Viatjar en el temps, una dèria que els humans hem somiat per pa i per sal va ser possible gràcies a Studium. Per començar, varen canviar el seu cau per l’església de la Mercè consagrada el 1661 –res no és casual–, el temps en què tots els compositors que conformen la nòmina de protagonistes d’aquest concert estaven escrivint totes les peces que vàrem poder escoltar dilluns passat. Per altra banda, ho feren amb una configuració que molt probablement seria molt semblant a les del segle XVII, dos violins, Ramon Andreu i Bernat Martí; un violoncel, Rosa Cañellas; un orgue, Pedro Aguiló, i dues sopranos, Irene Mas i Raquel Ribas. No calia tancar els ulls, ni pujar al DeLorean del doctor Emmet 'Doc' Brown, ni entrar dins la màquina que va imaginar H:G. Wells, com tampoc ni tan sols que els músics de la petita orquestra de Studium Aureum, dirigits per Carles Ponseti, emprassin instruments d’època. Tot era molt més senzill, tan sols escoltant vàrem poder gaudir d’un saborós i abundant passeig pel barroc italià. Amb tan petit esforç ens trobàrem amb fins a deu músics coetanis i compatriotes. S’inicià la vetlada amb Girolamo Frescobaldi, amb Canzon seconda, per a dos violins i continu. Ja des dels primers acords va ser suficient per saber que el teletransport havia estat un èxit. Per si hi havia dubtes, s’hi afegiren les dues sopranos per interpretar el Salve nobilísimo virga Jesse, de Michelangelo Grancini, i així successivament feren acte de presència, Dario Castello, Giovanni P. Cima, Salamone Grassi i Arcangelo Corelli, entre d’altres.

"No es pot escriure la història d’Itàlia entre el 1200 i el 1500 sense fixar-se en els catalans i les seves ambicions", explica l’historiador britànic David Abulafia (Twickenham, 1949). Professor emèrit d’història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge, és autor d’assaigs traduïts al castellà com El descubrimiento de la humanidad, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo i Un mar sin límites. Una historia humana de los océanos. Ara, per primera vegada, se’l pot llegir en català, amb La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents). Al llibre, traduït per Oriol Ràfols, l’historiador aborda els conflictes que hi va haver a la Mediterrània entre el 1200 i el 1500 per la supremacia política i naval i pel control del seu centre, Sicília, i la part meridional d’Itàlia.

L'alta abstenció al referèndum celebrat a Itàlia entre ahir i avui dilluns ha impedit l'aprovació d'una proposta de l'oposició que pretenia reduir de deu a cinc anys el període de residència legal al país per aconseguir la nacionalitat italiana. A la consulta popular també es votaven diverses mesures laborals, que tampoc no han tirat endavant. Perquè el resultat del referèndum fos vinculant, calia que almenys un 50% dels electors hi participessin. En el moment de tancar els col·legis electorals aquest dilluns a les tres de la tarda, només un 30% de l'electorat havien votat, segons dades preliminars de participació.

Les Olimpíades celebrades l’estiu passat a París van acabar amb un èxit històric per als atletes italians, que van tornar a casa amb més de 40 medalles. Una d’aquestes va ser Paola Egonu, l’estrella de l’equip femení de voleibol. Aplaudida pels seus èxits esportius, el seu color de pell es va convertir en motiu de debat nacional després que Roberto Vanacci, número dos de la Lliga de Matteo Salvini, posés en qüestió la “italianitat” de la campiona olímpica. “Els seus trets físics no representen la majoria dels italians”, va dir també l’exgeneral de l’exèrcit.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

Almenys nou persones han resultat ferides quan un avió s'ha vist obligat a fer un aterratge d'emergència al sud d'Alemanya a causa de fortes turbulències provocades per una tempesta aquesta nit, segons Reuters. Es tracta d'un vol de Ryanair que volava amb destinació a Milà.

El Senat italià ha aprovat aquest dimecres una polèmica llei de seguretat ciutadana que introdueix nous delictes, sancions i agreujants de pena per castigar severament accions de desobediència civil o resistència pacífica, fet que ha provocat la protesta de l’oposició, dels jutges i fins i tot del Consell d’Europa.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han reunit aquest dimarts per apropar posicions en qüestions com Ucraïna, l'Orient Mitjà i les relacions amb els Estats Units, enmig de les creixents tensions entre París i Roma.

El volcà Etna, situat a l'illa italiana de Sicília, ha entrat aquest dilluns en erupció amb una forta explosió que ha deixat anar fluxos piroclàstics, és a dir, una mescla calenta de gasos, cendra i fragments de roques, cosa que ha desfermat el pànic entre la multitud de turistes que caminaven per una zona pròxima, segons es veu en vídeos compartits a les xarxes socials. L'erupció ha generat una immensa columna de fum visible des de diverses localitats. Per exemple, des de Catània –al sud de Sicília– es veia perfectament, però, malgrat això, l'aeroport de la ciutat s'ha mantingut operatiu.

Les xarcuteries de Roma són com la Capella Sixtina, de l’artista Miquel Àngel. Plenes, acolorides, atapeïdes, amb olors intenses i amb cues per entrar-hi. La comparació, me la diu Stefano Paciotti de la salumeria Paciotti, mentre em talla porchetta (carn de porc cuita al forn amb herbes aromàtiques) per fer-me un entrepà. La salumeria Paciotti no està gaire lluny de la Ciutat del Vaticà, i la frase comparativa la té molt per la mà. Segur que l'ha dit moltes vegades. De fet, em fa mirar al sostre perquè comprovi les meravelles que hi pengen: pernils, salame lungo (semblant a les llonganisses però fetes amb barreges de carns de porc i de boví, i condimentades amb all). I tot al voltant, prestatges farcits de més salame, d'altres varietats. També formatges i pastissos, com la crostata (pastís de melmelada) o pa de pessic (umbra al formaggio). La Paciotti, com totes les salumeries italianes, fan entrepans amb mil i un pans que els dependents expliquen quins són. De tots, trio la focaccia. L’entrepà, de bona mida, em costa 8,50 €.

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.

La matinada de dimecres el cràter del sud-est de l'Etna ha entrat en una nova fase eruptiva, amb explosions, vessaments de lava i núvols de gasos i cendres. Segons l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGV), les fonts de lava del que es considera el volcà més actiu d'Europa han arribat entre els 200 i els 300 metres d'altura per sobre dels respiradors del cim del cràter.

La firma italiana Acqua di Parma acaba de llançar Buongiorno, una fragància que coincideix amb l'estació primaveral que acabem d'inaugurar. Amb una clara evocació a l’"arte di vivere" típicament associat a Itàlia, aquest eau de perum està pensada per ajudar els seus usuaris a començar cada jornada amb un sofisticació però també amb alegria. Per fer-ho, la fragància s'inspira en la primavera a la Toscana. Concretament, parteix de notes que recorden a un jardí encara humit per la rosada o a l'olor pròpia d'un prat després de la pluja. Tal com la presenten a la firma, té una paleta olfactiva netament mediterrània.

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, viatja aquest dijous als Estats Units per reunir-se amb el president nord-americà Donald Trump, amb l'objectiu d'abordar les polítiques aranzelàries anunciades pel magnat, que han posat de genolls els mercats internacionals. La suspensió durant almenys noranta dies dels aranzels a la Unió Europea va donar un respir a les capitals del Vell Continent, però la missió de la mandatària italiana serà aconseguir que la moratòria temporal anunciada pel president dels Estats Units sigui indefinida.

Un grup de 40 migrants als quals Itàlia ha denegat l'asil han arribat aquest divendres a Albània, on seran reclosos a l'espera de ser repatriats als seus països d'origen, segons informa la premsa local. Es tracta del quart intent del govern de Giorgia Meloni, després que la justícia tombés els anteriors trasllats. Els migrants han desembarcat al port de Shëngjin i seran traslladats al centre de Gjadër, una de les instal·lacions d'internament construïdes per Itàlia al país balcànic en el marc d'un controvertit acord entre Roma i Tirana pensat per externalitzar l'acollida dels migrants rescatats al Mediterrani, amb la idea que ni tan sols trepitgessin territori italià.

Les llargues cues de turistes a les portes dels monuments de Roma són una de les imatges més típiques de la Ciutat Eterna. Molts viatgers intenten evitar-les adquirint les entrades amb antelació, però no sempre ho aconsegueixen. Des de fa uns quants anys resulta gairebé impossible comprar entrades per visitar l'emblemàtic Colosseu romà si no és a través de les agències turístiques, que a través de mecanismes poc transparents aconsegueixen fer-se amb la majoria d'entrades disponibles. Una pràctica irregular que té els dies comptats.

Aquest dilluns hem acabat el viatge a la regió de la Pulla que l'ARA ha organitzat amb una trentena de subscriptors, i n’hem tornat refermats en la convicció que, en un món occidental que tendeix a la imitació i a la substitució culturals, Itàlia aguanta. Les emocions estètiques d’una façana, d’uns frescos, de la cuina... són genuïnes. La llengua sí que s’ha rendit una mica a l’espècie invasora de l’anglès, capaç de fer sortir taques lletges fins i tot en aquest edifici tan ben bastit que és l’italià. Però, comptat i debatut, per més que ens assemblem en el Romànic, en les oliveres (diu que en tenen plantades seixanta milions), en el mateix mar i en un passat compartit de grans potències militars, un hi posa els peus i sap que ha travessat una frontera.

La immensitat blava de l’Adriàtic brilla tranquil·la, espetegant sota la llum del migdia. Forcem la mirada, a veure si entrelluquem Albània, que és a vuitanta kilòmetres en línia recta. Som a Òtranto, la punta més oriental d’Itàlia. Aviat farà quaranta anys que vaig fer el mateix exercici, però des de l’altra banda, a la costa albanesa de Vlorë: “Allà hi ha Itàlia”, ens deien els guies del partit, amb un desig de llibertat i de consum als ulls que havien de reprimir perquè eren els guardians de l’última reserva espiritual del marxisme leninisme més ortodox d’Europa, barallat amb Moscou, Pequín i l'Havana, consecutivament. Ells no podien anar a Itàlia, però Itàlia els anava a veure cada dia amb la invasió subtil de les freqüències televisives de la RAI, que era la manera com els albanesos de la costa veien el món per un forat i feien les seves pròpies (i doloroses) deduccions.

Hi ha un cert orgull entre els lladres de tombes italians que es dediquen a excavar de manera clandestina i il·lícita el subsol dels jaciments. Fins i tot, escriuen biografies. Luigi Perticarari afirmava que estava tan orgullós de la seva feina que fins i tot l'ensenyava als seus fills: "Els meus fills també estan orgullosos de mi. La meva filla petita va escriure que el seu pare era un tombarolo (com es coneix a Itàlia al saquejador dels jaciments) i portava a casa molts gerros etruscs". Pedro Casasante era un altre tombarolo que va demanar a l'estat ser senador vitalici per les seves troballes i, quan li van preguntar en una entrevista si treballava de nit, es va posar a riure. "Ho podem fer de dia. Ens fem passar per treballadors de la construcció i fem anar l'excavadora", va dir.