El primer cop que el crític i musicòleg Josep Vicent Frechina va sentir l'inconfusible beat d'Estiu, el primer senzill del grup valencià Zoo, ja va pensar que el llavors nou projecte de Panxo, àlies de Toni Sánchez, prometia. El "bon rotllo" del tema de l'ex d'Orxata Sound System, publicat el juny del 2014, li va cridar l'atenció. El que no podia imaginar era que el videoclip es viralitzaria tan ràpidament, amb 40.000 reproduccions en pocs dies, ni que aquell èxit seria el preludi d'una carrera meteòrica que trencaria barreres territorials i lingüístiques i elevaria la banda del monet a la categoria d'"anomalia històrica". "Des de Raimon, cap proposta musical al País Valencià havia arribat tan lluny", diu Frechina en conversa amb l'ARA.

Els visitants envolten les gàbies i queden bocabadats amb cada moviment que els animals fan. Fins i tot, alguns pares expliquen als seus fills a quina pel·lícula de dibuixos animats apareix cadascun. Els fotografien, els criden i fan qualsevol cosa per captar la seva atenció. De fet, els vidres que limiten les instal·lacions i que fan un efecte d’aparador estan plens de manotades. També hi ha cartells informatius aferrats que expliquen als espectadors les dades de l’espècie que hi ha tancada dins cada recinte– què poden arribar a mesurar i a pesar, quin és el seu lloc de procedència, l’hàbitat natural on es desenvolupen els que estan en llibertat... Però, a l’altra banda de la reixa hi ha un animal, un mico, un lèmur o un lleó, amb els ulls mig clucs, que viu a un lloc amb unes dimensions incomparables amb la sabana i amb els hàbitats naturals on es desenvolupa cada espècie i que està exposat a estímuls humans constantment. “L’habitació més petita de ca meva és més gran que molts dels espais on viuen aquests animals”, lamenta la coordinadora d’àrees d’animals salvatges de FAADA, Andrea Torres. La plataforma animalista Infozoos va denunciar el 2017 “el mal estat de la majoria dels zoos de Mallorca”, i el 2019, el tabloide britànic The Sun va qualificar el Safari Zoo de la Coma de “zoo de l’infern”. Encara això, per què aquestes instal·lacions continuen obertes? És legal tenir animals en captivitat a les Balears? Quines administracions públiques es fan càrrec de controlar els zoològics? S’hi fan inspeccions periòdiques?

Aquests vídeos que m’envien les amigues de comportament animal insòlit em resulten fascinants justament perquè els dotem de personalitat humana. Són com les faules d’abans. Hi havia la guineu, que era astuta, i hi havia el ruc, que era molt ruc. Ara, en aquests vídeos també hi ha les nostres virtuts i defectes. Avui he vist el de la gata que va a buscar el fill gatet que s’ha escapat (això creiem) i que li fot un calbot d’escarment (això creiem) i és com si li digués “passa cap a casa!” Ens recorda la nostra mare o la mare d’algú que coneixem o l’arquetip de mare.

Quin buit que deixaran els Zoo en la música dels Països Catalans... Quin consol hi haurà per als que han viscut com a propis l'hedonisme crític i l'esperit murri de la banda de Gandia? Qui alimentarà novament les ganes de revoltes quotidianes? Qui serà capaç de mantenir en marxa la filadora que lliga la consciència de classe d'Ovidi Montllor, la poètica de proximitat i la festa electrònica que es balla amb ulleres de sol? Qui escalfarà i excitarà el cor i els peus de gent com les més de quinze mil persones que aquest dissabte van anar a la Telecogresca, al Parc del Fòrum de Barcelona? El lament és comprensible, perquè els Zoo pleguen. S'estan acomiadant amb una gira d'una desena de concerts que culminarà el 13 de juliol al Pirata Beach Fest de Gandia. I s'acomiaden pletòrics, amb la formació essencial de sis membres, sense el desplegament instrumental de la memorable actuació al Palau Sant Jordi del 2022 però amb un afegit emocional enorme, i dissabte amb quatre col·laboracions especials: la rapera Carmen Aguado (JazzWoman) a Tir al ninot; el cantador Pep Gimeno Botifarra, "el més gran entre nosaltres", va dir el cantant dels Zoo, Toni Panxo Sánchez, al final de Camins, i els rapers Rodrigo Laviña (At Versaris) i Toni Mejías (Los Chikos del Maíz) a Imperfeccions.

Un vídeo de dues cuidadores d'un zoo de Texas, als Estats Units, atrapades dins la gàbia d'un goril·la s'ha fet viral en els últims dies a TikTok i ja suma milions de visualitzacions. L'escena, que segons publica el Daily Mail es va gravar a l'octubre, la va compartir un usuari dijous passat a la xarxa social de vídeos ràpids i mostra dues treballadores del Forth Worth Zoo fugint de l'animal en dues ocasions en què se'ls acosta dins el recinte on es troba.

Els valencians Zoo, un dels grups de música en català que més han connectat amb el públic en els últims anys, tancaran la seva història d'èxit el 2024. La banda ha anunciat la notícia amb un vídeo que han compartit a les xarxes acompanyat d'un simple "Adeu". Al vídeo, el mico del logotip dels Zoo s'acomiada del Panxo, cantant i líder del grup. L'última imatge és l'epitafi de la banda: 2014-2024. Abans de separar-se, Zoo faran una gira de comiat amb 10 dates, l'última de les quals a Gandia, on es va formar el grup.

La Guàrdia Civil ha detingut un home com a presumpte autor d'un delicte de furt per robar un poni del Safari Zoo de sa Coma de Sant Llorenç i emportar-se'l fins a una luxosa finca a Son Vida.

El festival el Tingladu de Vilanova i la Geltrú va reunir aquest dissabte per primera vegada els mallorquins Antònia Font i els valencians Zoo a l’escenari de les grans ocasions, al costat de l’estadi de futbol de la ciutat, i amb una entrada inèdita de pagament al voltant dels 30 euros. Més de 8.000 persones van ballar, saltar (botar!) i cantar les cançons dels dos grups, que van agrair i felicitar els 15 anys del festival de música autogestionat de Vilanova.

"Som Zoo, venim del sud, venim del País Valencià". Nit important al Palau Sant Jordi: per a les 15.000 persones del públic, per al grup Zoo i per a la música en català. L’ovació amb què va ser rebuda Diània i la manera com es van cantar col·lectivament La mestra i Carrer de l’amargura van ser prou eloqüents de la temperatura emocional de la nit. "Amunt!", va cridar el cantant Toni Panxo Sánchez, que havia sortit amb abric, però que al quart tema ja s’havia desprès d’un parell de capes de roba per quedar-se en màniga curta, com el públic que ballava a la pista amb La del futbol i amb el beat sec de Vull. No calia esperonar ningú. Els Zoo estan en aquell moment de gràcia compositiva i de solidesa interpretativa en què el públic gaudeix amb la mateixa intensitat les cançons de cadascun dels tres discos. "Que fort, que fort!", va exclamar el cantant en el primer respir de la nit, mitja hora després de l’inici.

Maig, juny i juliol són mesos d’una intensa activitat musical en directe. L’agost, tot i que menys aclaparador perquè Barcelona abaixa el ritme de concerts, també presenta una oferta prou generosa quan al calendari hi conviuen festivals i festes majors. I encara més si passa com aquest any, que el 15 d’agost cau en dilluns. Tot seguit, una guia amb una selecció dels concerts que es fan aquest cap de setmana llarg d’agost. 

"Feixistes amb la mà alçada / van amb la pitrera unflada (...) / Tan bonica com eres Espanya / i tan lletja que t'estan fent", canten els Zoo a Panya, la nova cançó que han estrenat aquest dilluns. Construïda musicalment sobre una base electrònica i temàticament a partir de simbologies associades a l'ús de la bandera espanyola, Panya tira pel dret amb la sàtira retratant "militars repartint estopa" i una economia que adora la trinitat "armament, formigó i farlopa".

El Zoo de Barcelona amplia la família d'orangutans de Borneo i ja té set exemplars d'aquesta espècie. Segons ha comunicat el parc, el 15 de maig passat hi va néixer una nova cria, femella, d'aquesta espècie amenaçada i en perill crític per la desforestació que pateix el seu hàbitat natural. La petita es troba en perfecte estat de salut i ja se l'ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una femella d'orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo de Barcelona. El pare és el Karl, el mascle reproductor del grup d'orangutans de Borneo del Zoo, també de 25 anys i nascut a Dublín.

Un cop aixecades totes les restriccions antipandèmia, el zoo de la ciutat danesa d'Odense va reprendre diumenge passat una de les seves activitats històriques, la dissecció pública d'un animal. Desenes de famílies es van reunir en rotllana per assistir a l'examen de l'anatomia d'una lleona de 140 quilos, la Zola. El zoo organitza aquest tipus d'exhibicions des de fa més de 20 anys com a part de les seves activitats educatives, especialment dirigides als infants.

És indubtable que hi havia ganes de Zoo. El grup valencià va ser el primer que va exhaurir les entrades per a un concert al cicle Cruïlla XXS i, a més, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, un recinte amb un aforament pandèmic de 3.000 persones, tothom emmascarat i amb seient assignat, com mana el Procicat. Quin és el sostre de Zoo? Les circumstàncies pandèmiques no permeten treure’n cap conclusió definitiva, però és evident que el poder de convocatòria és tan sòlid com a la gira del disc Raval (2017), que van tancar el 2019 al Sant Jordi Club, i segurament més i tot, atesa la repercussió de l’àlbum Llepolies, publicat al març, i, sobretot, una agenda de concerts ben atapeïda. De ganes n’hi havia, i es van traduir automàticament en ambient festiu a l’Olímpic, d’acord amb l’hedonisme de les cançons noves, però també perquè hi ha com una mena de descompressió general que convida a la celebració.