Un de cada quatre euros que mou l’economia de les Illes Balears està directament relacionat amb el turisme. I prop d’un terç dels treballadors de la Comunitat hi fan feina. Són dades de la Fundació Impulsa que ha categoritzat de manera detallada els principals sectors productius de les Illes i que retraten un fet:tot i ser encara amb diferència l’activitat amb més importància quantitativa, el turisme perd proporcionalment pes al conjunt de l’economia balear. Els motius responen a una suma de factors complexos i fins i tot canvien “en funció dels paràmetres que es facin servir per analitzar-ho”, explica el catedràtic d’Economia i director d’Impulsa,Antoni Riera, però en tot cas revelen que “les coses estan canviant” i que ja no es pot parlar només de turisme per definir l’economia insular.

No han estat setmanes fàcils per a la presidenta del Govern Marga Prohens. Quasi al mateix temps de la manifestació multitudinària que va clamar per un canvi de rumb en el model turístic, els socis de l’extrema dreta que donaven suport al PP al Parlament i que, per tant, apuntalaven la majoria conservadora, van rompre el pacte per ordre de Madrid. Així que potser és precipitat demanar-se si l’Executiu ha pres nota d’unes reivindicacions que, a més, va dir que comparteix.

La plataforma Menys Turisme, Més Vida s'expandeix a totes les Balears per establir un front comú i lluitar conjuntament per canviar el model turístic actual. Després del seu naixement i les diverses assemblees que han duit a terme a diferents punts de Mallorca, ara arriba també a Menorca, Eivissa i Formentera. Per tal d'assolir els objectius, han articulat un espai de coordinació interilles per encarar de manera conjunta els múltiples aspectes socials, laborals i ecològics.

Eticentre, l'associació sense ànim de lucre que agrupa 24 empreses i organitzacions de les Illes compromeses amb la gestió ètica, ha celebrat la mobilització ciutadana i la iniciativa social sorgida aquestes darreres setmanes per exigir a les empreses i institucions un canvi de model turístic urgent. En un comunicat, l'entitat ha demanat que s'aprofiti aquest punt d'inflexió per abordar un debat que tingui en compte tots els aspectes socials mediambientals i econòmics de l'Arxipèlag, així com la realitat dels residents, treballadors i empresaris. Eticentre ha destacat com a objectiu principal trobar punts d'unió per reduir la tensió i fugir de la crispació.

Les més de 30 entitats que s'han adherit a la manifestació liderada pel GOB contra la massificació han presentat aquest dissabte, a la plaça d'Espanya de Palma, la concentració que té per lema 'Prou turistificació'. La protesta es durà a terme el pròxim 27 de setembre, coincidint amb el Dia mundial del turisme.

La pandèmia del covid-19 ha alterat una gran varietat d'activitats i situacions tant de la vida laboral com de la personal. Una de les grans incògnites era com canviaria la manera d'entendre l'oci i de viatjar. A més de les restriccions sanitàries que canviaren el dia a dia de les persones, un dels sectors més afectats per la pandèmia va ser el turisme. Les limitacions dels vols, les restriccions de mobilitat o les reticències sanitàries dels ciutadans a l'hora de viatjar han reduït notablement el desenvolupament d'aquesta activitat durant els últims dos anys i ara la incògnita és descobrir com serà el retorn al turisme de masses i si realment la pandèmia provocarà algun canvi en la manera de viatjar.

La llei turística encara provoca discussions entre el Govern i el principal partit de l'oposició. Aquest dimarts el PP ha repetit la pregunta de la setmana passada, sobre si el decret llei aprovat per l'Executiu està consensuat amb els distints sectors, després de les crítiques que ha rebut aquesta setmana des del sector hoteler i el lloguer turístic. "El nostre model turístic està consensuat amb una majoria social", i "el que no està consensuat ja hem explicat per què", ha afirmat la presidenta del Govern, Francina Armengol, referint-se, sobretot, a la congelació de places turístiques, aprovada com a decret llei per evitar un efecte crida en la compra de places.

Un grup d’empresaris de Ciutadella han engegat per iniciativa pròpia el projecte Ciutadella Destí Gastronòmic, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia durant la temporada baixa i per atreure especialment el públic mallorquí i català. La fórmula és senzilla: paquets d’allotjament, gastronomia i experiències. Els restaurants i els hotels d’interior que hi prenen part són de reconegut prestigi i asseguren un cap de setmana per conèixer Menorca, però al mateix temps per posar en valor el producte local i la cultura illenca. 

Més per Menorca ha assegurat que la saturació que es viu estiu rere estiu a les Illes Balears és culpa del model turístic i econòmic actual. El diputat del grup mixt Josep Castells ha defensat que el model laboral illenc es basa a importar treballadors amb baixa qualificació professional, i aquest fet ha provocat la saturació que es viu a dia d'avui a l'Arxipèlag.

El Govern va treballar la legislatura passada en un esborrany en què es proposava que qualsevol plaça que es donàs de baixa no tornàs al Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics i desaparegués. L’aprovació de la Llei 6/2017 de turisme no només havia fixat un sostre de 623.624 places a les Balears, sinó que també havia obert les portes a eliminar-ne 120.000. Es tractava de les excepcions a la norma de la llei turística del 1999, que establia que cada plaça nova es podia crear a partir d’una altra plaça donada de baixa. Totes les places que no s’havien adquirit a la borsa de disponibles des de llavors, havien de desaparèixer en donar-se de baixa. Però el document que va preparar la llavors Conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme pretenia generalitzar aquesta norma a totes les places, independentment de quin fos el seu origen.

Es conserven unes imatges de la Platja de Palma dels anys seixanta filmades per un aviador que va recórrer Mallorca i va plasmar amb la seva càmera una illa molt diferent de la que tenim ara. L’Arenal es deia així perquè era una ampla línia d’arena fina, d’aigua clara i de res més. En casos com aquest, fer exercicis d’ara i abans pot resultar, emocionalment, contraproduent.

L’Ajuntament de Llucmajor ha aprovat per unanimitat l’ordenança de convivència ciutadana, un cop resoltes les al·legacions que s’havien presentat al document. El regidor de Convivència Ciutadana i Policia, Gori Estarellas (PSOE), ha fet una crida a la col·laboració de la ciutadania, hotelers, touroperadors i Policia Local, per tal d'evitar que "l’ordenança es converteixi en paper banyat".

Els pronòstics no són favorables per al centre urbà de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. El periodista Joan Lluís Ferrer assegura en el llibre Viaje al turismo basura (UOC, col·lecció 360) que “en 10 anys, Sant Antoni serà com Magaluf”. I les darreres dades d’aquesta localitat fan pensar que no s’equivoca: el nombre d’habitants del centre cada dia és menor i, per contra, les infraccions a les ordenances hi creixen exponencialment temporada rere temporada. “El motiu és que la Policia treballa millor”, assegura el batle del municipi, el socialista Pep Tur, Cires, malgrat que és conscient que al West End, com es coneix la zona de festa del centre del poble, la sensació de descontrol és absoluta.