Almenys 13 persones han mort, set de les quals menors d'edat, en un tiroteig a una escola de la ciutat russa d'Ijevsk, situada a la regió d'Udmúrtia, als peus dels Urals, al centre del país, segons ha confirmat el comitè d'investigació rus. Entre les víctimes mortals hi ha guàrdies de seguretat, professors i set menors, segons el comunicat de l'organisme. El succés, que ha acabat amb el suïcidi de l'atacant, també hauria deixat 21 persones ferides, entre les quals 14 menors.

Gazprom, el gegant gasístic rus, ha fet efectiu l'anunci que feia aquest divendres i manté fora de funcionament el gasoducte Nord Stream 1, que porta el gas rus a Alemanya. L'argument que dona és que s'ha detectat una fuga durant les feines de manteniment que s'estaven fent. El gasoducte estava aturat des del 31 d'agost per aquestes feines de manteniment i havia d'entrar en funcionament la matinada vinent. Segons la companyia russa, el subministrament de gas a través d'aquest gasoducte queda suspès "fins que els problemes quedin solucionats".

Europa es prepara per a un hivern amb poc gas. Amb la mirada posada al gasoducte Nord Stream 1—aquest dijous s'hauria de reactivar després de dies aturat per tasques de manteniment—, la Comissió Europea ha preparat un pla de contingència de cara a l'hivern. L'objectiu: reduir-ne el consum i, si cal, preparar-se per si Rússia en talla el subministrament. El problema és que aquest pla no convenç tothom. Poques hores després de l'anunci, Espanya ha mostrat la seva disconformitat amb els plans de Brussel·les. La ministra Teresa Ribera ha dit que Espanya "a diferència d'altres països, no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic". A més, ha afirmat que els plans de la Comissió Europea perjudicarien Espanya, França i Portugal i ha assegurat que —a diferència del que contempla el pla de Brussel·les— el govern no aplicarà cap tall de gas ni d'electricitat.

El proper no serà un hivern normal. És el mantra que des de fa setmanes plana sobre la Comissió Europea, que en les últimes setmanes ha vist com Rússia i la gasista Gazprom anava reduint el subministrament de gas al Vell Continent. Malgrat que els diferents estats membres han començat a buscar altres proveïdors, o reforçar els que ja tenien –com és el cas dels Estats Units–, Brussel·les té clar que el gest no és suficient per afrontar els mesos de fred en cas que Rússia tanqui l'aixeta del tot. De fet, la Comissió té marcada en vermell la data del 21 de juliol, quan el gasoducte Nord Stream 1 hauria de tornar a entrar en funcionament després de dies aturat per tasques de manteniment. És per això que l'executiu comunitari ha posat la lupa al nivell de combustible amb què compten els països.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha acordat immobilitzar de manera provisional el vaixell d'esbarjo Sasha Primero, de bandera espanyola i 24 metres d'eslora, que està atracat al Club de Mar Mallorca. Tot i que està registrat en la denominada 'llista 6', que inclou vaixells i embarcacions d'ús comercial per a la pràctica de l'esport o l'esbarjo, el Ministeri vol comprovar si està vinculat amb Rússia.

El batle de Dniprorudne, una ciutat a la riba del riu Dniéper de poc menys de 20.000 habitants, situada a la província central de Zaporíjia, hauria sigut segrestat per les tropes russes en les passades hores, informa el govern regional ucraïnès de la zona. Ievhen Matviiv seria així el segon edil que els invasors retenen sense que, de moment, es conegui el seu parador.

La base de Yavoriv, molt a prop de la frontera amb Polònia (entra 25 i 30 quilòmetres), ha rebut l'impacte de míssils a primera hora d'aquest diumenge, segons funcionaris del govern ucraïnès. Anaven dirigits al Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat, on podrien estar entrenant-se soldats de l'exèrcit de Kíiv i instructors de l'OTAN. Incialment es creia que sobre la base havien caigut vuit míssils, però el governador regional parla de trenta. Amb aquest atac, el més proper a territori de l'OTAN que fins ara ha tingut lloc en 17 dies de guerra, han mort almenys 35 persones i més d'una cinquantena més han resultat ferides.

El president rus, Vladímir Putin, no ha trigat gaire a intimidar amb la carta de les armes nuclears i el quart dia de la guerra a Ucraïna, el diumenge 27 de febrer, ja va ordenar activar-les "en mode especial de combat" per les declaracions "agressives" de dirigents de països de l'OTAN i les "mesures il·legítimes" que ha pres Occident contra el seu país. I aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, hi ha insistit: "Si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armament nuclear i això seria destructiu". És clar que hi ha armes de destrucció massiva per acabar unes quantes vegades amb la civilització; ara bé, quina és concretament la força nuclear (i de dissuasió) de Rússia? "És una potència enorme i, juntament amb els Estats Units, la que té més capacitat de destrucció", respon Xavier Bohigues, doctor en física i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en l'àmbit de l'armament nuclear i indústria militar.

Les enquestes avisen Putin que no té assegurada la majoria absoluta a la Duma que sortirà de les eleccions legislatives previstes per d’aquí tres mesos, el 19 de setembre. I tot i que –com en temps soviètics– el president rus disposa dels recursos administratius necessaris perquè de l’escrutini emergeixin els percentatges desitjats, no sembla que el líder del Kremlin vulgui arriscar-se a una excessiva manipulació. Al frau sense contemplacions. I no pas per falta de ganes, sinó perquè fins i tot els dirigents dels sistemes il·liberals necessiten una certa capa de vernís democràtic per legitimar-se.