L’Ajuntament de Palma ha adjudicat a l’empresa Estudi 6 el contracte per gestionar el Servei Municipal d’Educació per a Adults (SMEA) durant els pròxims dos anys. L’import total del contracte supera lleugerament els 720.000 euros, i té com a objectiu principal oferir formació a persones adultes que presentin mancances educatives o dificultats per integrar-se socialment, amb la voluntat de facilitar-ne també l'accés al mercat laboral.

Les escoles d’adults varen néixer a les Balears per alfabetitzar els illencs que no havien tingut accés a l’educació i els peninsulars arribats per treballar en la primera ona migratòria de principis dels 70. En aquells inicis, apunta Sebastià Vicens –docent al CEPA (Centre d’Educació de Persones Adultes) s’Arenal–, els treballadors de l’escola “anaven de casa en casa demanant si hi havia algú que no sabés llegir i escriure, i els deixaven un fullet”. A partir dels anys 90, els migrants extracomunitaris ocupen un lloc preferent en la feina dels centres d’adults. “La gent sense alfabetitzar d’aquí és residual”, assenyala Vicens. No obstant això, existeixen casos de persones que o no varen poder completar els seus estudis bàsics o volen progressar laboralment i millorar les seves competències.

No només els infants i estudiants catalans i espanyols tenen problemes amb la comprensió lectora i les matemàtiques: els adults tampoc se'n surten amb gaire nota. Així ho revela l'últim informe PIAAC 2023 del programa per a l'avaluació internacional de les competències de la població adulta que elabora l'OCDE amb el ministeri d'Educació. Els resultats d'aquest estudi que podria equivaldre a l'informe PISA dels adults són contundents: els espanyols se situen per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en les tres àrees principals d'aprenentatge (matemàtiques, comprensió lectora i resolució de problemes). Són unes dades que no milloren des de fa una dècada.

Envellir i fer-se gran no ha de significar moure's menys. Ni deixar de fer coses. Segons els experts, la clau per mantenir-se en forma durant anys és imaginar el tipus de persona que es vol ser d'aquí 20, 30 o fins i tot 40 anys, i entrenar-se de manera intel·ligent en el present per arribar a aquest futur desitjat.

Fa temps que llegeixo amb atenció els informes, les estadístiques i les reflexions que fan referència a l’ús que fem dels mòbils, a les hores que passem davant de les pantalles, a l’impacte de la tecnologia en quasi totes les facetes de la nostra vida. Durant la pandèmia, les pantalles esdevingueren imprescindibles. Gràcies a elles, ens vam sentir més a prop de les persones que teníem enfora. També vam poder continuar treballant o estudiant, ni que fos amb una normalitat molt relativa, i vam omplir les estones ocioses amb sèries, pel·lícules o jocs.

Dinar en família amb el mòbil al costat. Consultar Twitter mentre mirem una pel·lícula plegats. Endur-se el mòbil al llit per xafardejar Instagram mentre dorms al teu nadó o respondre WhatsApps de feina mentre de reüll vigiles la teva filla al parc. Tots ho hem fet algun cop. "Mama, deixa el mòbil", "Papa, mira què faig però mira tota l’estona" ens diuen els nostres fills per cridar la nostra atenció. Com podem demanar-los a ells que no abusin de les pantalles quan nosaltres som incapaços de posar límits?

El nombre d'alumnes matriculats a centres d'educació per a persones adultes (CEPA) ha descendit un 35% en el primer semestre de 2023, en relació amb les dades corresponents a 2022, en passar de 16.353 a 10.610 estudiants, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Des de l'organisme s'exposa que, quan es coneguin les xifres de matriculacions del segon semestre, previsiblement es tendirà a una certa recuperació dels valors d'altres anys. Amb tot, entre 2019 i 2022, el nombre d'estudiants ha baixat a un ritme de l'1,5% anual. El director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics, Antoni Baos, atribueix aquesta realitat a què "la gent s'apunta menys a les escoles d'adults perquè té feina, i no té temps per estudiar. A més, a les Balears s'ha allargat la temporada turística i ens apropem a la plena ocupació". Aquestes dades, però, entren en conflicte amb la percepció que tenen des de l'Associació de Directors de Centres d'Adults (ADAIB). La seva presidenta, Xisca Muñoz, que dirigeix també el Centre d'Ensenyament de Persones Adultes (CEPA) de Calvià, explica que en els darrers anys hi ha hagut un "increment important" de l'interès i dels inscrits als estudis per adults.

"Per primera vegada s'oferiran cursos de castellà i català per a nouvinguts a Pere Garau, concretament a l'associació xinesa Huayue", ha assegurat satisfet el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió. Una altra novetat del Servei Municipal d'Educació d'Adults és que l'oferta d'enguany inclou cursos de xinès per a la població en general.

El nombre d’adults de les Illes Balears que es matriculen als Centres d’Educació de Persones Adultes (CEPA) ha disminuït de manera significativa els darrers quatre anys. En concret, la baixada ha estat del 25% respecte del curs 2014/2015. Avui dia, el nombre d’alumnes -que es reparteixen entre els ensenyaments formals (ensenyaments inicials, Educació Secundària, Formació Professional i Pla d’acolliment lingüístic) i no formals (cursos d’oci i temps lliure, idiomes i preparació de proves d’accés, etc.)- és d’uns 13.000, xifra bastant allunyada dels 17.000 de fa quatre anys. Si tan sols es té en compte l’ensenyament formal, la disminució és encara més considerable, d’un 50% (8.000 alumnes el 2014 pels 4.000 del 2018).