Uns nous pressupostos –amb mig any de retard– a canvi de més cessions a Vox en educació, la seva obsessió permanent. La presidenta Marga Prohens, que va negar-se a modificar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, ha concedit finalment a l’extrema dreta la Llei d’Educació. En compliment de l’acord per als comptes de 2025, el Govern la modificarà perquè reconegui el castellà com a llengua vehicular a les aules. “No hem transgredit les nostres línies vermelles en matèria lingüística”, va defensar Prohens divendres en roda de premsa. Però Vox –en paraules de la seva portaveu, Manuela Cañadas– va celebrar haver fet una passa més en l’objectiu d’anar “esborrant” aquestes línies “a poc a poquet”. 

Manacor ja té pressuposts definitius per a 2025. Ha costat, però aquest dimecres dematí el ple de l’Ajuntament ha donat llum verda a les diverses partides que han de nodrir les àrees de govern amb 50,5 milions d’euros. Un procés que va començar fa unes setmanes amb una aprovació inicial i que ha conclòs ara, després que no s’hagi presentat cap al·legació durant el període d'exposició pública. 

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat inicialment, en un ple extraordinari celebrat aquest dimarts vespre, el pressupost municipal per a l'exercici 2025, després de dos anys amb els comptes prorrogats per manca de majoria. L’equip de govern, format per MÉS-Esquerra i AIPC, compta amb 9 dels 21 regidors. Els comptes, que enguany ascendeixen a 50.498.221,91 euros, tenen com a objectiu garantir la prestació de serveis essencials i la sostenibilitat econòmica del municipi. També s’ha aprovat la plantilla municipal per al 2025.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

El Consell de Mallorca incorporarà 51,2 milions d'euros del remanent de 2023 als pressupostos de la institució insular d'enguany. Així ho ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa el president insular, Llorenç Galmés, qui ha detallat que en el ple d'aquest dijous es donarà llum verda a una modificació del crèdit extraordinària per aquesta incorporació, "destinada a augmentar inversions socials, en els municipis i a modernitzar les infraestructures".

L'Ajuntament d'Alaró gestionarà aquest 2024 uns pressuposts de 5,9 milions d'euros. A la darrera sessió plenària es varen aprovar els nous comptes amb el vot favorable de l'equip de govern popular, l'abstenció de MÉS i el vot en contra del grup socialista. Els nous pressupostos suposen una baixada d'un 12% respecte de l'any anterior, motivada per la gran quantitat d'ajuts que l'Ajuntament d'Alaró ha aconseguit en anteriors pressuposts per a inversions en infraestructures del municipi i que ara s'estan executant. La principal d'aquestes infraestructures és el centre de dia en construcció i per a la qual es va rebre del Govern una important subvenció.

Dia 27 de desembre el Consell Insular de Mallorca farà un ple extraordinari per aprovar el pressupost de la institució per al 2024. La normativa estableix que després de l'aprovació provisional dels comptes, que va tenir lloc el passat 23 de novembre, si no hi ha al·legacions, l'aprovació definitiva és automàtica. Però tant el PSIB com MÉS per Mallorca n'han presentat i, per tant, s'ha de convocar el ple de manera extraordinària.

Vox ha imposat al PP la supressió de les subvencions a CCOO, UGT, PIMEM i CAEB per valor de 400.000 euros. En la mateixa sessió plenària en què aquesta eliminació ha sortit endavant, el conseller d'Empresa, Alejandro Sáenz de San Pedro, s'ha defensat de les crítiques de l'oposició assegurant que l'Executiu "sempre comptarà amb les patronals i els sindicats". Ho ha assegurat en resposta a una intervenció del socialista Llorenç Pou, que ha acusat el Govern de trair els agents econòmics. "Anar en contra de les patronals i els sindicats és debilitar els treballadors, i la víctima següent del pacte PP-Vox serà el Tribunal d'Arbitratge i Mediació (TAMIB)", ha assenyalat Pou. El conseller, però, en cap moment s'ha referit a la supressió de les partides en concret. Les esmenes han sortit endavant amb els vots a favor del PP, Vox, el díscol de Vox i el diputat de Formentera.

L'STEI Intersindical ha expressat aquest dimarts en un comunicat que considera "del tot inadmissible" el suport del PP a l'esmena de Vox als pressuposts del 2024, que destinen 20 milions d'euros a la lliure elecció de llengua per als quatre primers mesos del curs 2024-2025. Una xifra que arribaria als 60 milions si es compta tot el curs escolar, assenyalen. "Aquesta decisió és un atac directe no només a la llengua catalana en l'ensenyament, sinó també a la ciutadania de les Balears, la qual pretén dividir i confrontar", critiquen.

La Direcció General de Turisme del Govern augmentarà un 30% el pressupost per al 2024, amb gairebé 132,6 milions d'euros, amb el focus en la desestacionalització, moderació i millora del producte turístic, segons ha explicat el conseller responsable de l'àrea, Jaume Bauzà. En aquest sentit, el conseller ha detallat a la comissió d'Hisenda del Parlament els comptes per al 2024, que en conjunt ascendeixen a 221,4 milions d'euros, un 34,7% més que l'any anterior.

L'Ajuntament de Palma rebrà el 2024 20 milions d'euros del Govern i 2,5 del Consell de Mallorca en concepte de la Llei de capitalitat, segons han informat aquest dilluns els líders de les tres administracions en una roda de premsa conjunta. Algunes de les inversions que es faran amb aquests doblers, ha explicat el batle de Palma, Jaime Martínez, seran "un recinte firal, un equipament cultural a Gesa i la millora de les instal·lacions esportives de Palma".

El govern espanyol no pot elaborar uns pressupostos públics per a l'any 2024 mentre estigui en funcions. Per això, el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les aquest diumenge és força més sobri en comparació amb el d'altres anys. Tanmateix, l'executiu de Pedro Sánchez ha posat negre sobre blanc algunes xifres vinculades als ingressos i a les despeses:

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, pronostica que presentaran els pressupostos del 2024 "dins del termini i en la forma adequada", amb un increment de les partides de despesa social. Així ho assegurat el responsable d'Economia en una entrevista concedida a Europa Press, en la qual ha indicat que els comptes públics de les Balears "ja estan en procés d'elaboració".

L'Estat subvencionarà més de 6,2 milions de bitllets d'avió i vaixell per a residents de les Balears, per a la qual cosa destinarà un total de 265.739.838 euros durant el 2023. Concretament, els pressupostos generals de l'Estat del pròxim exercici preveuen un increment de l'1,4% de la partida de bonificacions de residents de les Illes en el transport aeri, que passarà de 212 milions d'euros a 215 el 2023, mentre que es manté la partida de residents en el transport marítim, de 50.726.540 euros.

Les eleccions legislatives celebrades fa un mes i mig als Estats Units van ser un gran impuls per al Partit Demòcrata, atès que va aconseguir els millors resultats en unes midterm dels últims 24 anys i es va assegurar el control del Senat. Tanmateix, els comicis van implicar la pèrdua de la majoria a la Cambra de Representants, que canviarà de color el 3 de gener, quan es conformi la nova legislatura. Abans que això passi, els demòcrates s'han posat les piles i estan esprement fins a l'últim dia la majoria a la cambra. El Capitoli, seu de les dues cambres legislatives del país, va viure la setmana passada uns dies d'activitat frenètica.

Salut va gastar 200 milions d'euros més dels pressupostats el 2020. A més, el síndic major de la Sindicatura de Comptes de les Balears, Joan Rosselló, ha assenyalat que Salut va rebre aquell any un total de 156 milions d'euros per atendre despeses relacionades amb el covid, 25 dels quals no estan identificats com a dedicats a la causa. Així ho ha explicat Rosselló aquest dijous, després de presentar l'informe del Compte General de la CAIB 2020 al president del Parlament, Vicenç Thomàs.

El pressupost de la Direcció General de Cultura del Govern quedarà sense grans canvis per a l’any que ve: només pujarà un 3% respecte de la partida del 2022 –que són devers 800.000 euros més. L’anunci ha decebut el sector, que, en general, coincideix que l’Executiu no fa una aposta decidida per la cultura. És cert que, durant les dues legislatures del Pacte, la inversió en l’àmbit cultural ha anat augmentant des dels 17,8 milions que s’hi destinaven el 2015 fins als 28,7 del 2023 (un 60% més). Ara bé, si es compara la partida cultural amb els pressupostos globals del Govern, s’observa que ha anat perdent pes al llarg dels darrers set anys.

El Consell ha dissenyat un pla d'ajudes per impulsar i afavorir l'emancipació dels joves. Formen part del pressupost del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, que gestionarà més de 30 milions d'euros el 2023.

El Pi ha presentat una esmena a la totalitat dels pressupostos del Consell. La portaveu de la formació a la institució, Xisca Mora, ha assegurat que presenten aquesta esmena perquè "les propostes que férem als pressupostos anteriors i que foren aprovades per l'equip de govern encara no s'han executat i estam a punt d'acabar l'any".

El Consell invertirà l'any que ve 6 de cada 10 euros en el desenvolupament de polítiques socials. D'aquesta manera, la inversió prevista per al 2023 arriba als 605,8 milions d'euros, i més del 60%, 346,6 milions d'euros, es destinarà a desenvolupar polítiques socials vinculades a la feina que fan totes les entitats de l'illa amb les quals es mantenen convenis i concerts de serveis bàsics destinats a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.