Els treballs arqueològics duits a terme en el jaciment de Son Sunyer (el Pil·larí, Palma) han permès confirmar l'existència d'un nou hipogeu (cambra funerària excavada en la roca) que podria revelar més dades sobre els enterraments dels pobladors de Mallorca a l'edat del bronze.

Si bé una part important de la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca que el Consell ha fet arribar als arqueòlegs es destina a justificar la necessitat de la infraestructura i de la ubicació escollida, són diversos els detalls concrets que s’hi avancen respecte de la configuració d’aquest espai. En primer lloc, s’hi estableixen cinc eixos al voltant dels quals s’estructuren les funcions del centre: emmagatzematge de col·leccions d’arqueologia i paleontologia; conservació i restauració d’aquestes col·leccions; documentació; recerca sobre patrimoni i, finalment, projecció pública.

“La creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Alcúdia, a prop del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia, es presenta com una necessitat urgent i una oportunitat estratègica per valorar l’herència històrica de l’illa”. Així arranca la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca, un text de trenta pàgines que el Consell de Mallorca ha fet arribar als arqueòlegs de les Balears per conèixer la seva opinió sobre aquest projecte, al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Són pocs els detalls que es coneixen a hores d’ara sobre el futur Centre d’Arqueologia de Mallorca, un dels projectes prioritaris de l’actual equip de govern del Consell de Mallorca. Des de l’àrea de Cultura i Patrimoni afirmen que es troba en un estat “preliminar”, si bé pretenen convertir-ho en una realitat “tan aviat com sigui possible”. No s’han definit exactament quins en seran els usos, ni l’extensió, ni la quantitat d’edificis que el conformarà, com tampoc se sap quin serà el pressupost que s’hi destinarà, ni amb quin personal comptarà. L’única certesa ara, és que la voluntat per part del Consell és dur-lo a terme a un espai que fa aixecar la cella als experts consultats. Es tracta de Sa Tanca de Can Domènech, un terreny que forma part del jaciment arqueològic de Pol·lèntia i que, per tant, està catalogat com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

Aquest dilluns comencen les tasques de restauració del jaciment romà de la Bastida a Alaró, i que s'allargaran un parell de setmanes. Segons han explicat fonts del Consistori, l'objectiu de la feina és preservar aquestes importants runes defensives i residencials, que foren habitades entre els segles IV i IX, segons han desvelat les darreres investigacions.

La segona campanya del jaciment de Son Mas des Potecari a Inca ha permès identificar dues estructures que daten de l'any 1000 abans de Crist. Aquest és el darrer descobriment que s'ha fet al jaciment durant la segona campanya, que consisteix en la neteja i el condicionament de la troballa. Els treballs es varen iniciar l'estiu del 2021, tot i que enguany s'ha continuat treballant en la consolidació d'un túmul esgraonat. Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Andreu Caballero, durant aquesta segona etapa, a més de ceràmica, també s'ha trobat una petita moneda: "Tots aquests elements es dataran i es classificaran".

L'Ajuntament de Manacor ha explicat que durant l'onzena campanya d'excavació al jaciment prehistòric de sa Ferradura, a Portocristo, s'han localitzat quatre estructures circulars. Les primeres investigacions apunten al fet que podria tractar-se de corrals per a animals, però encara no es pot confirmar amb certesa.

Les obres que s'han fet al carrer dels Àngels de Pollença han destapat restes humanes, les més antigues que s'han trobat fins ara dins el nucli urbà. "Aquest descobriment és molt important per a Pollença, perquè és la primera evidència d'enterrament romà dins el poble. A l'entorn hi ha jaciments prehistòrics, però dins el nucli urbà és el més antic que s'ha trobat", explica l'arqueòleg Jaume Deyà, que aquests dies ha excavat en aquest indret juntament amb la seva companya, Magdalena Sastre. Aquestes restes descansen damunt teules, "un enterrament molt típic" de la civilització d'aquesta època.

L'equip d'excavació al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés ha descobert restes humanes d'un individu adult, en un nou espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre de fang. L'esquelet trobat no permet determinar-ne el sexe, però es calcula que la seva mort es va produir al voltant del segle III aC.

Els arqueòlegs han descobert restes constructives a Son Peretó, Manacor. "Al voltant del paviment s'ha documentat una sitja, que seria el més modern, però també hem vist que davall el paviment hi ha tot de tombes", ha dit el codirector del projecte, Mateu Riera. La campanya del jaciment arqueològic paleocristià acaba aquesta setmana amb l'excavació d'un empedrat, la instal·lació d'un nou panell informatiu i l'inici d'una cala als terrenys adquirits el 2017 per l'Ajuntament de Manacor, segons informa el Consistori en una nota.

L'Ajuntament d'Inca organitza la primera campanya d'excavació arqueològica al jaciment talaiòtic de Son Mas des Potecari. Aquest projecte de consolidació i posada en valor del jaciment arqueològic es durà a terme del 5 al 30 de juliol, explica el consistori en una nota.