Des del febrer, Robert F. Kennedy Jr. és el secretari de Salut del govern de Donald Trump, el màxim responsable de sanitat pública dels Estats Units. És una pèssima notícia per a tot el planeta. Costa predir quina de les idees que ha implementat Trump des que ha tornat al poder tindrà un impacte negatiu més profund a escala mundial, però posar un antivacunes conspiranoic a tenir cura de la salut de 340 milions de persones té molts números per emportar-se el premi gros. El problema és que aquest premi es pagarà en vides humanes.

Les vacunes són un dels grans èxits de la història de la medicina. Un estudi publicat a la revista Lancet fa alguns mesos per científics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que, des que el 1974 aquesta institució va començar el programa per fer-les arribar a tots els infants (l’Expanded Programme on Immunization o EPI), han reduït la mortalitat infantil entre un 40% i un 50% i han salvat la vida a 154 milions de persones. Per no parlar de les complicacions de salut que han evitat, algunes de ben greus, com les seqüeles de la pòlio i el xarampió. Aquestes i altres dades demostren amb contundència que dubtar de l’eficàcia i la seguretat de les vacunes està al mateix nivell que creure que la Terra és plana.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears ha anunciat dues mesures per "sortir de la coa" en la vacunació contra la grip. Segons han detallat aquest dijous en la presentació de la campanya, a partir d'enguany es vacunarà també a les escoles, s'habilitaran autocites i es permetrà la immunització contra aquest virus sense cita prèvia.

Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

El calendari de vacunació del sistema públic de salut es va actualitzant periòdicament per incloure-hi les noves recomanacions. Actualment, el departament de Salut treballa en el nou calendari per al 2025 que inclou modificacions en tres malalties. S'incorpora la vacunació contra la tos ferina per a infants d'11 i 12 anys, la vacuna contra el rotavirus per als nens nascuts a partir del gener del 2025 i també inclou modificacions en la del virus del papil·loma humà. Repassem els nous canvis amb l'ajuda de Pepe Serrano, expert en vacunes de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

L'actual brot de mpox, també coneguda com a verola del mico, exemplifica les conseqüències de menystenir la dimensió global de la salut. La falta de coordinació i vigilància a escala internacional han permès que la malaltia s'estengui més que mai a l'Àfrica i la crisi derivada ens ha recordat que la salut global no depèn només de la prevenció: la col·laboració contínua entre països és clau.

La intel·ligència col·lectiva s'està convertint en un eslògan destinat a captar l'essència de l'economia del coneixement, en què multituds de persones col·laboren en reptes difícils, aportant cadascuna una cosa diferent. El resultat és l'experimentació i la innovació contínues, cosa que condueix a grans descobriments. I amb la proliferació de la intel·ligència artificial, els participants en aquest procés fins i tot poden no ser humans. No és una idea feliç?

El director general de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Pedro Gullón, ha assegurat aquest divendres que Espanya disposa de prou reserva de vacunes per mantenir la seva estratègia de prevenció contra la mpox (també coneguda com a verola del mico). A més, ha afegit que, si calgués, podria augmentar-ne l'estoc, ja que la Unió Europea ja està en contacte amb les farmacèutiques. Ho ha explicat en declaracions a Efe després que el PP hagi demanat públicament a l'executiu espanyol la creació d'una reserva fixa de vacunes i un reforç de controls en ports i aeroports –com han anunciat països com la Xina o l'Argentina– davant la nova emergència sanitària decretada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Un metge d'Eivissa viatjarà a Palma per cobrir la baixa de l'únic facultatiu que hi ha en el servei de Sanitat Exterior, que s'encarrega de prescriure i administrar les vacunes necessàries per viatjar a alguns països de l'estranger. Aquest ha estat l'acord al qual han arribat la Delegació del govern espanyol a les Balears, institució responsable del servei que depèn del Ministeri de Sanitat, amb l'IB-Salut, de qui dependrà el metge que farà aquestes visites, després que aquest servei quedàs vacant per manca de personal, segons ha avançat Última Hora.

Els diagnòstics de tos ferina a les Balears ja han batut rècords, quan tan sols han passat quatre mesos de 2024. Ara per ara, se n'han detectat 152 casos, el triple que tots els que se'n varen identificar l'any 2023 (52). Els darrers deu anys, el nombre més alt de casos es va registrar el 2015, amb 99. En canvi, el mínim es va produir en 2021, amb 18 diagnòstics de la malaltia. La tos ferina és una malaltia habitual a escala mundial i "es presenta, clàssicament, amb brots epidèmics cada 3-5 anys", explica la directora general de Salut Pública, Elena Esteban. Aquest fet és el que explica el pic que es registra enguany.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

El Govern ha autoritzat la inversió d'1.934.421 euros per a la compra de més de 8.000 dosis de la vacuna Nirsemivab enfront del virus respiratori sincitial (VRS). Aquest patogen és el causant de diferents quadres clínics com bronquiolitis i pneumònia. El vicepresident i portaveu , Antoni Costa, ha detallat que la pròrroga d'un any del contracte --fins al 30 de juny de 2025-- permetrà immunitzar tots els bebès menors de sis mesos la pròxima temporada de circulació del virus. D'aquesta manera, ha emfasitzat el Govern, s'evitarà la important morbimortalitat associada a aquesta infecció en la població infantil.

Els esforços per aconseguir una vacuna eficaç contra el coronavirus es concentren ara en assolir un ventall d'injeccions que permetin lluitar contra el càncer. Tant la farmacèutica nord-americana Moderna com l'alemanya BioNTech, creadores de dues de les vacunes anticovid més administrades al món, preveuen que les seves vacunes anticanceroses, també dissenyades a partir de la tecnologia d'ARN missatger, puguin estar a punt abans del 2030. "Tindrem a l'abast una cura per al càncer o per canviar la vida dels pacients", deia fa uns mesos la fundadora de BioNTech, Özlem Türeci. "Les nostres vacunes salvaran centenars de milers, si no milions de vides. Seran personalitzades contra múltiples tumors", també apostava fa uns dies el director mèdic de Moderna, Paul Burton, a The Guardian. Ara bé, ¿és viable aquest calendari? ¿Hi haurà vacunes contra el càncer abans que canviem de dècada?

9.500 nins i nines de les Balears es beneficiaran anualment de la vacuna del meningococ del grup B, que es començarà a administrar el mes de maig. L'Agència de Salut Pública de les Illes Balears ha destinat 3,2 milions d'euros a l'adquisició de 20.000 dosis per als pròxims dos anys. Aquesta actuació arriba després que el Consell Interterritorial de Salut decidís incorporar aquest vial en el calendari vacunal. Fins al moment, sols es vacunava a certs perfils d'infants vulnerables, mentre que la resta havien de pagar 300 euros per les tres dosis necessàries.

Aconseguir una vacuna que eviti les infeccions del virus de la immunodeficiència humana (VIH) continuarà obsessionant investigadors d'arreu del món. L'única vacuna prometedora en quatre dècades per prevenir el contagi de VIH, la de Johnson & Johnson, ha fracassat: és ineficaç per evitar els nous contagis. "No és el resultat que esperàvem, malauradament", ha admès aquest dimecres un portaveu de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID en les sigles en anglès), soci de la farmacèutica nord-americana. L'assaig clínic Mosaico, l'estudi internacional que va començar el 2019 per comprovar l'eficàcia d'aquesta vacuna, ja estava en la fase final, però els resultats en humans han obligat a suspendre les proves.

La disenteria bacil·lar és una malaltia diarreica tradicionalment vinculada a la falta d’higiene i a aigua contaminada amb residus fecals. Continua estant ben present en àmplies regions del planeta i provoca més de 700.000 morts cada any. La manca d’aigua potable i la persistència de sistemes sanitaris deficients dificulten les opcions d’erradicar-la o de reduir-ne significativament l'impacte. L’opció més efectiva a llarg termini podria ser una vacuna, assegura Philippe Sansonetti (París,1949), director de la unitat de Patogènesi Molecular Microbiana de l’Institut Pasteur. Per la seva trajectòria en la recerca sobre aquesta malaltia, Sansonetti ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Ciències Mèdiques Doctor Juan Abarca, lliurat recentment a Madrid.

Sembla un somni gairebé impossible: una vacuna contra el càncer que protegeixi persones sanes amb un alt risc de patir-ne. El mateix sistema immunitari anihilaria qualsevol cèl·lula maligna incipient. La vacuna funcionaria de la mateixa manera que les que protegeixen contra malalties infeccioses. Tot i això, a diferència del que passa amb aquestes últimes, malgrat els grans esforços dels investigadors la perspectiva de desenvolupar vacunes contra el càncer tot just es comença a albirar. El cas és que són molts els qui esperen que, aquest cop sí, l’èxit en la recerca d’una vacuna contra el càncer sigui a prop. La primera vacuna candidata s'adreça a persones que tenen una gran probabilitat de desenvolupar càncer de pàncrees, un dels més difícils de tractar un cop sorgeix. Altres estudis se centren en persones amb un alt risc de càncer de còlon i de mama.

Itàlia acaba amb la vacunació obligatòria contra el covid-19 per al personal sanitari introduïda per l'anterior ministre de Sanitat, Roberto Speranza. A partir d'aquest dimarts, els metges i les infermeres suspesos de sou i feina per haver rebutjat vacunar-se durant la pandèmia podran tornar als seus llocs de treball. La decisió va ser aprovada dilluns en el primer consell de ministres presidit per Giorgia Meloni i permetrà readmetre uns 4.000 metges.