Tot i que la majoria de vehicles que circulen pels nostres carrers fan servir motors de combustió interna que cremen gasolina o gasoil, el cert és que aquests hidrocarburs tenen els dies comptats. Ja sigui per l'arribada dels motors elèctrics a l'automoció, pels combustibles sintètics, per l'hidrogen o per qualsevol altra alternativa, tot sembla indicar que la lluita contra el canvi climàtic ens obligarà a desfer-nos d'aquests motors en pro d'altres menys contaminants.

La companyia integral d'infraestructures energètiques Redexis ha posat en marxa les obres de construcció a Mallorca de l'hidrogenoducte pel qual circularà el 100% d'hidrogen verd per injectar a la xarxa de transport de gas natural. Així n'ha informat la companyia aquest dimarts després d'explicar que les obres s'emmarquen en el projecte Green Hysland i es preveu que finalitzin a principi de 2024.

L'Ajuntament de Palma preveu que els autobusos d'hidrogen puguin circular a final de 2023 o principi de 2024. Segons s'ha informat, la previsió és que, a final d'any, es puguin haver resolt les deficiències tècniques que afecten la planta de la companyia Power to Green Hydrogen, ubicada a Lloseta, de la qual depèn el subministrament d'aquests autobusos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT). Així ho ha indicat el tinent de batle de Mobilitat i Polígons Industrials, Toni Deudero, després de reunir-se amb el CEO d'Enagás Renovables, Antón Martínez, i el gerent de Power to Green Hydrogen a les Illes Balears, Sebastià Barceló.

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Palma s'ha pronunciat aquest dijous sobre les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, en relació amb els busos d'hidrogen per denunciar que aquest subministrament "ha deixat d'arribar per ordre del nou govern". Segons els socialistes, amb el Pacte al capdavant de l'Ajuntament, els busos prestaven servei a la ciutadania amb l'hidrogen que arribava a Mallorca setmanalment en plataformes.

La Planta de Producció d'Hidrogen de Lloseta fa un any i mig que està sense funcionar, pràcticament d'ençà que es va inaugurar, el març de 2022, segons ha avançat Última Hora. A l'acte d'inauguració hi van assistir la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, i la d'Indústria, Reyes Maroto, així com la presidenta del Govern en aquell moment, Francina Armengol, entre altres autoritats i representants de les empreses implicades. La causa de la baixa activitat es deuria a un problema a l'electrolitzador detectat per l'empresa responsable de la instal·lació, Accelera. El Govern, segons ha pogut saber l'ARA Balears, no sap quan s'hi podrà reiniciar l'activitat.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) rep l'ARA a la seu del ministeri per a la Transició Ecològica quan falta només un dia perquè Espanya, França i Portugal segellin l'acord de l'H2Med (també conegut com a BarMar), l'hidroducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella. En aquesta legislatura, la seva cartera tenia per davant gestionar el desplegament de les renovables, però també polítiques per fer front el canvi climàtic. Els seus plans, però, s'han vist trastocats per una guerra i una crisi de preus i energètica sense precedents.

La futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Espanya preveu poder exportar hidrogen verd a partir del 2030, any en què també entraria en funcionament el gasoducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella i que serà presentat per Espanya, Portugal i França la setmana que ve, en el marc de la cimera del grup Euromediterrani que se celebrarà a Alacant (País Valencià). Així ho detallen fonts del ministeri de Transició Ecològica, que expliquen que l'Estat prefereix ser consumidor d'aquest combustible abans que ser un país que en vengui. "La realitat, però, és que Espanya té l'oportunitat de ser exportador", afegeixen.

Espanya produirà metanol verd per al gegant navilier Maersk. Així ho han anunciat el govern espanyol i l'empresa aquest dijous al migdia just després de la reunió entre el president Pedro Sánchez i el conseller delegat de Maersk, Søren Skou. Rere l'anunci hi ha una negociació al més alt nivell que va començar a principis d'any, així com l'elaboració de treballs previs que han portat la companyia amb seu a Dinamarca a escollir l'Estat com a soci preferent en la producció d'aquest combustible per a vaixells. Malgrat que el disseny final del projecte no es coneixerà fins a l'estiu de l'any que ve i, per tant, ara comencen els preparatius, des de la Moncloa no dubten que tirarà endavant: "Si no, no s'anunciaria", expliquen fonts governamentals.

"El transport marítim és el sector més difícil de descarbonitzar", ha declarat aquest dilluns el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, que ha participat en la Setmana Europea de l'Hidrogen, feta a Brussel·les. Malagrava ha explicat que, tot i que les Illes Balears han reduït en 2.529 tones les emissions de CO₂ fins al 2021, encara és necessari abordar el tema de les emissions del transport marítim.

El Ministeri d’Indústria, el Govern, Cemex, Acciona i Enagás varen signar el desembre del 2018 un acord per reindustrialitzar la zona de Lloseta, després del tancament de la fàbrica de ciment de la multinacional mexicana. Aquest acord es va fer públic dies després i incloïa un seguit de projectes que havien de mantenir 50 llocs de treball, i generar 70 contractacions i 40 llocs de feina indirectes gràcies a una inversió de 41 milions d’euros. Gairebé quatre anys després, només s’han mantingut 19 treballadors, segons les dades de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, xifra que queda en un 38% del compromís inicial.

Tirme serà el primer servei públic de l'Estat a generar hidrogen verd gràcies a un projecte pel qual sis dels seus camions de residus funcionaran amb aquesta energia renovable, segons ha explicat el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava. El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres el pla per usar l'hidrogen com a combustible per a aquests vehicles de la flota.

Ha esdevingut la bandera del Govern quant a energies renovables i a Lloseta en pretenen produir 300 tones l'any. Ha aconseguit dur una vicepresidenta de l'Estat i una ministra a Mallorca per la inauguració de la primera planta d'aquesta substància a Espanya. Però, què és l'hidrogen verd?

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha situat les Illes Balears "a l'avantguarda d'Europa" després que la planta de Lloseta generàs aquest dijous la seva primera molècula d'hidrogen verd.

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha aprovat la declaració d'impacte ambiental del projecte de la planta d'hidrogen de Lloseta. L'òrgan considera que "previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental".

El Govern de les Illes Balears ha presentat aquest divendres el projecte Green Hysland al president de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu. En una reunió, els representants de l'Executiu illenc ha explicat les claus del primer gran projecte de l'Estratègia d'Hidrogen Verd de la Unió Europea en un estat del sud d'Europa, que estarà localitzat al municipi de Lloseta.

La cadena hotelera mallorquina Iberostar ha anunciat un acord amb Acciona i Enegás per començar a utilitzar hidrogen verd a les seves instal·lacions. Aquest conveni farà que Iberostar sigui el primer grup hoteler a utilitzar aquest tipus d'energia al sector turístic espanyol. Segons han informat, això reduirà entre un 2% i un 5% el consum de gas naturals als seus hotels.

La plataforma Reviure Tofla ha presentat al·legacions al projecte i l'estudi d'impacte ambiental de la Planta de Generació d'Hidrogen de Lloseta i ha denunciat que la central consumirà anualment la mateixa quantitat d'aigua que el poble de Lloseta utilitza mensualment. A més, a través d'un comunicat, han denunciat que un cop la planta estigui en funcionament augmentarà significativament el consum energètic i d'emissions de CO2 a l'atmosfera.