Al Francesc Carrasco, subdirector del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, el traeix el subconscient. "Tenim peces des del Precambrià [fa 600 milions d’anys] fins ara". "Ara? Quan és ara?", li pregunto. Ara és el plistocè, o sigui fa 10.000 anys. És interessant com varia, com fluctua i es relativitza la noció del temps, quan ets entre les parets d’aquest museu, joia amagada i quasi desconeguda de Barcelona i que enguany compleix 150 anys. Forma part del Seminari i depèn, per tant, del Bisbat. Els seus treballadors són voluntaris i la dotació econòmica, inexistent. Però el museu es manté viu i el que és més important, actiu. No deixen de rebre visites, tant d’escoles com d’investigadors de tot el món atrets per la importància de la seva col·lecció. Més d’un milió de fòssils, catalogats amb precisió i exposats amb esperit 100% museístic. Un goig, un privilegi per a la ciutat i per a la cultura de Barcelona. Enric Aragonès és historiador de la geologia i responsable de l’arxiu del museu. M’explica la seva història i destaca que, sense cap mena de dubte, el museu posseeix la col·lecció d’invertebrats més important d’Espanya i probablement d’Europa. Els mapes geològics que poblen les parets són també molt importants perquè documenten la història paleontològica del país des del segle XIX. És fonamental, m’explica, la figura de Jaume Almera, fundador i primer director del museu. A ell es deu l’existència i decisiu desenvolupament del museu des del seu naixement, el 1874.

Tot i estar preocupats sovint pels nivells dels embassaments de les Illes, la realitat de la salut hídrica les Balears va més enllà. El cas és que el 85% de l’aigua de consum urbà prové de sota terra, d’aigües subterrànies. Malauradament, però, aquestes masses que nodreixen la població estan sobreexplotades. Exposat en xifres, 42 de les 86 masses d’aigua subterrània que hi ha a l’Arxipèlag estan en una situació de risc alt de no poder recuperar un bon estat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

Ja són 2.183 els edificis que el magma del Cumbre Vieja ha engolit en 39 dies d’erupció. En les últimes hores les colades han avançat a un ritme constant, que obliga a estar pendents de l’evolució de la qualitat de l’aire i dels trajectes que seguiran dos dels rius de lava, que amenacen un barri d’una localitat turística i que sembla que arribaran al mar. 

El Govern balear ha informat aquest divendres que posarà en marxa un projecte pilot d'adaptació al canvi climàtic a la platja de Cala Millor, com va avançar l'ARA Balears. La intenció és que aquest pla pugui ser aplicable en un futur a altres zones de característiques similars.

La costa del Llevant de Mallorca serà la primera zona de les Balears on el Govern actuarà per lluitar contra la desaparició de la primera línia de la mar, i previsiblement ho farà a Cala Millor. Les Illes seran una de les regions de la Mediterrània més afectades per la crisi climàtica, i la pujada del nivell de la mar farà desaparèixer –en els pitjors dels casos– 33 de les 163 platges analitzades en l'informe final del projecte Costes pel Canvi, entre les quals n'hi ha de tan conegudes com Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo. Això podria passar a final de segle si les emissions contaminants continuen com fins ara, però els impactes es faran notar molt abans. El document preveu que 358 places d'allotjaments turístics de les Illes quedaran inundades per a sempre el 2050. Minvar aquests efectes és una cursa per a l'Executiu, que ja treballa amb el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB) per planificar com adaptar el litoral urbanitzat, i el Llevant ha estat elegit perquè es disposa de més informació sobre la dinàmica de les seves platges, segons explica el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava.

Un enorme forat que continua creixent des de fa pràcticament una setmana amenaça amb empassar-se una casa a prop de la capital de Mèxic. El cràter, que va aparèixer dissabte passat a la població de Santa María Zacatepec, a uns 150 quilòmetres de Ciutat de Mèxic, s’omple contínuament d’aigua, segons totes les imatges que s’hi han captat. La ciutat és a l’estat Puebla. El gran cràter va aparèixer amb una dimensió de poc més de 4,5 metres d’amplada, però des d’aleshores ha crescut fins a arribar als gairebé 70 actuals.