Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

L'hegemonia tecnològica s'ha convertit en una prioritat de la seguretat nacional i la competitivitat econòmica de les dues primeres potències mundials. El principal camp de batalla és el domini del mercat global de semiconductors, una indústria emergent a la Xina que està fent passos de gegant, però que encara està lluny de desbancar les consolidades tecnològiques dels Estats Units. Per contenir aquesta expansió comercial i protegir la pròpia indústria, el país nord-americà està desplegant un conjunt de mesures agressives, amb un impacte directe en la capacitat de producció i abastiment d'aquest preuat component.

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

Alejandro Sánchez és un dels pocs que han vist néixer i morir una fàbrica de microxips a Espanya. Encara conserva records d’una època en què la planta de la multinacional nord-americana AT&T produïa 6.000 oblees de silici a la setmana en un polígon industrial a Tres Cantos (Madrid). S'havia inaugurat el 1987 per dir adeu el 2001. Ara els mateixos terrenys estan abandonats, mentre el govern espanyol intenta rellançar la indústria a través d’un PERTE de 12.250 milions d’euros. “Quan la fàbrica va tancar érem un miler de persones amb una formació que no es va poder aprofitar i ens vam dispersar”, explica aquest doctor en física, que ara treballa al Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès. 

En la mesura de les meves possibilitats, que han estat modestíssimes, he contribuït a l’èxit de la candidatura de Barcelona per a organitzar la propera edició de la Copa Amèrica. Contràriament a un sentiment molt generalitzat a la ciutat, no crec que aquesta mena d’esdeveniments puguin constituir un motor per a la seva modernització. Les proves tindran lloc d’aquí dos anys, i en aquest període de temps la prioritat dels organitzadors ha de ser que les proves funcionin bé i que les administracions públiques que les patrocinin no s’hi enganxin els dits, coses, totes dues, que no estan en absolut garantides d’entrada. Ara bé, en l’actual clima depressiu, la notícia havia de tenir un cert efecte estimulant que em semblava positiu.

Llum verda al PERTE amb la inversió pública més elevada. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat el projecte estratègic dels microxips i semiconductors, dotat amb gairebé 12.250 milions d'euros d'inversió pública fins al 2027, segons ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa. Després de la recuperació postcovid, els microxips i semiconductors s'han convertit en el principal coll d'ampolla de la indústria, una situació que s'ha vist agreujada per la guerra a Ucraïna. És per això que l'estratègia d'Espanya, i també la del conjunt de la zona euro, implica aconseguir més "autonomia" dins el sector, que es concentra sobretot a l'Àsia. "Europa hi té un paper molt modest i això ens porta a ser molt dependents d'un nombre reduït de productors", ha assumit Calviño.

No és només el gas. La crisi dels xips és un altre exemple que ha posat en evidència la dependència europea de les grans potències mundials en sectors indispensables. Per això aquest dimarts la Comissió Europea ha presentat un pla per augmentar la producció de semiconductors al continent europeu i reduir així la dependència externa de potències com les asiàtiques. Brussel·les vol que Europa passi de produir el 9% d'aquest preuat material actual al 20% el 2030, i per aconseguir-ho creu que caldrà invertir-hi més de 50.000 milions d'euros tant públics com privats.

L'Associació Empresarial de Lloguer de Vehicles de les Balears, AEVAB, ha reconegut avui que ha viscut una temporada "millor del que s'esperava." Segons ha indicat el seu president, Ramon Reus, les empreses han operat al 80% de les seves possibilitats de maig fins a octubre, tot i la manca de cotxes que hi ha hagut durant tot l'estiu a causa de la crisi dels microxips.

Encara que sembli mentida, un dispositiu electrònic de pocs mil·límetres, fet de silici i recobert de plàstic, té el món trasbalsat. Una perfecta consecució de casualitats desastroses amb un futur incert per definir. La crisi dels microxips és una cadena d’esdeveniments que han afectat i afectaran diferents sectors industrials. Des dels Estats Units fins a la Xina, passant per Malàisia, Taiwan i l’Afganistan, s’han vist afectats per una crisi desenvolupada per un brot de demanda a la qual no es pot donar resposta. Les Balears no són una excepció a l’hora de patir-ne les conseqüències, com ara en els sectors automobilístic i tecnològic. Sense anar més lluny, a Catalunya la manca d’aquests semiconductors (microxips) ha desencadenat un nou ERTO de Seat que pot afectar fins a 11.000 treballadors. I és que aquests petits aparells, gravats de circuits electrònics i plens de conductors metàl·lics, s’utilitzen en molts més aparells dels que es creu: només en un cotxe n’hi ha més de 100.

Aquesta setmana la planta de Seat ha hagut d'aturar la producció de cotxes en totes les seves línies durant els dies 25, 28 i 29 de juny a causa de la crisi dels microxips o semiconductors, uns elements auxiliars necessaris per als sistemes electrònics i les centraletes electròniques dels cotxes moderns. A aquest tancament total cal sumar-hi la paralització de la línia 3 de producció a Martorell, on es fabrica l'Audi A1, aturada ja la setmana passada i que no tornarà a fabricar fins al 2 de juliol, cosa que ha obligat a aplicar un ERTO a desenes de treballadors. Però per què es produeix aquesta crisi de subministrament? Tot va començar l’any passat, coincidint amb el confinament i l’aturada industrial global a causa de la pandèmia, que va provocar el tancament de fàbriques a la Xina i a Taiwan dedicades a la producció de microxips semiconductors, uns elements electrònics necessaris per fabricar tot tipus d’electrodomèstics moderns, telèfons mòbils i centraletes d’automòbils.