Des del petit nucli segarrenc del Llor, enturonat enmig de l’ascètic graner de Catalunya, es cuina cada any un festival que és Premi Nacional de Cultura, s’ha dissenyat l’ambiciós programa del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, es treballa per a altres projectes culturals d’àmbit nacional i s’han editat més de cinquanta discos en deu anys. El nom propi que hi ha darrere d’aquest forn en constant combustió és el de la periodista i gestora cultural Rut Martínez i Ribot.

En el llibre Ordinacions de les Valls d'Àneu, de 1424, Biterna és el nom del diable que presideix l’aplec de bruixes. I Biterna també és el nom de l'espectacle que dissabte va inaugurar el 33è festival Dansàneu, que enguany recorda els 600 anys d'aquest text jurídic, considerat el primer document a Europa a condemnar un crim inexistent: la bruixeria. Un espectacle en què veu i dansa van formar una simbiosi pràcticament perfecta, que va arrossegar el públic als moments de bogeria col·lectiva en què les masses van assenyalar algú i van decidir que mereixia morir.

El 15 d’abril del 1938 les tropes franquistes van ocupar Isavarre (al Pallars Sobirà) i van confinar els veïns dels pobles més pròxima a la capella del Roser de Sorpe. L’endemà els van fer caminar un quilòmetre cap a una borda propera i els van fer cavar una fossa, on van afusellar i enterrar una desena d’homes, dels quals se n’han trobat vuit. El pròxim 26 de juliol al vespre, amb les veus de Sílvia Bel i Roger Mas, es recordaran aquells fets, que han donat peu a un llibre. Sobre fosses comunes també es podrà veure un monòleg interpretat per Ivan Caelles, Poldo, que sorgeix del llibre de relats Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré. Explica la història fictícia d’un pagès pallarès que és assassinat per ser lladre de bestiar i que acaba enterrat a la mateixa fossa que quatre joves morts durant la guerra. Aquest doble acte serà un dels moments àlgids del festival Dansàneu, que se celebrarà a les valls d’Àneu del 25 de juliol a l’1 dagost.