Tot i que ja són quinze anys des que va partir Alexandre Ballester, sempre estarà present a la memòria dels que vàrem gaudir de la seva traça, gràcia i perspicàcia. Que el teatre Principal Palma decideixi posar-lo a l’abast de tots els que no varen tenir la nostra ventura és, sens dubte, no tan sols un encert, sinó també un merescut homenatge. La producció, per una altra banda, és de les de pinyol vermell, una escenografia grandiosa, amb l’inconvenient de la mobilitat perquè pugui anar a altres escenaris de l’illa, i un repartiment de luxe, encapçalat per Miquel Àngel Torrens, juntament amb Luca Bonadei, Mariona Hauf, Sofía Muñiz, Maria Rosselló Josep Orfila i Patxi Arostegui. L’obra, Un baül groc per a Nofre Taylor, que en el seu dia Joan Lluís Bozzo va posar damunt els escenaris alternatius catalans, una mica abans de la creació de Dagoll Dagom, havia quedat al cul del baül de les peces oblidades. Marga López ha estat l’encarregada d’aquest rescat, d’aquest hiperrealista retrat de la condició humana, perquè això és, i no una altra cosa, la peça de Ballester. Tots els trets del ric i poderós no han canviat ni poc ni gens, perquè ja eren així des que el temps és temps. Aquesta seria una lectura acurada, però senzilla, perquè els súbdits dels emperadors/empresaris també juguen el mateix rol de sempre, el de la submissió. Encara més, a tots i cadascun dels personatges que van apareixent els podríem posar nom i llinatges de qualque conegut, tan conegut que per ventura són els nostres. El pinzell de Ballester no deixava mai cap racó sense pintar.

Sa Pobla acull des d'aquest passat dijous i fins diumenge 12 de maig la quarta edició d'Albopàs, Festival de Teatre Alexandre Ballester, organitzat per la companyia Ovnipresents i l’Ajuntament de sa Pobla. Aquesta nova edició commemorarà, enguany, l'autor de Santanyí Blai Bonet a través d’activitats com teatre, cinema, literatura, música i poesia. "L’estil desacomplexat de Bonet i la seva hibridació de llenguatges seran el referent de la nova edició d’Albopàs", han explicat des de l'organització.

Blanca Pavón, una jove poblera de només 20 anys, ha publicat la seva primera novel·la, titulada Íncube. Amb una paraula atípica de títol, segons l'autora el contingut del llibre també és excèntric. De "lectura amena però sovint enrevessada", Pavón desconcerta el lector amb una imaginació i capacitat narrativa insospitades pel perfil biogràfic que té. La seva formació acadèmica gira entorn de la ciència –és estudiant d'Enginyeria de Sistemes Aeroespacials a la UPC–, però les seves inquietuds per la filosofia i l'art descriuen una cara professional molt més àmplia. Ho plasma en els quinze capítols d'aquesta història fictícia, escrita amb una maduresa expositiva i descriptiva que sorprèn per l'edat que té. A Íncube, Pavón transporta el lector a una societat futurista, tot i que ho fa a través d'una prosa poètica delicada. Mallorquina estudiant a Barcelona i amb tot de referències de la literatura catalana, la jove se suma al panorama literari i cultural de sa Pobla, i s'uneix a la llista d'escriptors poblers que encapçalen noms com Alexandre Ballester i Laura Gost.

“Una obra de teatre no està acabada fins que no es representa”. Ho pensava, i ho deia, l’escriptor, dramaturg, cronista oficial de sa Pobla i agitador cultural Alexandre Ballester. Ho recorda, ara, el seu fill Rafel: “És emocionant veure com, 10 anys després de la seva mort, es farà justícia amb una de les seves obres mai representades, L’única mort de Marta Cincinnati. Jo, personalment, faré un alè en veure l’obra”.