Encara que en altres àmbits la tendència és anar reduint objectes físics i canviar-los pels digitals, la moda ha sabut donar la volta a la modernitat: no només estem en una era de consumisme desaforat, també la facilitat per comprar i vendre que ofereixen les xarxes, sigui des d'aplicacions com Vinted o Wallapop o pàgines de l'estil Todocoleccion, ha afavorit l'auge de les ganes d'acumular i també de les col·leccions.

Qui hauria pensat mai que les vambes serien les reines de passarel·les, pistes de ball i fins i tot oficines de les grans corporacions? Doncs aquest fenomen, a banda de fer anys que està instaurat a casa nostra, ja és capaç fins i tot de trencar estocs, fer que s'esgotin els models a les botigues físiques, provocar importants pujades de preus i donar lloc a edicions de col·leccionista, així com liderar estèticament tota una cultura de masses. Com a comú denominador, sol passar que aquests models tornen del passat; és a dir, que no són noves creacions o dissenys, sinó que es tracta de reversions de clàssics de la infància i l'adolescència d'aquells que avui es considerarien joves: generació Z i mil·lennials.

Unes vambes que va portar el 1998 l'estrella del bàsquet Michael Jordan durant una final de la NBA en la seva última temporada als Chicago Bulls s'han venut aquest dimarts en una subhasta de Sotheby's a Nova York per un preu rècord de 2,2 milions de dòlars. Les Air Jordan XIII, de color negre i vermell, i signades en tinta platejada per l'esportista nord-americà, s'han convertit així en les sabatilles esportives més cares de la història, segons ha informat la casa de subhastes en un comunicat.

L'abril del 1985 Nike va llançar les Air Jordan 1, les primeres sabates de la marca Air Jordan, sorgides de la col·laboració de la companyia nord-americana amb Michael Jordan. A banda d'incorporar el mític swoosh –el logotip de Nike–, aquest model de canya alta també comptava amb una primera versió del logotip de la nova marca: una pilota de bàsquet alada. Gràcies a aquestes sabatilles, que es van convertir en tota una icona, va començar a créixer l'interès per les sneakers, que van esdevenir per primer cop un objecte de culte i desig. Aquest va ser el primer gran pas de la cultura sneakerhead, que avui dia mou milers de milions de dòlars i cada cop té més adeptes.

Quan pensem en l'any 1917 ens venen al cap fets tan remots com les darreries de la Primera Guerra Mundial o l'assalt bolxevic al Palau d'Hivern. Altres temps, una era acabada. Queda tan lluny que és impossible d'imaginar que hi hagués persones calçant les mateixes vambes que portem avui. Pensar-ho és surrealista, però és del tot real: el 1917 ja hi havia gent amb unes Converse als peus i no eren gaire diferents de com són avui les mítiques All Star. Parlem del que segurament és el model de vamba més popular, famós i longeu de tots els temps. Mite, símbol i llegenda tèxtil, és l'exemplar perfecte, un calçat que va superar la seva primera fase de vida sent un producte de nínxol esportiu i després va passar a ser una sabatilla informal i a emparentar-se amb la moda urbana. El 2022 ningú compraria unes All Star per fer esport, si no és que està fermament decidit a fer-se malbé els peus, però fora del terreny de joc són el calçat que portaven els Ramones i que pràcticament tothom ha tingut alguna vegada. Aquesta és la història d'un calçat ideal per a l'estiu, segurament l'únic que ha resistit dues guerres mundials, l'arribada d'internet i el canvi de segle.

Cada petita acció de consum que fem acaba tenint un impacte global majúscul. Per això és molt important intentar estalviar patiment animal, contaminació ambiental o malbaratament de recursos amb les nostres adquisicions. Podem començar per una cosa que fem servir tant actualment com les vambes. Avui dia, les portem molt i això fa que les haguem de recanviar sovint. Al mercat hi ha opcions respectuoses i responsables que, a més, segueixen les tendències de la moda.

L'edat d'or de les vambes, o sneakers com a terme en anglès universalitzat, sembla que no tingui fi. Ja formaven part de la cultura urbana i juvenil des de fa cinc dècades, però els últims temps han passat a ser un element indispensable del dia a dia per a quasi tothom. En altres paraules: ja no és un calçat estrictament d'esport o infantil, sinó el complement preferit de molts adults, una tendència afavorida per la casualització general a l'hora de vestir de l'era actual. El millor exemple és quan anem a treballar: fins fa uns anys era vist com un acte massa formal anar-hi amb calçat esportiu o urbà, i ara és gairebé la cosa més habitual. Les vambes han passat per davant de les sabates en moltes oficines.

Davant les objeccions d’uns escèptics sabaters, que es resistien a fer un lloc als seus aparadors a les sabatilles de José Paredes, l’aleshores jove empresari d’Elx es va arriscar. Les va fabricar igualment i les va deixar en concepte de dipòsit durant mig any. El tracte era senzill. Si les venien, ell recuperaria la inversió; si no, perdria tots els diners. Tres mesos després, ja reponia comandes. Així evocava Rafael Paredes en una entrevista recent el coratge del seu pare. Aquesta determinació va obrir el camí a una companyia que els anys 70 i 80 es va convertir en l’empresa pionera del calçat esportiu a Espanya. Una fita recordada els últims dies amb motiu de l’adeu del fundador de Paredes, mort als 88 anys en caure el vehicle que conduïa en una basa de rec.

La cooperativa Top Manta ha presentat aquest dimarts les seves primeres vambes de quilòmetre zero després de dos anys de feina. Les ha batejat com a Ande Dem, que significa caminar conjunt en wòlof -la llengua senegalesa que parlen la majoria de manters a Barcelona-, i estan fabricades sota criteris de sostenibilitat en tallers familiars d’Alacant i Portugal, tota una declaració d'intencions per presentar-se com una alternativa a les grans marques convencionals. “Avui comença una nova etapa i no ens aturarem fins a aconseguir que tots els manters tinguin una vida digna”, ha dit Lamine Sarr, en la presentació de les primeres sabatilles esportives que llança la plataforma impulsada pel Sindicat Manter.