.

El GOB ha assenyalat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que "no es pot esperar a consensos impossibles" a la Mesa del Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat de les Balears per prendre mesures en l'àmbit turístic. Així ha reaccionat el grup ecologista a les intervencions de la líder de l'Executiu durant el debat de política general. Segons ha recollit Europa Press, el GOB ha apuntat una de les principals notícies del debat, que ha estat l'anunci d'un decret llei contra la "congestió turística", de la que han avançat una de les mesures "estrella", que serà un augment de l'ITS durant tres mesos a l'any i que no donaran més llicències turístiques en edificis plurifamiliars. L'entitat ha criticat que es faci, "una altra vegada", via decret llei i d'urgència.

Albert Batet no va mencionar el sintagma maleït, “sortir del Govern”, i en canvi va implorar a Aragonès que els donés una resposta que els permetés tancar el debat intern que ells mateixos han obert. Però el president va ignorar Batet, amb un punt de fruïció malèvola fins i tot, i ara Junts té un problema. ERC tenia a la seva mà la possibilitat de llançar un salvavides a Batet i Turull, que no tenen cap ganes de trencar el Govern, però els republicans han decidit inhibirse i convertir-se en espectadors del xoc entre els pragmàtics i el sector liderat per Borràs (amb la benedicció de Puigdemont). És una aposta arriscada, és cert, però ara mateix els nervis són molt més evidents a les files de Junts que a les d’Esquerra. I això sempre és una bona pista.

Cop de timó en el tram final de la legislatura. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha presentat al debat de política general al Congrés amb una potent bateria de mesures de caràcter progressista per passar a l'ofensiva i rearmar ideològicament el seu executiu davant de la dreta. "Anem a totes", ha repetit en diverses ocasions. Les dues mesures més importants són la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i l'anunci d'un impost a la banca, però n'hi ha d'altres com una beca suplementària per a estudiants o un pla per reforçar les competències digitals a l'ensenyament. Amb aquests anuncis, Sánchez culmina el gir a l'esquerra que ja va iniciar amb l'impost a les elèctriques que va anunciar fa unes setmanes i que li reclamaven tant els seus socis de coalició, Unides Podem, com socis d'investidura com ERC i EH Bildu.

En una població de gairebé cent mil habitants, situada a 2,40 euros de tren de Barcelona, la regidora de Comerç explica que durant el primer any de la pandèmia van tancar un 10% de les botigues. La sensació, a cop d’ull, és que el nombre de persianes que van baixar per no tornar a pujar eren moltes més, però només l’autoritat té les xifres oficials i ens les hem de beure a galet. Ara, segons la mateixa regidora, ja s’ha recuperat pràcticament tota l’activitat. La trampa està en l’adverbi. Aquest pràcticament permet un ventall massa ampli de possibilitats, però farem un segon acte de fe i brindarem per aquestes bones notícies econòmiques en una ciutat bombolla. Potser sí que tot deu anar millor perquè, ara, a les botigues els falta personal i estan disposades a contractar-ne. A la meva xarcuteria de capçalera hi ha un rètol que diu que es busca dependenta. A la cadena de sabateries també hi ha un anunci similar encastat al vidre de l’aparador. A la farmàcia no posen cap cartell, però també m’assabento que busquen qui faci les vuit hores rere el taulell. Quan a uns i altres els pregunto per què no troben dependents, la resposta és molt similar en tots els sectors. “De gent sí que n’hi ha –em diuen– però han de tenir ganes de treballar”. Costa molt que l’horari de la feina que s’ofereix s’adeqüi al somni vital de l’aspirant. Quan es parla de jornada partida, la majoria dels que han entrat per deixar el currículum el retiren perquè ja no volen la feina. Què farien en aquelles dues hores del migdia? I per aquest sou, pencar matí i tarda? Xarcuters, sabaters, farmacèutics i altres comerciants coincideixen a dir que és frustrant buscar personal i que costi tant trobar algú amb cara i ulls per posar-se de cara al públic. A la farmàcia van estar a punt de tancar un contracte fins que li van definir l’horari a la nova auxiliar. “Però jo no puc entrar a les 8.30 –va dir– perquè de 9 a 10 jugo a pàdel”. Doncs au, a veure si guanyes el Mundial. 

]]> Vist el primer debat de política general, ens trobem tan aturats allà on érem que fins i tot es repeteixen els que es queixen que som allà on érem. Al Govern, les tensions entre els socis són exactament les mateixes, accentuades en aquesta ocasió pel canvi en la presidència, de Junts a ERC. Aquest canvi no és petit, certament, però tampoc és suficient per canviar la inèrcia de la coalició. Ara com ara, la prioritat dels republicans sembla que sigui carregar de legitimitat històrica el seu retorn a la presidència de la Generalitat “més de vuitanta anys després” (com va recalcar Josep M. Jové), mentre que la dels juntaires fa la impressió que és fer tot el possible perquè aquesta situació sigui al més breu possible. La CUP, per la seva banda, gesticula amb aquesta proposta de referèndum que, com a mínim, xoca amb els dos anys acordats amb ERC per provar la taula de diàleg (o de negociació, com en volen dir Aragonès i els seus).

]]>

El ple del Parlament ha acordat aquest dimarts demanar al Govern que aprovi una llei balear de la ciència amb l'objectiu de captar i retenir el talent científic i acadèmic. Aquesta ha estat una de les propostes de resolució dels partits polítics (en aquest cas, de MÉS per Mallorca) que ha vist la llum després del Debat de Política General de la setmana passada. En total, s'han aprovat 128 de les 198 propostes dels grups parlamentaris.

]]> No sembla que el darrer debat sobre l’estat de la Comunitat hagi estat molt profitós, entre altres coses perquè alguns fa estona que entenen el Parlament com una mena de teatre on cadascú juga el seu paper –com bé ha jugat l’extrema dreta aquesta setmana aquesta carta al Congrés amb la fallida moció de censura–, però també perquè els debats haurien de ser valorats per allò que aporta l’intercanvi de posicions i propostes amb vista a l’acció dels poders públics, i en aquest cas del Govern, perquè aquest desplegui les seves polítiques no sols amb suports suficients i amples, sinó amb pertinència. Per ara, el balanç del debat es redueix a dos titulars: la limitació de les reunions socials a sis persones (que potser acabi quedant curta i tot vist el panorama pandèmic), i l’oci nocturn de la presidenta.

]]>

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha proposat una remodelació del Govern durant el Debat de Política General i que les conselleries es redueixin d'11 a nou per fer front a la crisi provocada pel coronavirus. Segons Castells, els objectius d'aquesta mesura són adaptar el funcionament de l'Executiu al repte del canvi de model econòmic, apostar per la modernització de l'Administració i assolir una bona gestió dels fons europeus.

]]>

La diputada de Ciutadans Patricia Guasp ha basat bona part de la intervenció en el debat de política general d'aquest dimecres al Parlament a fer una crida contra la crispació política i a favor del consens. Però, a la vegada, Guasp ha atacat els socis d'Armengol en el Govern i ha recomanat a la presidenta que vagi alerta "amb els que en nom de la democràcia volen destruir-la". "Ens preocupen els seus socis", ha afirmat.

]]>

El GOB ha criticat amb duresa el discurs de la presidenta del Govern, Francina Armengol, durant el Debat de Política General i ha remarcat la manca de compromís ambiental. "Han desaparegut els compromisos amb la Declaració d'Emergència Climàtica o l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible", ha destacat el grup ecologista en una nota de premsa.

]]>

Francina Armengol ha dividit el seu discurs del Debat de Política General en tres eixos, de major a menor concreció: mesures sanitàries, socials i econòmiques a curt termini; accions futures per millorar el model econòmic, i la necessitat de millorar el finançament, desplegar el REB i accedir als recursos europeus. Però si hi ha hagut un tema transversal en aquests tres blocs ha estat la necessitat de diversificar el model econòmic, amb l'aposta per la innovació, la tecnologia i la ciència com una de les eines principals per aconseguir-ho. A més, la presidenta ha anunciat un sostre de despesa públic rècord per al 2021: 4.726 milions d'euros, 342,2 més que els 4.383,8 del 2020, els quals permetran a l'Executiu elaborar "un pressupost de rescat", "reforçar els serveis essencials" i fer front a les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials de la pandèmia de coronavirus, segons ha assenyalat.

]]>

La pandèmia de coronavirus i el seu impacte sobre l'economia i les condicions de vida de les Balears ha estat un dels eixos del discurs de la presidenta del Govern, Francina Armengol, durant el Debat de Política General d'aquest dimarts al parlament. La presidenta ha assegurat que "si la corba no baixa", l'Executiu avaluarà "l'aplicació de mesures més restrictives". De fet, Armengol ja ha anunciat "la reducció de les reunions socials i familiars, que passaran d'estar limitades a deu persones a ser, com a màxim, de sis persones". Aquestes limitacions s'aplicaran a Mallorca i Eivissa, ja que la situació de la pandèmia a Menorca i Formentera no les fa necessàries.

]]>

"Decebedor" i "autocomplaent" han estat alguns dels qualificatius que l'oposició ha dedicat al discurs de Francina Armengol que ha obert el Debat de Política General del Parlament. El president del PP balear, Biel Company, ha assenyalat que "sembla més un discurs d'investidura" i que "no ha aportat res". "Ha estat decebedor i monòton. No s'ha centrat en el que ha passat i aporta zero solucions a la crisi", ha afegit. Company també ha criticat que Armengol ho hagi "fiat tot a les mesures que venen del govern espanyol i de la Unió Europea" i ha afegit que veu tant la presidenta com el Govern "desbordats". "Davant situacions extraordinàries com el covid no es poden posar en marxa mesures ordinàries com les que hi havia abans del coronavirus", ha dit el líder de l'oposició.

]]> El gol d’Ester Pujol

El joc de la cadira. Manuel Forcano va decidir deixar la direcció de l’Institut Ramon Llull. En lloc seu, la consellera de Cultura hi va nomenar Iolanda Batallé. De cop i volta, Enciclopèdia Catalana es quedava sense l’editora que, els últims anys, havia remat perquè l’històric segell s’obrís a la ficció i als llibres més comercials, sense perdre el prestigi de la institució. En lloc de la Batallé, qui? Era la gran pregunta que circulava a tota hora pel món literari català. Ahir l’ARA va donar a conèixer que la cadira buida han decidit donar-l'hi a Ester Pujol, que els últims tres anys ha fet d’editora sense editorial. Em consta que la tria de Joan Abellà, director general d’Enciclopèdia, ha estat molt ben rebuda pel patronat del Grup Enciclopèdia i, fins i tot, aplaudida pel consell de direcció de l’empresa. Poques vegades passa que, quan et donen a conèixer el nom del nou cap, l’equip aplaudeix com si haguessin marcat un bon gol. Coneixedors del sector, saben que han fitxat la millor. Han entès que amb aquest nomenament Enciclopèdia fa l’aposta ambiciosa que els faltava: la voluntat de convertir-se en una gran editorial també en la ficció. Ester Pujol, en aquest sentit, no només aporta coneixement i experiència, sinó un entusiasme que s’encomana. Sap que els llibres han d’emocionar i s’han de vendre. Té intuïció i ja du, a la motxilla, un munt d’apostes reeixides. Sap què volen els lectors i sap què necessiten els autors. En el treball, colze a colze, els fa sentir especials. Els llegeix cada capítol com si no hi hagués més autors, ni més llibres. Subratlla, aconsella i, amb mà esquerra, sap millorar tots els originals. No és tan sols, doncs, una bona notícia per a ella i per a Enciclopèdia, sinó pel panorama literari. Lectors i autors també estem d’enhorabona.

]]> En poques hores hem sentit una cadena d'amenaces proferides per diferents polítics, a dins o a l'entorn del debat de política general. Repassem-les per ordre cronològic invers, i per ordre de major a menor gravetat i perillositat. Totes contenen també, en una mesura o altra, una part important de 'farol' o de fanfarronada.

]]>

Les propostes de resolució que ha presentat el bloc constitucionalista demostren les diferents estratègies que plantegen per solucionar el conflicte català. Així, mentre el PSC insisteix que la via del diàleg és l'única possible per resoldre aquest tema, Ciutadans i el PP continuen defensant el marc estatutari com l'únic vigent i reclamen als independentistes respecte a la legalitat vigent. De fet, els populars portaran a votació del Parlament demanar al govern espanyol que apliqui l'article 155 una altra vegada per frenar les intencions dels independentistes.

]]> Ahir vaig ser al Parlament, escoltant de primera mà l'ultimàtum del president Torra a Pedro Sánchez: si el mes que ve el govern espanyol no fa un oferta de referèndum d’independència pactat, no tindrà el suport del PDECat i Esquerra i haurà de convocar eleccions.

]]>

L'endemà de l'agredolç primer aniversari de l'1-O, en què una minoria de manifestants van tacar el to cívic i immaculadament pacífic de l'independentisme d'aquests últims anys, el president de la Generalitat, Quim Torra, va tornar a lligar el seu futur polític a la mobilització popular, una mobilització que la nit abans l'havia desbordat a les portes del Parlament. Ho va fer marcant-se una fita a curt termini de conseqüències incertes: en la seva obertura del debat de política general, Torra va amenaçar el president espanyol, Pedro Sánchez, de retirar-li el suport si abans de novembre no pacta una fórmula per exercir el dret a l'autodeterminació. Realment difícil. Impossible. Ho sap el mateix Torra. Ho sap tothom. L'executiu de Sánchez li va respondre amb celeritat: autogovern sí, independència no. Per això fa l'efecte que el gest del president respon més a la pressió independentista al carrer, ara liderada pels CDR, l'ANC i la CUP, que no pas a un estratègia unitària menys curterminista per fer moure la posició del govern del PSOE, és a dir, per empènyer l'Estat cap a un diàleg que dugui a un referèndum pactat, i per tornar a guanyar la batalla de l'opinió pública internacional. Són dos fronts que demanen temps, constància i assumpció de la realitat sense renúncies.

]]>