A La cerimònia, Sayaka Murata (Inzai, 1979), una de les escriptores més interessants del panorama narratiu japonès, ha decidit reflexionar sobre el concepte de normalitat. Humor i fantasia es combinen en una escriptora entestada a defensar la diferència, les persones que no encaixen en una societat plena de normes prefixades, sovint estúpides. Temes com la família, l’amistat, el sexe, la solitud o l’egoisme planen pels contes de l’autora del bestseller La noia de la botiga 24 hores (2016), uns motius que analitza des d’una mirada tenyida d’estranyesa i de grotesc.

Encara que comparteixen cognom i generació literària, són moltes les diferències entre Ryu i Haruki Murakami. Si Haruki és a hores d'ara conegut arreu del món gràcies a novel·les com Tòquio Blues i la recent La ciutat i les seves muralles incertes (Empúries/Tusquets, 2024), a Ryu fa anys que costa seguir-li la pista, encara que al Japó continuï publicant amb regularitat (l'última novel·la, Youtuber, va aparèixer el 2023). Melòmans tots dos, el primer és aficionat al pop, al jazz i a la música clàssica, i el segon es decanta pel rock i la salsa: durant anys, de fet, va ser propietari d'un segell discogràfic especialitzat en ritmes llatins. Si Haruki no pot viure sense sortir a córrer cada dia, Ryu practica el tenis i el submarinisme, i segueix amb devoció les curses de fórmula 1. Els lectors de Haruki Murakami saben que a les seves novel·les es desdibuixen les fronteres entre realitat i fantasia. Els de Ryu s'hi troben històries pertorbadores ambientades als baixos fons de Tòquio on abunden tres ingredients: la violència, el sexe i les drogues.

Després de sis anys de silenci narratiu, la tornada a la novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) amb La ciutat i les seves muralles incertes és un motiu de celebració. El protagonista i narrador d’aquest llibre poc s’imagina que la noia de la qual s’ha enamorat està a punt de desaparèixer de la seva vida, no sense abans enviar-li una carta de comiat en plena tardor. Amb el temps i una canya, ell mirarà de buscar-la però quan la trobarà res no serà com ell pensava. Entre la realitat més palpable, la fantasia que s’escapa de tota lògica i tocs de literatura de misteri, La ciutat i les seves muralles incertes parla dels trastorns emocionals que afecten la construcció d’una identitat, dels papers invertits entre la persona i la seva ombra (el subconscient, l’alter ego), d’autoconfinament i de les possibilitats infinites de la ficció, dels llibres i de les biblioteques que els acullen, de la melancolia de la llibertat i de la filosofia oriental basada en el canvi permanent.

Hi ha novel·les que sembla que demanin una lectura en veu alta. Aquesta de Mishima n’és un bon exemple: no es tracta només del fet que la història sigui narrada en primera persona, perquè es presenta com un relat sobre l’aprenentatge sexual del protagonista, el jove Koo-chan, gairebé un monòleg dramàtic. Forma part, doncs, de la mena d’històries sobre el desvetllament sexual i l’educació sentimental d’un noi, com és ara El petit heroi de Dostoievski, Ernesto d'Umberto Saba i Agostino d'Alberto Moravia. Més enllà d’això, la bellesa de la prosa demana, a parer meu, la veu (que es pugui sentir distintivament), com també l’exigeixen els diversos fragments literaris, d’autoria pròpia, que el protagonista va redactant des de l’adolescència per mirar d’explicar-se la seva diferència, i que va intercalant al relat principal.