El departament d'Interior està investigant si dos bombers, un del parc de Badalona i un altre del parc de Vic, han fet un "ús fraudulent" de la llei trans, en paraules de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA, els dos bombers van demanar el canvi de sexe i consten com a dones, però no haurien canviat ni el seu nom ni la seva conducta. "Aquests casos estan sota investigació i es prendran les decisions que es considerin oportunes", ha dit la consellera Parlon.

Hi ha una certa alarma social davant la possibilitat que els fraus a la llei trans posin en risc els drets de les dones. És una por legítima, però també infundada. D'una banda, el frau no és sistemàtic ni generalitzat, com van confirmar les dades del ministeri el mes passat. De l'altra, en la mesura que els homes cis que es fan passar per dones no obtinguin els “privilegis” que esperen, aniran desistint de l’ocurrència.

Maltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.

Aina Calvo (Palma, 1969) parla de pressa i gesticula molt. La secretària d’Estat d’Igualtat i per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones assegura que el debat en què està immers el moviment feminista no l’afebleix i no dubta a parlar de “guerra cultural” quan es refereix a l’extrema dreta. Quant als reptes, remarca la necessitat de repartir les cures de manera equilibrada entre dones i homes.

De l’esperpent i els marges al centre de la teva opinió: en els últims anys les persones trans hem estat el focus d’una intensa polèmica que ha apuntat, en positiu i en negatiu, als pilars de la nostra societat. Malgrat tant de soroll, o potser precisament per aquest soroll que ens qüestiona l’existència, hem crescut i hem fet créixer la societat. Pel camí hem expandit el nostre concepte: de la contracultura als nous cànons, dels fanzins als formularis, del nostre nom a la llengua de totis.

La victòria d'una suposada corredora trans a la cronoescalada popular Na'Dalt, que cada any s'organitza pel dia de Sant Esteve a Sant Pere de Torelló, va sorprendre més d'un dels participants i del públic que assistia al lliurament dels trofeus. Alguns dels presents van protestar perquè la categoria femenina se l'endugués una persona amb aspecte totalment masculí, qüestionant que fos un home disfressat. De fet, la guanyadora, inscrita amb nom de dona, té el seu perfil de xarxes amb nom d'home i apareix vestit com a home convencional.

Rosa Almirall acaba de penjar la bata de ginecòloga i de tancar la porta del despatx de Trànsit que va crear i que l’Institut Català de la Salut (ICS) va agafar com a model català per a l’atenció de les persones transsexuals. Però, jubilada i tot, continua fent formació i xerrades sobre una qüestió que no era present ni en la seva agenda feminista dels anys 70, quan reivindicava llibertat sexual i afectiva per a les dones, ni en el pla d’estudis de medicina quan es va formar, basat en el patró de cos d’home blanc i cis. 

Un bon dia t’aixeques i ho decideixes. També ho fa la persona coneguda, no importa el seu gènere ni cal que l’estimis, i demaneu cita a l’ajuntament o notari que voleu. Si no és dissabte, que van molt buscats, amb el DNI i dos testimonis que escolliu, en trenta dies i quinze minuts de cerimònia ho tindreu: us heu casat.

Alberto Núñez Feijóo ha confirmat un cop més que té previst derogar bona part de l'agenda legislativa que ha aprovat el govern de coalició. Això inclou les normes feministes impulsades pel ministeri d'Igualtat, un ministeri, per cert, que Feijóo veu innecessari i que, recorda, durant el govern de José María Aznar era un departament. No és la primera vegada que el líder del PP posa a la diana les normes dissenyades per la ministra Irene Montero i, en especial, la llei trans. El líder popular considera que la norma atempta contra els "drets dels menors, de la pàtria potestat dels pares, dels col·lectius feministes i dels metges", i per això preveu derogar-la quan arribi al govern.

En una dècada el nombre de menors d'edat que han iniciat el trànsit de sexe s'ha multiplicat exponencialment a Catalunya. En aquest període, l'OMS ha eliminat la transsexualitat del catàleg de malalties mentals, el col·lectiu ha guanyat visibilitat i drets i han augmentat d'un a set els centres públics de referència de la xarxa Trànsit. De les 5.500 persones ateses, 1.920 són adolescents, nens i nenes, que han passat dels 12 del 2014 als 580 del 2021.

Es compleixen cinc anys de les grans manifestacions del 8-M amb què els feminismes van irrompre en les agendes polítiques. Aquella primavera del 2018 l'empenta del Me Too, amb el qual les actrius de Hollywood denunciaven haver estat víctimes de violències sexuals, va carregar de raons les consciències de moltes dones, sobretot les més joves, que van sortir al carrer –i van secundar massivament una vaga global– per dir prou. La llista de reclamacions dels feminismes –en plural, per subratllar les diferències– és llarga per exigir la fi de discriminacions històriques, des de la bretxa salarial o el sobrecost de productes d'higiene femenina, fins a l'erradicació de les violències masclistes. Setmanes després, l'abril d'aquell 2018, la sentència de la Manada de Pamplona que deixava la violació en grup a una dona en un delicte d'abús sexual (després ho va modificar el Tribunal Suprem) va donar més arguments al moviment.

Estàvem plens d’esperança aquell 4 de maig del 2017 sortint del registre del Congrés de Diputats. La primera proposició de llei integral trans i LGTBI començava el tràmit parlamentari. Com totes les altres, la meva contribució, modesta, de la mà de la jurista Laia Serra, reflectia la nostra resistència contra els feixismes i les inèrcies sexistes de la societat. Feia sol i ens sentíem fortes. Ai. Poc pensàvem que caldrien quasi sis anys i sis proposicions més per veure-la aprovada. I, més sagnant encara, que els pitjors atacs vindrien d’un sector del feminisme que hauria comprat el discurs de la por!

Un any després d'Alcarràs, Estibaliz Urresola (Laudio, Àlaba, 1984) vol repetir l'èxit de Carla Simón a la Berlinale amb 20.000 espècies d'abelles (20.000 erle espezie en euskera), un debut en el llarg que culmina una sòlida trajectòria en el curtmetratge amb obres com Somos polvo o la nominada als Goya Cuerdas. Rebuda amb una ovació al Festival de Berlín, aquesta coproducció basca i catalana s'endinsa en l'univers infantil de la Coco durant l'estiu que passa amb la seva mare i germans a la casa familiar dels avis. El taller d'escultura de l'avi, la piscina del poble i, sobretot, els ruscs d'abelles de la tia són els escenaris d'una història amb moltes capes sobre identitats que lluiten per obrir-se pas, els prejudicis que entelen les mirades i la importància del nom que triem per a nosaltres.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha acusat els 'populars' de "difondre falsedats i transfòbia" durant la sessió de control al govern espanyol al Congrés, en què la diputada Margalida Prohens li ha preguntat quants esborranys han intercanviat els Ministeris de Justícia i Igualtat per reformar la llei del 'només sí és sí, i l'ha instat a dimitir "tant sí com no.

Quan el Canal Arte va proposar-li a Paul B. Preciado (Burgos, 1970) fer una pel·lícula sobre la seva vida, la resposta inicial del filòsof va ser un no rotund. “Primer, perquè és com aplanar el camí cap a la tomba, però també perquè la biografia és una manera molt normativa d'explicar una vida: on neixes, on vas a l'escola... No em venia gens de gust”. Preciado va llançar una contraproposta mig en broma: adaptar l'Orlando de Virginia Woolf que, tot i que escrita el 1928, dècades abans de néixer Preciado, ell considera la seva pròpia biografia.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, atiava el foc contra la llei trans aquest dissabte: "Gràcies a Sánchez i a Podem, ara quan anem a inscriure el nostre fill al Registre, no serem pare o mare, serem progenitor i progenitora gestants. I nosaltres volem seguir sent pares o mares, mares o pares. No és broma. [...] Com a home no soc un progenitor no gestant, soc un pare". Amb aquestes paraules, assegurava que la llei trans eliminava les paraules "pare" i "mare" del Codi Civil i les substituïa per "progenitor gestant" i "no gestant". La realitat, però, és que el text no elimina res sinó que incorpora les noves expressions i així apareix escrit: "pare o progenitor gestant" i "mare o progenitor gestant". La norma argumenta que el canvi es fa per introduir "un llenguatge inclusiu" que integri les parelles de dones, i també les d'homes quan un dels membres sigui un home trans amb capacitat de gestar.

La llei de l’avortament s’obre pas definitivament. La normativa, que tornarà a permetre avortar a les menors de 16 anys sense el consentiment patern, ha rebut aquest dijous l’aval final del Congrés. L’aprovació arriba just una setmana després que el Tribunal Constitucional acceptés la normativa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a partir de la qual s’ha redactat aquesta reforma promoguda pel ministeri d’Igualtat.

La senadora del PSOE per les Balears, Susanna Moll, va trencar aquest dimarts la disciplina de vot del partit en la votació a la Cambra Alta de la llei trans. Moll s'hi va posicionar en contra i, segons han informat a Europa Press fonts socialistes, no va ser un error, per la qual cosa se li aplicarà el reglament intern del partit.