<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Festival Grec 2021]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/festival-grec-2021/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Festival Grec 2021]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un Festival Grec gairebé normal amb cent mil espectadors]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/festival-grec-gairebe-normal-cent-mil-espectadors_1_4071709.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7983e0a1-e367-412d-be8c-8f752098d1dc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Festival Grec s’havia proposat “donar la sensació de normalitat”: objectiu aconseguit. Malgrat que al <em>backstage </em>hi ha hagut “una feina ingent” –per ampliar l’aforament del 50% al 70% o per aconseguir portar artistes africans a Barcelona– els espectadors han trobat un oasi on la pandèmia no era protagonista. El segon Festival Grec de l’era covid, lluny del balanç esquifit de l’any passat, ha assolit unes xifres insòlites, gairebé al nivell d’un estiu normal. 98.000 espectadors han assistit a algun espectacle del Grec i pràcticament 10.000 persones més ha participat en alguna activitat (assajos, tallers, clubs de lectura, Grec Pro, etc.), de manera que xifren en 107.888 les persones que han anat al festival presencialment. L’ocupació de les sales de la ciutat ha sigut del 66%, i la dels teatres de Montjuïc, del 83%. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/festival-grec-gairebe-normal-cent-mil-espectadors_1_4071709.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jul 2021 16:09:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7983e0a1-e367-412d-be8c-8f752098d1dc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La inauguració del Grec amb 'Carrer Robadors']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7983e0a1-e367-412d-be8c-8f752098d1dc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Francesc Casadesús és renovat per dos anys, que dedicarà a la creació europea]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Germaine Acogny: una lleona apadrinada per Béjart]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/germaine-acogny-lleona-apadrinada-bejart-dansa-africana_1_4068702.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/253c4b88-0946-4f19-aad9-d5d2a425c541_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Ara soc una lleona i vinc a ballar a Barcelona”, diu una radiant Germaine Acogny (Benín, 1944) sense cap rancor per debutar en aquesta ciutat als 77 anys. Hi arriba en el moment de màxim reconeixement internacional, després de rebre el Lleó d’Or de la Biennal de Dansa de Venècia a la seva impressionant carrera. I malgrat això, no s’està de recordar les dificultats que arrossega la seva escola del Senegal, l’École des Sables, que és el centre neuràlgic de la dansa contemporània de tot el continent –“hem aconseguit una cosa que els nostres dirigents polítics no han aconseguit, que és reunir l’Àfrica francòfona a través de la dansa”, afirma– però igualment perilla per la precarietat d’un àmbit que només pot viure “de subvencions que venen d’arreu”. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/germaine-acogny-lleona-apadrinada-bejart-dansa-africana_1_4068702.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 Jul 2021 19:22:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/253c4b88-0946-4f19-aad9-d5d2a425c541_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Germaine Acogny aquest dimarts a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/253c4b88-0946-4f19-aad9-d5d2a425c541_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Debuta al Festival Grec amb la biogràfica 'À un endroit du debut']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Angélica Liddell: "Surto a l'escenari a gaudir de la guerra"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/angelica-liddell-surto-l-escenari-gaudir-guerra_1_4062016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/90b9e863-afd8-40a8-9157-a7134219bf90_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La dramaturga i actriu Angélica Liddell (Figueres, 1966) ha tingut una relació intermitent amb Catalunya. És un nom habitual del festival Temporada Alta i també va ser-ho al Teatre Lliure quan Àlex Rigola n'era el director, però ha tingut "el gran dolor", com diu ella mateixa, d'estar deu anys sense anar a un teatre barceloní, fins que l'any passat Francesc Casadesús la va programar al Festival Grec amb <em>La letra escarlata</em>, amb un èxit clamorós que també envolta l'espectacle amb què torna enguany, des de divendres a diumenge al Teatre Lliure, <em>Liebestod, el olor a sangre no se me quita de los ojos, Juan Belmonte. </em>"Un any abans de venir al Grec amb <em>La letra escarlata</em> em van trucar per dir-me que em donaven el Premi Nacional de Catalunya i vaig dir que no el volia, jo el que volia era venir aquí a treballar. Quan em senti estimada un altre cop, si voleu, me'l doneu, però aleshores hi vaig renunciar", diu Angélica Liddell, que tot seguit parla del seu últim espectacle: "Per mi posar-me davant del públic sempre és un gaudi, per més que hi hagi dolor, patiment i paradoxa i bel·ligerància, guerra, perquè necessito estar en guerra. Surto a gaudir de la guerra". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/angelica-liddell-surto-l-escenari-gaudir-guerra_1_4062016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 21 Jul 2021 15:05:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/90b9e863-afd8-40a8-9157-a7134219bf90_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Angelica Liddell a 'Liebestod']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/90b9e863-afd8-40a8-9157-a7134219bf90_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'artista torna al Grec i revela que va rebutjar el Premi Nacional perquè no la trucaven per treballar a Barcelona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Samsó', l’òpera xamànica de Brett Bailey]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/critica-samso-opera-xamanica-brett-bailey-festival-grec_1_4061635.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c42c3a21-029e-4b95-b541-b60aad275f6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'Samsó'<h3/><h4>Festival Grec: Teatre Lliure. 19 de juliol del 2021<h4/><p>El multidisciplinari i altres vegades polèmic artista sud-africà Brett Bailey, de qui el 2014 vam conèixer una versió de <em>Macbeth </em>al Temporada Alta, ha mirat ara a la història bíblica de Samsó inclosa al Llibre dels Jutges. Bailey ha transformat l’original en una mena d’òpera xamànica sobre les forces destructores del món i en particular de l’imperialisme colonial. La proposta és un impressionant ritual. Un exorcisme amb maneres d’oratori al voltant de l’home ungit pels déus amb la força més gran que es pugui imaginar i que es manifesta al mateix temps com a heroi per salvar el seu poble i com a despietat assassí, i que a la fi morirà tot enfonsant les dues torres a què estava lligat. Unes torres que recorden, no cal dir-ho, les bessones de Nova York.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/critica-samso-opera-xamanica-brett-bailey-festival-grec_1_4061635.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 21 Jul 2021 09:50:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c42c3a21-029e-4b95-b541-b60aad275f6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una imatge de l'obra 'Samsó'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c42c3a21-029e-4b95-b541-b60aad275f6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Interessantíssima proposta de l'artista sud-africà al Teatre Lliure dins del Grec]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lídia Pujol canta en el nom de Cecília]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/lidia-pujol-canta-nom-cecilia-disc_1_4060947.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7c96d2ef-f257-4f80-abea-f138e54ed7b1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Va ser una epifania dramàtica. “Estava escoltant el discurs del rei el 3 d’octubre del 2017. Em va sorprendre que em sorprengués tot el que deia, i en aquell moment em va venir al cap la cançó<em> Mi querida España</em>, de Cecilia”, recorda Lídia Pujol. Encara no ho sabia, però aquella tardor calenta d’urnes i cops de porra s’estava gestant <em>Conversando con Cecilia</em> (Satélite K, 2021), el disc que Lídia Pujol presenta aquest dimecres a la Sala Barts de Barcelona (20.30 h), dins del Festival Grec. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/lidia-pujol-canta-nom-cecilia-disc_1_4060947.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Jul 2021 16:17:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7c96d2ef-f257-4f80-abea-f138e54ed7b1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La cantant Lídia Pujol.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7c96d2ef-f257-4f80-abea-f138e54ed7b1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'artista barcelonina presenta el disc 'Conversando con Cecilia' a la Sala Barts, dins del Festival Grec]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Dear Winnie': un musical de ressons africans per reivindicar la senyora Madikizela]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/dear-winnie-critia-teatre-grec_1_4055766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b6cf7406-08de-4e4c-930f-73599b6a8fdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'Dear Winnie'<h3/><h4>Festival Grec. Teatre Lliure. 14 de juliol del 2021<h4/><p>Maurice Mthombeni va ser membre destacat del Congrés Nacional Africà (CNA) i tenia Winnie Madikizela, posteriorment coneguda com a Winnie Mandela, com a confident. Mthombeni li va escriure una carta en què devia expressar opinions crítiques amb la direcció del CNA i que, interceptada pel govern de l’apartheid i publicada als diaris amb l’objectiu de crear divisió en el moviment africanista, li va suposar l’exili. Molts anys després el seu fill, Junior, que és un dels directors del Teatre Reial Flamenc (KSV), escriu també una carta a la Winnie en forma de musical compromès per alertar de la divisió de les forces populars a Europa i a tot el món.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/dear-winnie-critia-teatre-grec_1_4055766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 15 Jul 2021 16:30:11 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b6cf7406-08de-4e4c-930f-73599b6a8fdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena de l'espectacle 'Dear Winnie'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b6cf7406-08de-4e4c-930f-73599b6a8fdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Lliure acull un espectacle que homenatja la radicalitat de Winnie Mandela]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['La casa de los espíritus' arriba al Grec com "una lliçó de tolerància"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/casa-espiritus-llico-tolerancia-festival-grec_1_4054150.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4449a53a-21dc-4e2c-a55c-465bbe213ad3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'adaptació teatral de <em>La casa de los espíritus</em>, la novel·la d'Isabel Allende, dura tres hores i quart, però Carme Portaceli assegura que "passen volant". Després de fer temporada a Madrid amb un èxit fulgurant, el muntatge dirigit per Portaceli arriba aquest diumenge al Teatre Grec, on també es representarà dilluns. L'espectacle, amb adaptació d'Anna Maria Ricart, està protagonitzat per Francesc Garrido i Carme Conesa, que es posen a la pell de dos dels personatges més mítics ideats per l'escriptora xilena: Esteban Trueba i Clara del Valle. "És fascinant com Allende fa la comparació entre el món d'Esteban, amb una família estructuralment dura i patriarcal, i el de la Carmen, que és progressista i creu que tothom pot ser qui vulgui. S'enamoren profundament, comencen una vida junts i a poc a poc l'Esteban es va tornant més civilitzat", afirma Portaceli.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/casa-espiritus-llico-tolerancia-festival-grec_1_4054150.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 14 Jul 2021 16:39:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4449a53a-21dc-4e2c-a55c-465bbe213ad3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena de 'La casa de los espíritus' amb Carmen Conesa i Miranda Gas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4449a53a-21dc-4e2c-a55c-465bbe213ad3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Carme Portaceli dirigeix el clàssic d'Isabel Allende protagonitzat per Carme Conesa i Francesc Garrido]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El viatge de Papaioannou del surrealisme al naturalisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/viatge-papaioannou-surrealisme-naturalisme_1_4052489.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/45b82d67-258f-486d-9d1f-f7db41fc8c24_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'Transverse orientation'<h3/><h4>Festival Grec. Mercat de les Flors. Fins al 14 de juliol del 2021<h4/><p>La nova proposta de Dimitris Papaioannou segueix les passes del teatre visual i físic, proper al circ contemporani, de la primera que vam conèixer al Grec 2017, <em>The great tamer</em> (El gran domador), i que va fascinar gran part del públic barceloní. D’aquí que <em>Transverse orientation</em> hagi exhaurit les localitats de les quatre funcions amb la mateixa facilitat d'encendre un fluorescent. I amb un fluorescent que dringa arrenca la <em>performance </em>plàstica de <em>tableau vivant</em> intitulada amb la manera de volar d’alguns insectes com les arnes. Tant se val. Ni el títol ni el contingut de les escenes aporten cap significant al significat, com passa amb la majoria de l’art contemporani.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/viatge-papaioannou-surrealisme-naturalisme_1_4052489.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Jul 2021 08:14:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/45b82d67-258f-486d-9d1f-f7db41fc8c24_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena de 'Transverse orientation', de Dimitris Papaioannou]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/45b82d67-258f-486d-9d1f-f7db41fc8c24_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El creador grec exhaureix les entrades de l'espectacle 'Transverse orientation' al Mercat de les Flors]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'afany de la coreògrafa María Pagés per superar totes les fronteres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/l-afany-coreografa-maria-pages-superar-totes-fronteres_1_4051716.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b8ef7edf-c196-44fb-9361-2dee77bc90c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El director del Festival Grec, Francesc Casadesús, ha pogut complir un somni: tenir la coreògrafa i <em>bailaora </em>María Pagés durant la seva etapa al capdavant del festival. Ho ha aconseguit amb <a href="https://www.barcelona.cat/grec/es/espectaculos/c-c-maria-pages"  rel="nofollow"><em>Paraíso de los negros</em></a>, que es podrà veure aquest dimarts i dimecres al Teatre Grec. Es tracta d'un treball cuinat a foc lent, com coincideixen els mateixos Francesc Casadesús i María Pagés, que té l'origen en un encàrrec d'un muntatge sobre les fronteres del Festival Internacional Cervantí de Guanajuato (Mèxic). "El tema de les fronteres el tenim els humans molt arrelat", diu Pagés, que viu les qüestions de les fronteres i les migracions d'una manera molt pròxima perquè el seu home i codirector de l'espectacle, El Arbi El Harti , és marroquí i les ha convertit en una de les seves línies d'estudi a la universitat. "La fractura que hi ha entre el Nord i el Sud, i voler acostar dues zones que sembla que estan condemnades a estar sempre separades, forma part del nostre activisme", subratlla Pagés. Aquell espectacle no es va fer, però la parella es va quedar amb la idea i hi va aprofundir fins a fer una trilogia d'espectacles. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/l-afany-coreografa-maria-pages-superar-totes-fronteres_1_4051716.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jul 2021 13:15:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b8ef7edf-c196-44fb-9361-2dee77bc90c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[María Pagés i la companyia de 'Paraíso de los negros']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b8ef7edf-c196-44fb-9361-2dee77bc90c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La 'bailaora' porta 'Paraíso de los negros' al Teatre Grec]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No és Shakespeare, és Jan Lauwers i companyia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/no-shakespeare-jan-lauwers-companyia-tnc-critica_1_4049745.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f4281351-dde2-41ef-b2fe-ded05e65584d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'Billy’s violence'<h3/><h4>Festival Grec: TNC. Fins a l’11 de juliol del 2021<h4/><p>Han passat molts anys des que Jan Lauwers i la seva primera companyia, Epigonentheater zlv, sorprenien amb un teatre performatiu que trencava les convencions teatrals a la recerca d’un impacte emocional descodificat. Una manera de fer que va continuar amb la nova companyia, Needcompany, sense perdre el caràcter revulsiu i perfilant un estil multidisciplinari ancorat en el moviment i la plàstica en espais escènics despullats. Unes característiques que es mantenen ben vives més de trenta anys després, com es constata en aquest <em>Billy’s violence</em> aixecat sobre un text del seu fill, Victor Lauwers, que "reinterpreta" deu tragèdies de Shakespeare tot posant el focus en la violència íntima sobre els personatges femenins.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/no-shakespeare-jan-lauwers-companyia-tnc-critica_1_4049745.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Jul 2021 09:17:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f4281351-dde2-41ef-b2fe-ded05e65584d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena de l'obra 'Billy's violence']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f4281351-dde2-41ef-b2fe-ded05e65584d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El millor de 'Billy's violence' és la força d’unes poderoses composicions plàstiques]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lletania de Les Impuxibles per alliberar el cos de les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/critica-fam-impuxibles-lletania-alliberar-cos-dones-festival-grec_1_4048512.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bc2da079-02f1-40ba-80ea-a5d01e92bfdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'FAM'<h3/><h4>Festival Grec. Mercat de les Flors (Sala Ovidi Montllor). 7 de juliol del 2021 <h4/><p>Es titula <em>FAM </em>però podria haver-se titulat <em>Rèquiem</em>, una paraula i una idea que es repeteix al llarg de l'espectacle amb la tenacitat del martell piló, amb la constància de la campana que repica. Un rèquiem pels cossos que no per les ànimes. Un rèquiem per la idoneïtat, pels cànons de bellesa, per la norma en una nova i compromesa creació de <a href="http://lesimpuxibles.com/wp/" target="_blank" rel="nofollow">Les Impuxibles</a> que convida a alliberar els cossos de la pressió social i reivindica un món divers perquè cada cos és divers. Com ho són els de les sis intèrprets d’aquest magnífic espectacle que tot barrejant música, dansa i paraula s’erigeix en una llarga i profunda lletania.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/critica-fam-impuxibles-lletania-alliberar-cos-dones-festival-grec_1_4048512.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jul 2021 07:46:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bc2da079-02f1-40ba-80ea-a5d01e92bfdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['FAM', de Les Impuxibles.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bc2da079-02f1-40ba-80ea-a5d01e92bfdc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un magnífic espectacle que barreja musica, dansa i paraula al Mercat de les Flors]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Fenomen', la poètica de trencar gel al Grec]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/fenomen-poetica-trencar-gel-grec_1_4043515.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/94ef4e4a-da65-43c6-a85c-a23ecb71afd4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>'Fenomen'<h3/><h4>Festival Grec: Mercat de les Flors. Fins al 5 de juliol<h4/><p>En francès de l’art de la interpretació en diuen <em>jouer</em>. O sigui <em>jugar</em>. I jugar és el que ha volgut fer Quim Girón en el seu nou espectacle, en què l’acompanya Moon Ribas. Un joc al voltant de les possibilitats del gel en els tres estats. Un joc sobre com canviar l’estat de la matèria i per això un joc sobre els processos naturals que ens envolten. Un joc que diuen que ha nascut com a investigació sense una dramatúrgia precisa tal com ho faria un nen si li dones uns trossos de gel i un martell.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santi Fondevila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/fenomen-poetica-trencar-gel-grec_1_4043515.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 Jul 2021 06:40:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/94ef4e4a-da65-43c6-a85c-a23ecb71afd4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Moon Ribas en una escena de l'espectacle 'Fenomen']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/94ef4e4a-da65-43c6-a85c-a23ecb71afd4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quim Girón i Moon Ribas juguen al Mercat de les Flors]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[5 espectacles del Grec dins de museus i amb entrada gratuïta]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/5-espectacles-grec-museus-entrada-gratuita_1_4039634.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9843ea54-f3f2-453e-9fa5-d7b31bbd4bc5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Festival Grec eixampla els horitzons de les arts escèniques amb una programació que inundarà els museus amb creacions en directe. Aquests són els espectacles del festival per a espais com el Museu Picasso i el Born CCM. L'entrada és gratuïta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/5-espectacles-grec-museus-entrada-gratuita_1_4039634.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Jul 2021 14:03:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9843ea54-f3f2-453e-9fa5-d7b31bbd4bc5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['Un altre dia diví' es veurà al Museu Picasso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9843ea54-f3f2-453e-9fa5-d7b31bbd4bc5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Artistes com Ferran Utzet i Azkona i Toloza canvien els escenaris per les sales d'exposicions]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Carrer Robadors' al Grec: Barcelona no és el paradís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/barcelona-no-paradis-inauguracio-festival-grec-carrer-robadors_1_4035493.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4c15578d-fa2b-431a-9de8-e0aaff6b4d4e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Per arribar al paradís cal ser pacient, diu l’Alcorà. Però no n’hi ha prou amb la paciència: en Lakhdar, el jove marroquí que protagonitza <a href="https://www.ara.cat/cultura/immigracio-marroquina-entra-grec_1_4029968.html" target="_blank">l’àgil i fidel adaptació de Julio Manrique</a> de <em>Carrer Robadors</em>, de Mathias Énard, emprèn un viatge cap a Barcelona convençut que allà hi trobarà un món millor que el de Tànger, on ha crescut, s’ha enamorat de la seva cosina i ho ha perdut tot –casa, família, amics– després que l’enxampin amb ella al llit. La llarga i accidentada epopeia no desanimarà en Lakhdar, perquè a Barcelona l’espera la Judit, una estudiant de qui s’ha enamorat. “Només dues coses canvien el món: l’esperança i la desesperació”, diu un dels personatges de l’obra, que avança a bon ritme tot i durar dues hores i contenir reflexions pertinents sobre el radicalisme islàmic, la Primavera Àrab, la revolta dels indignats i la descoberta que les democràcies occidentals no són, ni de bon tros, perfectes.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/barcelona-no-paradis-inauguracio-festival-grec-carrer-robadors_1_4035493.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Jun 2021 05:57:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4c15578d-fa2b-431a-9de8-e0aaff6b4d4e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Barcelona no és el paradís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4c15578d-fa2b-431a-9de8-e0aaff6b4d4e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'obra dirigida per Julio Manrique inaugura el festival amb el viatge trepidant d’un jove de Tànger a la capital catalana]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La immigració marroquina entra al Grec]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/immigracio-marroquina-entra-grec_1_4030042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c427395a-f884-491a-8409-030b7dfcc54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquesta és una història de superació i d'amistat. L’aventura d’un jove marroquí amant dels llibres que, després de llegir sobre fugides heroiques a les seves novel·les, ha d’emprendre ell mateix un viatge iniciàtic cap a Europa per salvar-se. El director Julio Manrique, junt amb els dramaturgs Sergi Pompermayer i Marc Artigau, ha adaptat la novel·la de Mathias Enard que va ser finalista del premi Goncourt,<em> Carrer Robadors</em>, per inaugurar el Festival Grec. Serà a l’amfiteatre Grec de Montjuïc aquest cap de setmana, del 27 al 29 de juny. Després l’obra es podrà veure al setembre al Teatre Romea i els seus productors, Bitò, intentaran que faci temporada a Madrid, una gira àmplia, i fins i tot que surti a França. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/immigracio-marroquina-entra-grec_1_4030042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Jun 2021 17:16:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c427395a-f884-491a-8409-030b7dfcc54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem Ballart encapçala el repartiment de 'Carrer Robadors']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c427395a-f884-491a-8409-030b7dfcc54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Julio Manrique dirigeix l'adaptació de ‘Carrer Robadors’ de Mathias Enard  per inaugurar el festival de Barcelona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[10 noms per descobrir del Grec 2021]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/10-noms-descobrir-grec-2021_1_4013809.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2e513e11-a8cb-4afa-a0ff-05f9b4d444d0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Trio Da Kali<h3/><h4>1 de juliol al Teatre Grec.<h4/><p>El Trio Da Kali, un grup de músics i narradors del sud de Mali, faran una residència a la Fabra i Coats per treballar amb músics locals afrodescendents com Nakany Kanté o Aziza Brahim. El resultat serà un espectacle únic. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/10-noms-descobrir-grec-2021_1_4013809.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Jun 2021 07:09:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2e513e11-a8cb-4afa-a0ff-05f9b4d444d0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Germaine Acognie actua al Grec 2021]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2e513e11-a8cb-4afa-a0ff-05f9b4d444d0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Del Trio Da Kali als Rimini Protokoll, els artistes que potser no coneixes (i val la pena que ho facis)]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“És el moment d’apostar per uns creadors, no de fer de repartidora”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/apostar-creadors-no-repartidora-festival-grec-2021-francesc-casadesus_128_4013562.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/28869220-03e5-421c-a561-2e2133164aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Parlem a través de videoconferència perquè aquesta setmana Francesc Casadesús és a la Biennal de Dansa de Lió, on actuen quatre companyies que després vindran al Festival Grec. Aquest dijous <a href="https://www.ara.cat/cultura/festival-grec-2021-sera-mes-mes-escampat-internacional_1_3971514.html" >comencen els primers espectacles repescats de l’edició passada</a> i el festival s’inaugurarà el dia 27. Amb una llarga experiència com a gestor, Casadesús té una visió profunda i panoràmica d’un sector que s’haurà de reinventar després de la pandèmia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/apostar-creadors-no-repartidora-festival-grec-2021-francesc-casadesus_128_4013562.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Jun 2021 19:01:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/28869220-03e5-421c-a561-2e2133164aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Francesc Casadesús el dia de la presentació del Grec 2021]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/28869220-03e5-421c-a561-2e2133164aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
