A les 9.00 h d'aquest dilluns prop de 165.000 alumnes de les Illes han començat el nou curs escolar 2016/2017. El començament ha estat marcat per la tranquil·litat i el 'pacte de no-agressió' entre el Govern i la comunitat educativa. Tot i que les reivindicacions per part de sindicats, centres i docents continuen, enguany no s'ha convocat cap vaga –que marcà l'inici del curs passat– ni s'han prevists mobilitzacions en massa. Això sí, a Can Misses mig centenar de pares s'han manifestat per demanar més personal i millores.

Nahuel Martín comença demà, com 12.025 estudiants més de les Balears, les classes de Batxillerat. Ell, que s’estrena amb primer curs, farà la modalitat artística. Vol dedicar-se a la interpretació, sigui el cine o el teatre i, per això, ha escollit l’itinerari d’arts escèniques a l’IES Josep Maria Llompart de Palma. El seu és probablement el batxillerat que més canvis ha sofert amb la LOMQE, ja que la coneguda com a llei Wert permet que un estudiant obtingui el títol i es presenti a la Selectivitat sense haver cursat una sola hora de, posam per cas, l’assignatura de dibuix artístic.

Quan acabi el curs escolar, Hailan Garau haurà aprovat els quatre anys d’ESO, però encara s’haurà d’enfrontar a unes últimes proves. La mateixa situació viurà Nahuel l’any que ve, quan finalitzi segon de Batxillerat. Això, si les revàlides continuen vigents. Ara per ara, una de les grans polèmiques de la LOMQE, que s’acaba d’implantar enguany.

La preocupació d’en Hailan Garau, que aquest dilluns començarà quart d’ESO, és que el sistema educatiu millori. Però reclama que se centri més en el futur dels alumnes: “Ha d’haver-hi una millora a l’hora de mostrar als alumnes quines feines poden fer segons les carreres que vulguin realitzar”. Pensa en la universitat, sap que es vol encaminar cap a la ciència o la tecnologia, però no ho té molt clar, encara. Abans, però, s’haurà d’enfrontar a altres preocupacions, com són les revàlides. Però, a més a més, ell i 41.040 alumnes més d’ESO que hi ha a totes les Illes es veuran afectats per un altre canvi -que la Conselleria d’Educació troba positiu-: l’impuls de l’ensenyament d’anglès.

Els problemes d’habitatge a les Pitiüses no són nous. Durant l’estiu l’illa d’Eivissa ha patit manca de metges, policies i diferents professionals perquè, malgrat que la gent hi trobava feina, no trobava un lloc on viure. Ara, a mitjan setembre i amb la temporada a punt d’acabar, aquests problemes es traslladen a un altra col·lectiu: els professors interins que vénen un trimestre des de Mallorca i Menorca.

Tot va començar quan, en un ple del Parlament, el llavors conseller balear d’Educació, el popular Rafel Bosch, va anunciar en resposta a una pregunta de l’exalcalde de Ferreries Manuel Monerris que les obres de construcció de la nova escola municipal era qüestió de mesos. El Partit Popular va oblidar aquesta iniciativa durant tota la legislatura de Bauzá. Els conservadors insistien en el fet que l’endarreriment era culpa de l’Ajuntament del Mercadal per no cedir els terrenys. La posada en marxa d’un nou centre suposaria un benefici per a un dels problemes que viu Infantil, i que tan criticat és per la comunitat educativa: l’elevat nombre d’alumnes que hi ha a les aules. Educació hi vol fer front i ha decidit alleujar el problema de manera progressiva, començant pels infants de 3 anys.

Aquest curs 2016-2017 tindrà més alumnes de Formació Professional (FP) i disposarà de més cicles. És l’aposta de la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, encapçalada per Maria Alorda. Des dels sindicats i del Govern es pretén donar un impuls a aquest tipus de formació per millorar les xifres d’ocupació i reduir la taxa d’abandonament dels estudis. Per això mateix, s’oferiran dues matèries noves: el grau mitjà d’emergències i protecció civil i el grau bàsic de manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo.

Si bé els estudis de medicina han resultat ser el centre de l’agenda mediàtica aquest estiu, previ al curs 2016-2017, la realitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’estén més enllà. Si bé 60 alumnes començaran el curs a Son Espases realitzant-hi medicina, uns 2.500 s’incorporaran per cursar-hi diverses titulacions de la Universtitat. En total seran 18.000 estudiants, que tindran el repte de mantenir la UIB dins dels estàndards que ha assolit. El rector, Llorenç Huguet, treia pit i recordava que “hi ha més alumnes, a banda dels de medicina”. En el seu discurs a l’acte inaugural -que recollí ahir l’ARA Balears-, Huguet reivindicà la posició 633 de la UIB en els rànquings d’universitats. “No estam entre les 500 millors, és cert”, assegurava Huguet, però afegia: “malgrat tot, figuram en la 633 de 3.000”.

“Estic un poc nerviosa, em diuen que és una carrera un poc complicada, que són 6 anys”, confessa Natalia Collado. Ella ocuparà demà una cadira en el primer curs dels estudis de medicina de la Universitat de les Illes Balears. La futura alumna conta que ve de família de metges i que des de petita ho havia volgut ser. “Si no hi hagués Medicina a Palma, hauria d’haver fet una altra carrera, per qüestions econòmiques”, assegura Collado.