Yolanda Díaz, vicepresidenta segona en funcions i líder de Sumar, ha explicitat que vol que la llei d'amnistia vagi més enllà d'un acord per a la investidura de Pedro Sánchez i que sigui un pacte polític i social. És a dir, que impliqui sindicats i patronal perquè el consens sigui més ampli, com va passar amb els indults. Ara per ara, l'escenari no sembla que es pugui reproduir perquè aquest dilluns la patronal espanyola ha rebutjat explícitament una llei d'amnistia. Ho ha fet el president de la CEOE, Antonio Garamendi, després de reunir-se amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el marc de les trobades per a la investidura del dirigent popular de la setmana que ve. "S'està parlant d'amnistia. Hi estem d'acord? No. Que quedi clar perquè no se'm malinterpreti després. És a la Constitució la paraula amnistia? No", ha afirmat Garamendi en declaracions als mitjans de comunicació.

L'any 2018, l'expresident de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell, va haver de fer les maletes i deixar el lideratge de l'organització empresarial. L'empresari català feia vuit anys que estava al capdavant de la patronal i, per tant, el seu mandat havia arribat al màxim permès als estatuts de la CEOE. Una mesura que va impulsar el mateix Rosell.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, va decidir l'any 2019 que seria el primer president de la CEOE que cobraria un sou. En el seu moment, però, la decisió no va generar cap polèmica. Quatre anys després i tot just acabat de reelegir en el càrrec, l'executiu basc sí que s'ha trobat en el punt de mira per la seva retribució: la setmana passada va anunciar que deixava de ser autònom i passava a ser contractat per la patronal espanyola (en un moviment dubtós, segons els experts) i es va apujar el sou un 3%, per deixar-lo entre els 380.000 i els 400.000 euros, segons fonts de la patronal.

El president de la CEOE Antonio Garamendi, el gran detractor de la pujada del salari mínim, passarà a cobrar 400.000 euros l'any com a president de la patronal, i això va fer esclatar la polèmica dijous de la setmana passada. El salari és el resultat de la modificació contractual entre Garamendi i l'entitat que presideix: abans era autònom, i ara és un alt directiu. El resultat del canvi de contracte és que passa de cobrar 350.000 euros a 400.000. Aquest dimecres ha defensat el seu salari, i ho ha fet amb una comparació sobre les violacions de dones amb minifaldilla.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha expressat aquest dilluns quasi de manera idèntica a com ho va fer ahir el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, sobre la decisió de la CEOE –la patronal estatal– de desmarcar-se de l'acord per a la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros, que s'aprovarà aquest dimarts en el Consell de Ministres.

El sou d'Antonio Garamendi, el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), torna a estar en el punt de mira. Els diners que cobra el líder de la patronal ja van aixecar polseguera l'any 2018 quan, després de ser escollit per primer cop president de la CEOE –el novembre passat va ser reelegit–, es va posar un sou de més de 300.000 euros que va qualificar "d'humil en un àmbit d'alt nivell". Ara, la història es repeteix. Però no només pel que fa a la quantitat, sinó també per la manera com la cobra. La polèmica sorgeix pocs dies després que s'hagi aprovat la millora del salari mínim que va tenir en Garamendi el seu gran opositor.

La vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, ha presentat aquest migdia els avals per tirar endavant la candidatura per presidir la CEOE. De moment disposa de 37 avals de vocals -d'un mínim de 20- de les cinc organitzacions que li donen suport: Foment, ACOGEN, Faconauto, Fecic i l'Associació Professional Nacional de Gestors Administratius. És la primera dona que aspira a dirigir la CEOE.

“Això no pot ser un circ”. Així s’expressava el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, fa una setmana en un dinar col·loqui organitzat pel selecte club madrileny Siglo XXI. Garamendi es referia a la cursa per les eleccions que en menys d’un mes es viuran a l’organització empresarial que lidera des de l’any 2018.

Yolanda Díaz manté la seva proposta de limitar el preu dels aliments bàsics del cistell de la compra malgrat el rebuig que ha generat la mesura i l'oposició per part del seu soci de govern. La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha insistit aquest dimecres que no pretén que es dugui a terme una "intervenció" dels preus de l'alimentació, sinó arribar a un acord amb les grans distribuïdores i els consumidors per fixar un preu màxim per a aquests aliments, com es va fer a França, ha recordat. Malgrat les reticències del PSOE, dilluns que ve Díaz té previst reunir-se amb les grans distribuïdores i també amb les associacions de consumidors per abordar aquesta qüestió, i aquest mateix dijous ho farà amb Carrefour, a petició d'aquesta gran superfície.

1. Pedro Sánchez. “Cal ser dur amb la immigració, al darrere hi ha les màfies”, diu Margarita Robles. I, si és així, per què no s’actua sobre les màfies? ¿O és que en el marc internacional es juga amb elles segons la conveniència? Des que Pedro Sánchez va marcar el to felicitant les forces de seguretat espanyoles i la gendarmeria marroquina “per l’extraordinària feina que estan fent”, amb motiu del darrer assalt a la frontera de Melilla, el govern espanyol aguanta a pinyó fix la patinada del president. La portaveu Isabel Rodríguez fins i tot va impedir, davant els periodistes, que Irene Montero contestés a preguntes sobre el tema per no trencar l’harmonia.

"Un increment indiscriminat dels impostos seria un autèntic error, especialment al món empresarial. Compte amb els anuncis en què es parla d'un increment de fins al 10% de l'impost de societats". Així ha contestat el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, a les propostes plantejades aquests últims dies per l'executiu espanyol per fer front a les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'increment dels preus energètics. D'aquesta manera, els empresaris –que aquest dimecres s'han reunit en l'assemblea general de la CEOE– mostren el seu rebuig, ja conegut, a una possible pujada dels impostos sobre els guanys de sectors com ara l'elèctric. Per contra, el president sí que ha celebrat la rebaixa de l'IVA de la llum al 5%. "És una mesura progressista", ha dit.

Mentre el pacte de rendes continua congelat i les negociacions per al nou AENC [l'acord d'ocupació i la negociació col·lectiva] trencades, la patronal CEOE ha posat aquest dimarts més llenya al foc de la seva relació ja per si complicada amb els sindicats.

El pla de recuperació ha de servir per impulsar la industrialització. Aquesta afirmació l'han subscrit aquest dijous la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, en les jornades del Cercle d'Economia que se celebren a Barcelona. La ministra i els agents socials han mostrat la mateixa bona sintonia en l'impuls d'aquest sector per millorar la productivitat laboral i vèncer l'actual precarietat que pateixen especialment els joves i els més grans de 55 anys.

Els indults als presos polítics es concediran en les pròximes setmanes amb l'aval de l'empresariat català i també de l'espanyol. El president de la CEOE, la principal patronal de l'Estat, Antonio Garamendi, ha defensat aquest dijous la concessió dels indults si això fa que la situació política es "normalitzi". "Si això [la concessió dels indults] acaba fent que les coses es normalitzin, benvingut sigui", ha apuntat en una entrevista a La 2 i Ràdio 4, en la qual també ha demanat "tranquil·litat, confiança i estabilitat" perquè l'economia funcioni, i ha subratllat que el diàleg sempre és "bo".