La creadora de contingut i també formadora en tècniques i narratives audiovisuals Marta Fernàndez creu que la persona que va inventar l'scroll –desplaçar-se cap amunt, cap avall o cap als costats amb el dit damunt una pantalla amb l'objectiu de veure més contingut– se'n penedeix. Aquesta tècnica, que permet mirar una gran quantitat de contingut en poc temps ha afectat la capacitat d'atenció dels ciutadans, que actualment "és molt curta, perquè ens hem acostumat a un consum interminable", segons considera Fernàndez. No som capaços ni de llegir un llibre", lamenta.

D’aquí a poc més d’un mes s’estrenarà al teatre Principal de Palma Els dies bons, l’obra de teatre basada en la novel·la homònima d’Aina Fullana que fa un parell d’anys recollí, entre d’altres, el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Alfons el Magnànim de narrativa. Serà dissabte 16 de març quan es pugui veure per primera vegada el resultat de més d’un any de feina que l’autora de la novel·la i el director escènic, Joan Fullana, van emprendre amb un objectiu tan clar com sempre complex: convertir una obra literària en una peça teatral. I és que els canvis de llenguatge i format tenen moltes més implicacions que les que certes històries poden suportar.

Una jove de mirada decidida allarga la mà a la hiena que té a l’habitació. No és l’únic animal que hi ha: penjat d’una de les parets hi trobem un cavall gegant de fusta, del mateix blanc que el cavall que es veu, pastant, a través de la finestra. Aquest és l’autoretrat que va pintar Leonora Carrington el 1937, quan només tenia 20 anys, i que actualment és al museu Met de Nova York. El quadre, misteriós i un pèl inquietant, aconsegueix transmetre les mateixes sensacions que els contes que l’autora escrivia, encara des d’Europa, poc després de rebel·lar-se contra la família i començar a dedicar-se a la pintura i a la literatura.

L'abundància, la diversitat i la qualitat han caracteritzat un cop més l'oferta editorial del 2022, amb una destacable collita catalana, en la qual despunten noves veus com Roser Cabré-Verdiell i Maria Canelles Trabal, que conviuen amb autors de trajectòria consolidada en molt bon moment de forma, cas d'Empar Moliner, Sebastià Alzamora, Eduard Márquez i Núria Perpinyà.

El premi d'assaig Joan Fuster ha quedat desert justament l'any en què es commemora el cent aniversari de l'autor suecà. Així ho ha dictaminat el jurat d'aquesta modalitat dels Premis Octubre celebrats dissabte, format per Francesc Montero, Maria Margalida Perelló i Josep Maria Terricabras, que han considerat que cap dels originals presentats "reunia les condicions necessàries per fer-lo mereixedor del guardó, ajustant-nos a allò que esperem d'un assaig: la defensa argumentada d'una idea o opinió personal i la reflexió estimulant". Per tant, el premi que ret homenatge a l'escriptor suecà es queda sense guanyador per primer cop des del 2005. "Pot semblar que enguany s’hagués de donar el premi, però hem filat molt prim per respecte a Fuster, hem posat el llistó a l’alçada màxima que podíem i devíem", va aclarir Terricabras, que prosseguia: "Ens ha semblat més homenatge no donar-lo que fer-ho per alguna cosa que no fos un assaig fusterià. Esperem que aquest any serveixi perquè tothom torni a llegir Fuster i es retrobi amb la veritat de la modalitat".

Acostumat a narrar històries a través de la imatge, els sons i el silenci, el documentalista i realitzador de televisió David Cabrera (Barcelona, 1975) debuta com a escriptor amb La Sombra (Libros del K.O.), un llibre basat en fets reals que narra la història d'un legionari que comet un crim i decideix amagar-se enmig del bullici de Barcelona durant 24 anys.

El biòleg Stephen Jay Gould escrivia el 1994 que la nostra espècie, en lloc de dir-se Homo sapiens, s’hauria de dir Homo narrator. Som criatures que expliquem contes, la narrativa és natural en nosaltres, és la manera que tenim d’organitzar els nostres pensaments, argumentava. Gairebé trenta anys després, les dades acumulades no fan més que confirmar la intuïció de Gould, fins al punt que la visió narrativa del món podria estar imbricada en el mateix funcionament del cervell. El neurocientífic Óscar Vilarroya explora amb profunditat aquesta idea al seu llibre Somos lo que nos contamos (Ariel).

Antònia Vicens, Guillem Frontera, Gabriel Janer Manila, Biel Mesquida, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Gabriel Tomàs, Miquel López Crespí, Llorenç Capellà… Tots ells, i d’altres, són escriptors que formen part de l’anomenada narrativa dels 70 de Mallorca. Una tropa que, entre el 1967 i el 1975, aproximadament, va publicar les seves primeres obres en un context polític, social, històric i cultural comú: les acaballes d’una dictadura franquista asfixiant per a la cultura i la llengua pròpies –i castradora en molts altres sentits, com la llibertat sexual– i una eclosió brutal del turisme de masses. 

Fins a 212 obres literàries s'han presentat als premis Mallorca de Creació Literària que atorga el Consell. La categoria de poesia és la que ha rebut més propostes, amb 99 originals presentats (69 el 2020). De narrativa, el jurat haurà d'analitzar 61 obres (40 al 2020); 12 d’assaig (13 al 2020), i 27 de teatre (39 al 2020). Finalment, en la categoria de literatura infantil, hi ha 13 propostes a analitzar.

És tradició que, en el marc de les Festes de Sant Jaume, el municipi de Santanyí presenti l’edició dels llibres dels premis literaris Vila de Santanyí. La Casa de Cultura Ses Cases Noves va ser el lloc que va acollir la presentació de les edicions del XXXVI Premi Bernat Vidal i Tomàs: el llibre de poemes Firmament obert, de Cristina Àlvarez Roig, i Els proscrits de Sant Fe, de Josep Masanés Nogués, obra guanyadora de la quarta edició del Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.