De bell nou, tot just després del Festival de Pollença, Bernat Quetglas i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, reconvertida en simfònica per a l’ocasió, amb més de cinquanta músics a sobre de l’escenari del Claustre de Sant Domingo, agafa el testimoni musical per endinsar-se en la personalitat d’un músic que amb els estris més clàssics assolí les més altes cotes de singularitat i originalitat. Maurice Ravel no necessita presentació, però revisitar-lo sempre és un goig i d’alguna manera un redescobriment on podem albirar nous detalls i matisos que no fan altra cosa que encimbellar, encara més, el seu indiscutible talent. Si el programa és tan suculent com substanciós, molt millor encara, atès que augmenta les possibilitats de les troballes, com és el cas.

Escoltar Bach dins una església, com és la de la Mercè i com ho varen fer els primers que la varen escoltar a la de Sant Nicolau de Leipzig, té un valor afegit, com també alguns inconvenients, però no és menys cert que l’espiritualitat que destil·la la partitura augmenta exponencialment i ho compensa tot. La partitura no va ser una altra que la de la Passió segons Sant Joan, de Johann Sebastian Bach, el qual es va inspirar en els capítols 18 i 19 de l’Evangeli. Un monument musical, marca de la casa, un cim assolit amb escreix que d’alguna manera marca les aspiracions i potencial de qui l’interpreta. Qui l’interpretà fou l’Orquestra de Cambra de Mallorca i el cor constituït per a l’ocasió, dirigits per Bernat Quetglas, i amb Soledad Cardoso, Serena Pérez, Aitor Garitano, Gabriel Mas i Toni Aragón com a protagonistes. Aquest darrer va ser l’encarregat de cantar el paper de l’evangelista, la columna vertebral de la composició, de qui sorgeixen la pràctica totalitat de les intervencions de la resta de solistes, el conductor de la història, resolt amb la fermesa, segell propi i seguretat que caracteritzen les seves interpretacions.

Txaikovski, rere Beethoven, Mozart i Brahms, no era una mala opció per a aquesta quarta edició del festival que enlaira encara més el compromís de Pollença amb el món de la música clàssica. Segurament, el rus, a qui tant li agradava París i que va tenir l’honor d’inaugurar el novaiorquès i mític Carnegie Hall, dirigint la seva Marche Solennelle, ha estat un dels incontestables més vilipendiats per la crítica del seu temps, mentre que, per una altra banda, el seu prestigi entre el públic i els teatres de més enllà de la seva terra natal mai no va deixar de créixer exponencialment. Dissabte no en va ser una excepció i aportà un altre granet d’arena més a l’hagiografia del compositor. El temps ha esmolat els prejudicis de la seva època i alguna dècada després, però ja no hi ha dubte de la gran qualitat i enorme bellesa i magnitud de la majoria de les seves composicions. A més a més, els mèrits se li van reconeixent sense cap mena de dubte ni eufemisme, fins i tot enaltint les dificultats en la interpretació i la seva capacitat innovadora. Un bon exemple podria ser la peça amb la qual es va engegar el festival, el Concert per a violí i orquestra en re major, op. 35, interpretat per Ana María Valderrama i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida pel seu titular, Bernat Quetglas. Una peça, en principi, dedicada al violinista hongarès Leopold Auer, que no la va voler estrenar argumentant que li semblava “intocable”. Ho va fer Adolf Brodsky i, naturalment, el primer, immediatament després, la va incorporar al seu repertori. Cert que amb algunes modificacions, de manera que, de cop i volta, es va convertir en “molt tocable” i gairebé en un clàssic obligat, tot i les dificultats de l’execució, afegides a la polivalència, resistència i tècnica que exigeix al solista de torn. Ana María Valderrama les acumula amb escreix, i exhibí totes i cadascuna de les virtuts imprescindibles per interpretar una composició d’aquesta complexitat i característiques. Exigència i fortalesa màxima per poder expressar amb eficàcia la gran quantitat de colors i textures, sentiments i emocions, les quals varen brollar ja des de la seva primera intervenció, no sense la imprescindible cooperació d’una orquestra que va encaixar a la perfecció amb la violinista i amb un Bernat Quetglas atent, contundent i molt eloqüent. Per a ella, en el primer moviment, una cadència primmirada, maratoniana, exquisida. Immaculada la Canzonetta del segon, un Andante calidoscòpic. El tercer s’inicia amb una barrumbada, tan potent que en el seu dia va ser titllada de tot menys de música. I a continuació, una segona cadència, per arrodonir una interpretació de les que no s’obliden. Bis de rigor, Bach, Partita en si menor, i el públic entusiasmat.

El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma requereix per segona vegada a l'Ajuntament de Maria de la Salut que doni la informació que reclamen els socialistes. En aquest sentit, el jutjat també exigeix que s'identifiqui les persones responsables de no entregar aquesta documentació. En cas que no l'enviï, el consistori s'enfronta a una multa coercitiva d'entre 300 i 1.200 euros, cada 20 dies, fins que presenti la documentació, apunta el PSIB en una nota.

L’Orquestra de Cambra de Mallorca (OCM) inicia un nou cicle de música clàssica al teatre Principal d'Inca, en què destaquen les fusions que farà amb artistes de diferents estils musicals, com Biel Majoral i Marala. En total, s'han programat vuit concerts, que es faran entre el 10 de febrer i el 21 de maig. La música és una de les apostes més decidides des de l’obertura de l'espai, i aquest cicle respon als objectius marcats amb la intenció de satisfer els gustos dels melòmans i aficionats a la música clàssica. A més dels vuit concerts, es faran tres actuacions matinals per a escoles d’infants, una iniciativa impulsada des del Patronat de la Fundació del teatre Principal d'Inca per acostar la música i el teatre a les escoles.

Germania 500 és la composició del campaneter Antoni Mairata que s'estrenarà aquest dijous 27 de gener, a les 20 hores, al teatre Principal de Palma. La Simfònica interpretarà la peça, en un concert-espectacle que retrà homenatge al cinquè centenari de la Germania de Mallorca. la companyia Cultural-ment ha col·laborat en el muntatge, amb la participació del director Bernat Quetglas, el narrador Rodo Gener, la cantant Marian Lush i la lletrista Maribel Servera. L'actuació forma part del programa Illes sonores, que té l'objectiu de fer sonar el patrimoni i la cultura de les Illes Balears.

Bernat Quetglas va entrar en política l'any 1992. En un principi es va afiliar al PSOE i hi va estar fins fa relativament poc. En les eleccions del 26-M es va presentar pel partit X Maria, marca local on està integrat MÉS per Mallorca. Quetglas n'era suplent però el mes d'octubre de l'any passat, Quetglas -després de diverses dimissions- es convertí en el batle de Maria de la Salut gràcies a una moció de censura, que presentà amb el PP, contra l'equip de govern (format pel PSOE i El Pi).

El PSIB-PSOE de Maria de la Salut ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament en el qual l'acusa de falta de transparència. La denúncia es fa un mes després de sol·licitar al Consistori una informació que encara no li ha arribat. El portaveu del grup socialista, Rafel Aulet, explica que el govern municipal "ja estava avisat d'aquest recurs des del mes d'abril" i amenaça de posar-li'n un altre. Els socialistes varen presentar dimarts un altre registre d'entrada demanant documentació sobre una sèrie de qüestions: "Si no obtenim resposta en un mes, posarem un altre recurs", assegura Aulet.