La investigació judicial per l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona porta gairebé set anys en marxa, i va per llarg. Va començar fins i tot abans del referèndum i hi ha una trentena d’alts càrrecs i treballadors de la Generalitat investigats per despeses associades al Procés, en una macrocausa que s’ha convertit en un calaix de sastre d’imputacions de malversació i desobediència. El retard en el procediment, que ha actuat com a espasa de Dàmocles per a molts dels investigats, es pot convertir ara en una oportunitat per deslliurar-se de la presó.

La macrocausa per l'organització de l'1-O és la primera investigació sobre el Procés que es va obrir i la que porta més temps encallada als jutjats. I la previsió és que encara es mantingui sobre la taula del jutjat d'instrucció 13 almenys uns mesos més. L'Audiència de Barcelona ha acceptat els recursos de les defenses de dos excàrrecs del Govern investigats i ha decidit sumar a la causa del 13 –que compta amb fins a una trentena de processats– part de la investigació sobre l'acció exterior del Govern i el seu finançament entre el 2011 i el 2017, que fins ara es tramitava al jutjat d'instrucció 18. En concret, es tracta de la investigació per una subvenció del 2016 que afecta l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i el seu número dos en aquell moment, Aleix Villatoro, ex secretari general d'Exteriors, així com una part de la causa per l'ex secretari general del Diplocat, Albert Royo, aquests dos últims ja processats en la causa del 13.

A principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

La concessió dels indults només afecta als 9 condemnats a penes de presó en el judici del Procés que es va fer al Tribunal Suprem la primera meitat de l'any 2019. Per tant, deixa fora tota la resta de causes obertes contra milers de persones, unes 3.000 segons els càlculs d'Òmnium Cultural, i que es mantenen vives en diferents jutjats i institucions de l'administració de l'Estat, com ara el Tribunal de Comptes. Desactivar-les serà un dels reptes de la nova etapa de diàleg entre el govern espanyol i el català. Aquest és un dels resum de les principals causes pendents: