Llegeixo a l’ARA que una periodista espanyola acaba de denunciar per violació l’actor Gérard Depardieu, trenta anys després dels fets, i entenc que arran del degoteig de denúncies que ara va acumulant, i que no són poques. Va passar l’any 1995, quan ella tenia 23 anys, i va anar a entrevistar-lo amb motiu de l’estrena d’una pel·lícula. Diu que li va fer petons i tocaments als pits i que li va ficar els dits a l’entrecuix. Diu l’ARA: “Aquells fets no només van quedar anotats en el diari personal que ha recuperat, sinó que a l'arribar del viatge a París en va parlar amb la seva mare i amb Javier Angulo, que en aquella època era el director de la revista Cinemanía. Llavors ningú va atrevir-se a fer públic els fets ocorreguts i tampoc a denunciar-los”.

El que ens sembla llunyà sovint és també al nostre costat sense ser-ne conscients. L’autoritarisme està creixent al món, i és prou evident per a tothom, però també augmenta a les organitzacions del nostre entorn, i sovint no ens n'adonem. Amb models autoritaris, globals o locals, no podem esperar democràcia, i sense democràcia no hi haurà benestar ni igualtat.

El titular del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona ha tancat la investigació al periodista Saül Gordillo, acusat d'una presumpta agressió sexual a una redactora que treballava al digital Principal, del qual ell era director. El magistrat veu "indicis clars" que sustenten "sobradament" la versió de la víctima i, per això, deixa a un pas del judici a l’exdirector de Catalunya Ràdio. Gordillo també té una segona denúncia per agressió sexual d’una altra treballadora, per uns fets que van passar la mateixa nit, l’1 de desembre del 2022, després del sopar d’empresa.

Els va lligar amb brides a una taula. Amb el tors nu, tapats amb una tovallola petita i només calçotets. Duien un antifaç i no veien res. Només sentien les pessigolles que ell els feia per tot el cos. J.G. era president d’un club de futbol, el Valldoreix, i guia espiritual dels nois. Els havia conegut en clubs juvenils de l’Opus Dei, a Barcelona i Sant Cugat, i s’havia apropat a ells per ajudar-los, ja que travessaven moments difícils.

"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) és una escriptora valenta que en algunes de les seves obres ha explicat part de la seva realitat més íntima, com l'anorèxia a Els dies sense fam (2005; Edicions 62) o la reconstrucció de la vida de la seva mare després de trobar-la morta al seu apartament a Res no s'oposa a la nit (2011; Edicions 62). L'autora, a qui li agrada molt observar, ha escrit sobre crisis personals i professionals a Les hores soterrades (2009) i sobre els sensellar a No i jo (2007), també publicades per Edicions 62.

“De vegades costa d'explicar per a què serveix el periodisme, però avui no costa gens: el periodisme serveix per això”, va dir la directora de l'ARA, Esther Vera, per obrir l'estrena a Barcelona del documental d'Isabel Coixet El sostre groc, que ahir dimarts es va projectar als Cinemes Comèdia amb la presència de les seves protagonistes, set exalumnes de l'Aula de Teatre de Lleida que van patir-hi abusos, i també dels periodistes de l'ARA que van donar veu a les víctimes per denunciar els fets, Albert Llimós i Núria Juanico. I el fet d'estar totes juntes i envoltades d'amics, família i companys d'un viatge molt dur va amarar d'emoció i aplaudiments espontanis la projecció de la pel·lícula i el col·loqui posterior, on es respirava satisfacció. “El procés del documental ha sigut molt sanador, vist en perspectiva és bonic”, explicava Aida Flix, intentant resumir els sentiments que l'embargaven. “A veure, no és agradable haver de ser aquí –matisava Goretti Narcís–. Però és emocionant veure tot el camí que hem fet des que fa quatre anys vam denunciar fins ara”.

“Intentava fer-me tocaments en una part de la sala on segons ell no hi havia càmeres i ningú ho veuria". "Em deia que anés al lavabo a fer-me fotos i que les hi enviés". Una teleoperadora del 112, el servei d'atenció a trucades d'urgència de la Generalitat, relata així els comportaments del seu coordinador i superior directe. "Aquestes exigències em creaven ansietat i em feien pensar que jo estava obligada a comportar-me d'una certa manera perquè ell era el meu superior i el meu lloc de treball perillava", explica. Altres treballadores de Serveo (abans coneguda com Ferrovial Servicios), que és l'empresa que gestiona el 112, també descriuen situacions d'assetjament per part del mateix coordinador, B.P.E., al centre de la Zona Franca, segons consta en un document al qual ha tingut accés l'ARA.

"El Col·legi de Teatre de Barcelona no va ser un centre segur on existís un treball previ de prevenció de violències masclistes, fet que incomplia el marc normatiu vigent". És la conclusió a la qual arriba el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, en la resolució emesa aquest dilluns arran d'una actuació d'ofici oberta després que l'ARA destapés la denúncia de 13 alumnes sobre les pràctiques abusives de vuit docents, especialment el cas dels abusos comesos per l'actor i director T.S., professor d'aquesta escola situada al Poble Espanyol de Barcelona. Després de reclamar informació al mateix centre i al Consorci d'Educació de Barcelona, la sindicatura conclou que aquest últim organisme ha tingut una actuació "insuficient" per garantir el "dret a la integritat i la dignitat personal de l'alumnat".

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha sigut molt contundent a l'hora de valorar els assetjaments sexuals i abusos de poder a l'Institut del Teatre (IT) que va destapar l'ARA al febrer: "És evident que s’han produït situacions d’abús de poder, assetjament sexual i fins i tot abús sexual”. De fet, ha explicat que l'Institut del Teatre ha de "promoure una investigació exhaustiva" perquè els fets són "més amplis del que s’ha presentat fins ara" i ha recomanat que el centre investigui els casos dels exalumnes que van presentar denúncies i que el protocol actual no permet investigar. "Caldria donar-hi un abast més ampli, incloure-hi l'alumnat anterior i les responsabilitats atribuïbles als professionals", ha conclòs Ribó, que considera que hi ha hagut "mancances" del centre a l'hora de "protegir" els alumnes.

El 28 de maig l'Institut del Teatre (IT) va donar el tret de sortida a 24 accions formatives destinades a prevenir i evitar qualsevol situació abusiva a les aules. Tres mesos després que esclatés el cas d'assetjament sexual i abús de poder per part de diversos docents –i que ha derivat en l'obertura fins ara de tres expedients i la investigació de 13 professors–, l'IT ha començat a formar tant l'alumnat com el professorat, una de les exigències que van fer des del principi els estudiants quan va fer-se pública la investigació de l'ARA.