L'euro digital és força desconegut, però fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) treballa per convertir-lo en la pròxima revolució de la moneda europea. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha anat deixant pistes sobre què serà i com s'implementarà, però més enllà de l'enfocament teòric, la part tècnica encara està verda. Amb tot, de mica en mica cada vegada es parla més de l'euro digital, també més enllà del BCE. Però què és l'euro digital i com afectarà la societat?

La cultura cripto, impulsada en els últims anys a través de gurus, influencers i celebritats a les xarxes socials, va calant entre les finances personals dels europeus. Així ho constata l'últim informe publicat pel Banc Central Europeu (BCE), titulat Estudi de les actituds dels pagaments dels consumidors a l'eurozona, en què l'organisme confirma que el percentatge de ciutadans de l'eurozona que tenen criptoactius es va més que duplicar entre el 2022 i el 2024: va passar del 4% al 9%. El mateix ens considera que aquest nivell d'adopció és "força baix". Aquest és el mateix salt que es va produir a Espanya, on, segons l'enquesta de la institució, gairebé un de cada deu habitants ja s'ha introduït en aquest món.

Les famílies que tenen una hipoteca a tipus variable van viure un veritable viacrucis durant els anys 2022 i 2023, però estan veient aquest 2024 com els moviments macroeconòmics els porten mes rere mes bones notícies per a les seves butxaques. L'Euríbor, l'índex al qual van referenciats la majoria de préstecs d'interès variable, ha tornat a caure aquest mes de novembre i ha abaratit una mica més les quotes que paguen famílies i empreses. En concret, en l'onzè mes de l'any s'ha situat en el 2,51%, des del 2,7% del mes d'octubre.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

El sistema de pagaments evoluciona cap a la digitalització total. Les targetes virtuals i els Bizum diaris xoquen amb qui encara no té les targetes al telèfon o prefereix pagar en efectiu. Totalment respectable, però li queden dies comptats. 

El Banc Central Europeu aixeca el polze. El BBVA ha sabut aquest dijous que el regulador bancari no posarà objeccions a una eventual compra del Banc Sabadell per part de l'entitat d'origen basc. La decisió era esperada després que es fes públic que el Banc d'Espanya havia recomanat al supervisor europeu que es pronunciés en aquest sentit, i el BCE tenia fins a finals de mes per fer públic el seu vistiplau.

L'economia espanyola no perd el ritme. Tampoc sembla que l'afecti el context de l'eurozona –tot just ara mostra símptomes de creixement, amb un rebot del PIB d'un 0,3% aquest segon trimestre, després d'un 2023 estancada–, ni la ressaca de la crisi energètica i de preus, o la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE). Almenys en termes macroeconòmics. I la raó principal és la sorpresa que, de nou, deixa el sector turístic, però també el consum privat.

Pausa en la baixada dels tipus d'interès. El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous que de moment frena la reducció que va iniciar el mes passat i manté el preu del diner al 4,25%. La presidenta de l'entitat, Christine Lagarde, ha evitat donar cap senyal sobre si preveu reprendre la baixada al setembre o a l'octubre. "No ens comprometem per avançat amb cap senda concreta dels tipus", ha dit.

Per fi. Ha hagut de passar molt de temps perquè el Banc Central Europeu es decidís a abaixar els tipus d’interès. Un minso i raquític quart de punt. Si es trasllada a l’Euríbor, seran uns seixanta euros menys al mes per a la quota d’una hipoteca mitjana. Què volen que els digui. No alleujarà gaire les butxaques dels europeus, aquesta baixada. Però bé, almenys s’ha invertit la tendència i s’endevina el gest. La inflació comença a estar controlada. El que és paradoxal és que la rapidesa amb què s’ha reduït la inflació és un clar indici que la causa fonamental de la correcció no han estat els interessos, sinó el preu de l’energia, així com la regularització dels preus d’algunes de les primeres matèries, semiconductors i altres components essencials de la indústria. 

La decisió aquest dijous del Banc Central Europeu (BCE) de retallar els tipus d'interès arriba menys de dos anys després de la primera pujada, el juliol del 2022. La crisi de preus que ha afectat el conjunt de les economies avançades –sobretot les europees– s'ha allargat més de tres anys i els responsables de l'organisme monetari consideren que ha arribat el moment d'afluixar i tornar a abaratir el crèdit davant unes condicions que ja no són com les de fa dos estius: els preus s'han moderat a tot arreu i el creixement en bona part del continent és gairebé inexistent.

Ha arribat l'hora. Gairebé dos anys després de l'inici de la pujada dels tipus d'interès fins a arribar al 4,5%, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que els abaixa 0,25 punts, fins al 4,25%. De fet, la presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, ja havia aplanat el camí en diverses ocasions per rebaixar-los finalment en la trobada d'aquest dijous davant d'un context inflacionista clarament a la baixa. "Les pressions inflacionistes s'han debilitat i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", ha assenyalat Lagarde en roda de premsa.

La inflació als vint països que comparteixen l'euro ha augmentat al mes de maig quan falta una setmana per a la reunió del Banc Central Europeu (BCE) en la qual previsiblement anunciarà la primera retallada dels tipus d'interès des del 2016 a l'Eurozona.

L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, obre la porta a una fita històrica: el BCE estaria preparat per fer una rebaixa de tipus d'interès la setmana vinent, cosa que implicaria que s'avançaria –per primera vegada– a la Reserva Federal dels Estats Units, que és qui acostuma a marcar el camí en matèria de política monetària. Segons Lane, executar aquesta decisió abans que la Fed no té per què ser contraproduent.

Els beneficis empresarials van representar, com a mínim, la meitat de les pujades de preus durant el pic inflacionari del 2022 i el 2023 a Europa. Diverses anàlisis d'organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), assenyalen que les empreses, sobretot les més grans, van apujar els preus de venda dels seus productes per damunt dels increments de costos de producció que els va ocasionar l'encariment de primeres matèries o de l'energia.

La inflació està sota control i manté la tendència a la baixa, fins i tot més de pressa del previst, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats, al 4,5%. Això sí, la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha insistit que al consell de govern de l'organisme del juny que ve ja comptarà amb "més indicadors i dades econòmiques" i, per primera vegada, ha assenyalat que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner.

El 2024 ha arrencat amb una "lleugera" caiguda de la preocupació de les empreses respecte a l'enduriment de la política monetària i, per tant, respecte a les decisions del Banc Central Europeu (BCE) pel que fa als tipus d'interès. Així ho constata el Banc d'Espanya en una nova Enquesta a les empreses espanyoles sobre l'evolució de la seva activitat (EBAE) corresponent al primer trimestre d'aquest any publicada aquest dilluns. Des que el BCE va decidir tocar els tipus d'interès l'estiu del 2022 amb l'objectiu de frenar la inflació –tot i que alhora provoqués un refredament de l'economia–, la política monetària s'ha convertit en tot un maldecap per a les empreses, sobretot per a aquelles endeutades o que necessitaven finançament (amb la pujada dels tipus, el diner s'encareix). Per això, els recents i modestos senyals de descens dels tipus per part de l'organisme que presideix Christine Lagarde sembla que no estan passant desapercebuts entre les companyies.

La inflació està caient més de pressa del que s'estimava i l'economia Alemanya –la més gran de la Unió Europea– continua encallada, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat aquest dijous per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a nivells elevats, al 4,5%. De fet, la mateixa presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ja havia apuntat en diferents ocasions que el consell de govern de l'entitat monetària no preveu rebaixar-los almenys fins cap a l'inici d'aquest pròxim estiu, si bé les dades econòmiques i els països del sud d'Europa cada vegada li posen més pressió perquè avanci aquesta decisió. "Necessitem més evidències i dades. En tindrem unes quantes més a l'abril i moltes més al juny", ha respost en roda de premsa aquest dijous.

Bones notícies per a les famílies i empreses endeutades. L'Euríbor, l’índex de referència per als interessos de la majoria d’hipoteques de tipus variable, cau el mes de desembre fins al 3,68%, la baixada més pronunciada del preu del deute en un mes dels últims quinze anys. Al novembre, l'Euríbor va tancar al 4,02%.

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous que torna a mantenir els tipus d'interès en el 4,5%, tal com ja va fer el mes passat, malgrat que la inflació a l'eurozona es va acostant cada vegada més a l'objectiu del 2% que persegueix l'entitat bancària i al novembre la taxa d'augment de preus a l'eurozona ja va ser del 2,4%. D'aquesta manera, l'organisme europeu manté el preu del crèdit en uns índexs elevats i continua pressionant les famílies i les empreses que tenen crèdits o hipoteques.

Tot i que els preus s'han moderat al novembre a Espanya, els nivells encara elevats d'inflació i la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) per intentar reduir-la amb un augment dels tipus d'interès estan provocant un fre del creixement econòmic a l'Estat i al conjunt de la zona euro. Segons les previsions econòmiques que ha publicat aquest dimecres l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), "la inflació es redueix, però el creixement s'alenteix". L'organisme empitjora el creixement de l'economia espanyola de cara al 2024, que passa de l'1,9% del PIB que preveia fa només unes setmanes a l'1,4%.