En Marc ve a classe d’entrenament ‘funcional’ amb mi. En algun moment, ‘funcional’ va esdevenir una paraula per referir-nos a un tipus d’exercici físic i totes ho vàrem acceptar. A mi se’m fa estrany. ‘Funcional’ em sona a “el mínim que pots fer per anar per la vida”. M’agradaria saber per què ho és, funcional. Et fa funcional a tu? Entenc que sí, que et poses forta per poder ser funcional com a ésser humà. Que és la raó per la qual m’hi he apuntat jo. Per tenir certa força, en un futur, per ser autònoma, controlar els meus esfínters i no compixar-me a damunt després d’haver parit (si és que ho faig mai), per exemple, o per poder carregar brics de llet i no haver de menester l’ajut d’aquests fills que hauré parit. No ho sé. No sé per què ho pens en termes de maternitat. La cosa és que, si no hi pos remei, la meva musculatura començarà a desprendre’s més i més dels meus ossos, fins a ser totalment disfuncional. Ara ho veig d’aquesta manera, en termes pràctics. Però durant molt de temps no va ser així: era en termes estètics que ho pensava. I pas pena que a en Marc li acabi passant el mateix.

La infància de l’escriptor palmesà Miquel Àngel Llauger està marcada per una decepció que acaba de relatar en el seu darrer llibre de records, un opuscle titulat Díptic de la balena (Ensiola Editorial). Era principi de 1973 i tenia nou anys. Faltaven més de dos anys i mig perquè morís Franco. El país vivia pendent de les imatges que arribaven de Nicaragua, a Centreamèrica, on la nit del 23 de desembre del 1972 un terratrèmol, d’una intensitat de 6,2 en l’escala de Richter, havia arrasat la pròspera capital, Managua. La premsa parlava de més de 10.000 morts, encara que mai no se’n sabé la xifra real. Hi hagué altres 20.000 ferits i un nombre indeterminat de desapareguts. L’espectacle era apocalíptic amb el centre històric en ruïnes. Més de la meitat de les 400.000 persones que vivien a la ciutat perderen la llar. La tragèdia era pitjor que la que s’havia viscut amb el tremolor del 1931.

Qui no s’ha trobat en la situació de preguntar alguna cosa a algun infant o jove i rebre, gairebé de manera sistemàtica, una mala resposta, com si estigués enfadat constantment? Aquesta actitud sempre respon a alguna situació i només cal rascar una mica per saber a què es deu i com es pot reconduir. Tal com assenyala Laura Aut, psicòloga i directora del centre Psilaut, cal entendre que qualsevol expressió dels infants vol transmetre alguna cosa: és una reacció i, sovint, una manera de comunicar una necessitat, encara que es faci d’una manera poc adequada.

La xifra de nins sahrauís que venen a les Balears a passar els mesos de juliol i agost ha disminuït notablement en els darrers anys perquè fan falta famílies que els vulguin acollir. Segons dades de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes, abans de la crisi financera del 2008 a les Illes s'acollien 200 nins, fins que arribà la pandèmia del covid se'n rebien 95 i l'any passat la xifra va baixar fins a 29. "Ens falten famílies. N'hem de continuar cercant desesperadament per acollir el màxim de nins", diu la presidenta de l'Associació, Catalina Rosselló.

Alí té 11 anys i camina per un carrer de Son Gotleu amb les seves germanes petites i una amiga. Parla molt de pressa i obre els ulls quan vol emfatitzar alguna cosa. Va venir a Mallorca amb la família des del Pakistan i ara viu a aquesta barriada palmesana on va a escola, hi té la mesquita, s’encarrega de les germanes i hi juga. “De gran vull ser doctor”, afirma sense pensar-ho dues vegades, mentre que la seva germana Ishal, que té vuit anys, diu que vol ser mestra. Ishal explica que, malgrat que a casa hi viuen sis persones, tenen una taula per estudiar i assegura que a ella a escola li va “superbé”. “M’agrada el meu barri, però amb aquesta baralla [els altercats de finals de maig] m’he preocupat molt, perquè el meu pare torna a casa al vespre i em fa por que li passi alguna cosa”, diu Alí, mentre que Ishal fa gestos amb el cap per refermar el que diu el seu germà. Quant a què caldria per millorar el barri, Alí ho té clar: “Que aturin de barallar-se i que reciclin més”.

El Consell de Mallorca aprovarà el primer Pla d'acolliment residencial de menors que, segons ha explicat el conseller insular de Benestar Social, Guillermo Sánchez, definirà "el full de ruta dels pròxims quatre anys". El pla, destinat als professionals de l'acolliment residencial, consta de cinc eixos: la garantia d'un entorn segur, l'emancipació i la transició a la vida adulta, la intervenció familiar en l'espai residencial, la salut mental dels menors i l'ús de les tecnologies, amb un calendari de formacions El conseller de Benestar Social de Mallorca, Guillermo Sánchez, ha recalcat que aquests factors tenen la finalitat de "garantir que els nins i adolescents que estan en centres residencials tinguin els mateixos drets que la resta d'infants de l'illa". Sánchez ha apuntat que es preveuen reunions periòdiques –cada dos mesos aproximadament– amb la Fiscalia de Menors. El programa, que està en tramitació, s'ha de sotmetre al Consell Rector de l'IMAS i posteriorment a una sessió plenària de la institució insular.

Teresa Ferrer és psicooncòloga pediàtrica a Son Espases; l'única especialista de la seva disciplina dins d'un servei integral que inclou metges, infermeres, auxiliars, psicòlegs, mestres de l’aula escolar, pallassos de Somriure Mèdic, voluntaris i musicoterapeutes, amb l'ajuda també de l'Associació de Pares de Nins amb Càncer de les Balears (Aspanob). La Unitat de Oncohematologia Pediàtrica de l’hospital de referència a les Illes va diagnosticar l’any passat 24 nous casos oncològics entre pacients de 0 a 18 anys, dels quals 10 varen ser nins i 14, nines. Ferrer atén les necessitats físiques, psicològiques i socials dels infants i adolescents malalts, com també dels seus familiars.  

Cinc famílies amb fills que reben cures pal·liatives a les Balears han participat en la iniciativa El Descans del Guerrer a Mallorca, de la mà de l'ONG Projecte Junts. El projecte pretén oferir a les famílies un respir respecte de l'entorn hospitalari, per mitjà d'un ambient relaxat i lúdic. En aquesta edició –la segona–, el passat cap de setmana, durant tres dies, un grup de 20 persones ha pogut descansar dels tractaments que reben a l'hospital Son Espases de Palma en un entorn "ple de diversió i entreteniment", amb activitats com anar a Marineland.

Un total de 32 infants sahrauís varen arribar aquest dissabte als diferents aeroports de les Balears per passar l'estiu amb les famílies d'acollida. Concretament, n'han arribat 27 a Palma, 4 a Eivissa i un a Menorca.

“Sé cert que ell no n’està gaire content i que durant moltes hores potser estarà mà damunt mà. Però no tenim altra opció. Els pares feim feina i hi ha d’anar”. Així explica Marta Ginés el que creu que significarà per al seu fill de vuit anys començar a una escola d’estiu de Palma, on s’estarà fins a finals d’agost. L’arribada de les vacances accentua les desigualtats entre els infants. El model econòmic de les Balears, que concentra la major part de l’activitat econòmica a l’estiu, dificulta que molts pares puguin conciliar família i treball durant les vacances escolars. En aquest context, la figura dels padrins guanya rellevància. I si no, les escoles d’estiu són una de les opcions més demandades.

Una centenar de persones, convocades per CCOO, UGT, FSIE, USO i STEI, s’han concentrat aquest dijous horabaixa davant la seu de Feipimeb per denunciar "l'immobilisme de la patronal en la negociació del conveni col·lectiu estatal d'Educació Infantil privada i reivindicar millores en els drets laborals de les treballadors". El conveni afecta els treballadors de les escoletes privades i de les de gestió indirecta (cedides pels ajuntaments).

S’acosten dies de desitjos, somriures i sorpreses i per als pares, mares, avis i tiets, de nervis i moltes vegades, de no saber què triar entre tanta oferta. Us deixem una selecció acurada de joguines evolutives que garanteixen moltes hores de joc i de joguines per triar segons els seus interessos. També n'hi ha de pensades per als infants amb necessitats especials. Quatre claus per interpretar aquesta guia:

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s'ha sotmès aquest dimecres en el programa de la SER a les preguntes de nins i nines de cinquè i sisè de Primària. Més enllà de les qüestions sobre temes d'actualitat, com són la crisi econòmica, la guerra a Ucraïna o el que s'espera per a la pròxima legislatura, els alumnes han volgut saber més de la presidenta i les respostes no han deixat ningú indiferent.

L'ús abusiu de dispositius electrònics com tauletes i telèfons mòbils té efectes negatius sobre les habilitats lingüístiques dels preadolescents. Segons un estudi que ha duit a terme la Universitat de les Illes Balears, l'abús d'aquests aparells tecnològics provoca una notable disminució de les interaccions amb altres persones i genera l'empobriment en el desenvolupament del llenguatge dels menors.

La comunicació dels humans ja es desenvolupa dins el ventre matern. Els nadons són capaços de respondre amb moviment davant d’un so agradable per a ells o un renou fort o desagradable. Reben tota la informació de l’exterior, que serà primordial per al seu desenvolupament posterior.

Les preguntes sobre la infecció per rotavirus i la vacuna contra aquest germen són un tema de consulta molt freqüent en la pràctica diària.

L'Ajuntament de Palma ha informat que els infants, acompanyats per un adult, poden passejar a partir d'aquest diumenge per les platges i zones verdes de Ciutat, com el Carnatge i el parc de la Mar. El Consistori adverteix que cal respectar la norma del Ministeri de Sanitat i recorda que han de ser menors de 14 anys, que poden fer-ho durant una hora diària, entre les 9.00 i les 21.00 h, a un màxim d'un quilòmetre de les seves cases i sempre acompanyats d'una persona major.

L'Ajuntament de Palma ha posat en marxa la campanya 'Tornem'. Coincidint amb l'ordre ministerial que permet des d'aquest diumenge als menors de catorze anys sortides diàries d'una hora per passejar, l'objectiu del Consistori és encoratjar els infants perquè treguin al carrer els seus bons desitjos i pengin els seus dibuixos de l'arc de Sant Martí per tota la ciutat.

Es moren de ganes de sortir, confessen tots els infants consultats per l’ARA Balears que han participat en aquest reportatge sobre com han viscut el confinament. Sens dubte, són els qui han patit de manera més estricta el tancament a casa des que es va decretar l’estat d’alarma pel covid-19. A partir d’aquest diumenge, el govern espanyol permet als menors de catorze anys acompanyats d’un adult fer una passejada, com a màxim, fins a un quilòmetre de casa, durant una hora al dia. Podran dur juguetes, bicicletes, patinets i pilotes.

La façana de Cort s'il·lumina de color blau aquest dissabte, a partir de les 20.30 h. Amb aquest gest, l'Ajuntament de Palma vol agrair als nins de Palma la bona feina i l'esforç que estan fent durant el confinament ocasionat per la crisi sanitària del covid-19, segons indica Efe.