En els darrers 25 anys, la sanitat pública de les Illes Balears ha viscut una transformació profunda marcada per la construcció de nous hospitals, el tancament del vell Son Dureta, la modernització tecnològica i l’impacte brutal de la pandèmia del covid-19. Des de finals dels anys noranta fins avui, el mapa sanitari balear s’ha redibuixat completament i ha configurat el sistema que coneixem ara.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

Hi ha generacions que recorden on eren quan l’home va trepitjar la Lluna, quan van matar JFK, quan va arribar la televisió o quan van accedir al primer ordinador i el primer mòbil. Els nostres pares i avis recordaven sobretot quan va esclatar la guerra que els va marcar a foc i quan va morir el dictador. Tots els que avui estem vius recordarem on érem quan el govern va decidir que l’interès col·lectiu recomanava quedar-se aïllat a casa i què vam fer durant el confinament per la pandèmia de covid. 

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

El cap de Virologia de l'hospital universitari de Son Espases, Jordi Reina, ha estimat que el pic de casos de virus respiratoris a les Balears, que en un 80% són grips, arribarà a finals d'aquesta setmana o a mitjans de la que ve, coincidint amb les festivitats de Sant Antoni i Sant Sebastià. Així ho ha explicat aquest dimecres en declaracions als mitjans de comunicació el viròleg, que ha assenyalat que els casos que s'estan registrant durant aquests mesos d'hivern no són més virulents que els d'anys anteriors. "Comparada amb temporades anteriors, no he vist que la grip tingui en aquests moments un component especialment diferent, ni en la gravetat, ni en el nombre de casos, ni en la distribució", ha dit.

Koldo García, assessor de l'exministre José Luis Ábalos, es va posar en contacte amb els expresidents de les Balears i les Canàries, Francina Armengol i Ángel Víctor Torres, respectivament, com també amb l'expresident de la RFEF Luis Rubiales perquè contractassin a empreses vinculades a Víctor de Aldama la realització de proves PCR en plena pandèmia.

La covid persistent és encara una incògnita. Les vacunes i les teràpies antivirals han millorat substancialment la gestió de l'ampli ventall de símptomes associats (fins a dos-cents) a aquesta condició que va començar a afectar malalts de covid-19 ja el 2020, com ara fatiga, emboirament mental i pèrdua de memòria. Amb tot, encara hi ha seqüeles que no sabem determinar què les causa, com ara la dificultat respiratòria sobtada. Investigadors de la Universitat de Virgínia als EUA han descobert en un estudi una proteïna que pot tenir un paper clau per comprendre la simptomatologia de la covid persistent als pulmons. Segons els resultats del treball publicat a la revista Science Translational Medicine, aquesta molècula anomenada interferó gamma pot causar respostes immunitàries anormals, cosa que contribueix a la inflamació pulmonar i la fibrosi després de la infecció.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Pfizer vol entrar de ple al mercat dels fàrmacs per baixar de pes. El grup farmacèutic té previst provar una píndola diària per perdre pes en proves mitjanes a finals d'aquest any, ja que l'empresa –que passa un moment de dificultats– posa la seva esperança en el fàrmac experimental en la seva ruta cap a un mercat que es preveu que mourà més de 130.000 milions de dòlars anuals.

L’increment del preu de l’habitatge a les Balears comença a afectar fins i tot els multipropietaris de les Illes. Rendistes que han vist que l'escalada inassolible del cost del metre quadrat, ja sigui per llogar o per vendre, ha impactat també en els seus familiars. Per aquest motiu, ja hi ha casos de famílies que retiren propietats del lloguer per donar-les o deixar-les als fills. "Tenc clients que tenien un molt bon pis que llogaven després d’anys d’esforç", ha dit a l'ARA Balears un expert del sector que gestiona diferents habitatges. "Quan ha arribat l’hora que el fill s’independitzi, se l’ha acabat quedant perquè amb el que guanya no pot pagar cap lloguer”, explica.

La grip va ser la gran protagonista de l'hivern després de tres anys de domini de la covid-19 i va desplaçar la resta de virus respiratoris. Fins ara, la malaltia que va posar cap per avall el món el 2020 ens havia donat pocs maldecaps aquest any. Però en les últimes setmanes, i a les portes de l'estiu, els casos i les hospitalitzacions per SARS-CoV-2 estan pujant. Actualment, hi ha gairebé 300 hospitalitzats i 9 estan en unitats de cures intensives. Si bé les consultes a les urgències dels hospitals i la proporció d’ingressos es mantenen "dins dels rangs esperats" de la conselleria de Salut, la malaltia pot ser especialment greu entre les persones més vulnerables, com els malalts de càncer.

L'exdirector de Compres i Logística de l'IB-Salut, Antonio Mascaró, ha assenyalat que es va reclamar l'import de les màscares comprades a l'empresa Solucions de Gestió "a temps" i "quan es va poder". Així ho ha assenyalat Mascaró aquest dilluns en la comissió d'investigació en el Parlament sobre la compra de material sanitari durant la pandèmia en la qual ha estat preguntat per la proposta que va signar d'inici de resolució parcial del contracte per reclamar 2,6 milions a l'empresa, el 6 de juliol de 2023.

L'esclat de la pandèmia va afavorir algunes multinacionals de sectors molt concrets, com ara tecnològiques, farmacèutiques i empreses de comerç online, que van veure com se'ls disparaven les vendes gràcies als confinaments i les restriccions de moviments a tot el món. Aquests increments del volum de negoci es van traduir en més guanys i pujades del preu de les accions a la borsa. Ara bé, la tornada a la normalitat de l'economia ha deixat tocades algunes de les empreses guanyadores de la covid.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.