Avui els gegants són els protagonistes de moltes celebracions civils. El seu origen, amb tot, fou religiós, en el marc del Corpus Christi. L’antiga festa més important de la cristiandat s’instituí a Europa el segle XIII. En el calendari es fixà 60 dies després del Diumenge de Pasqua per tal de venerar ‘el cos de Crist’, personificat en l’hòstia consagrada. En un principi, tenia lloc a l’interior de les esglésies, però a partir del segle XIV sortí als carrers en forma de processó. Llavors l’atenció es posà en uns homes disfressats i pujats sobre xanques que recreaven episodis de la història sagrada amb voluntat de donar-la a conèixer entre la població analfabeta.

La sala Font i Roig, que té la seva entrada per dins el claustre barroc de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, es convertirà a partir d’aquest dissabte, 7 de desembre, a partir de les 16 h, en el primer museu dedicat als Gegants manacorins, a les seves figures i la seva història. Un espai permanent que servirà, per una banda com a lloc per guardar les deu peces principals quan la colla gegantera no els hagi de treure a ballar, i per l’altra, com a punt de referència perquè sobretot els més petits puguin, per exemple, veure i conèixer tots els gegants de Manacor a partir de visites escolars concertades.

Els gegants i capgrossos són una tradició popular antiquíssima amb molts anys d'història. A Catalunya, els balls i cercaviles d'aquestes figures festives estan molt arrelats entre la mainada, sobretot a Barcelona i la rodalia, la Catalunya Central i la demarcació de Tarragona. En canvi, en molts municipis de les comarques gironines, amb l'excepció d'Olot, històricament ha estat una tradició poc seguida, carregada de prejudicis, apartada com si fos una activitat passada de moda, pròpia de la burgesia més caduca i retrògrada. Però des de fa un temps, colles, entitats i ajuntaments treballen per contrarestar aquesta falsa creença organitzant tota mena d'activitats per difondre i fer atractiva la pràctica gegantera entre els més petits. I els fruits són evidents, perquè sobretot des de la pandèmia en ciutats on abans n'hi havia poca afició, com Banyoles i Girona, les cercaviles estan cada vegada més plenes de gom a gom, amb la canalla absolutament entusiasmada amb tots els balls de gegants, gegantons, capgrossos, dragolins i cavallets.

L’Ajuntament d’Algaida vol crear la primera colla gegantera del municipi. Amb aquest objectiu, posarà en marxa un procés participatiu del qual han de sortir els personatges que representaran les figures dels gegants.

Els gegants de Manacor compleixen 200 anys. La colla gegantera de Sant Domingo ja prepara una gran desfilada per commemorar l’efemèride aquest dijous, 7 de desembre, una fita oficial i documentada que probablement encara sigui més antiga en temps.

Fins dia 20 d'octubre, Llucmajor viu la seva temporada de fires. Aquest diumenge s'ha viscut una jornada intensa amb la trobada de gegants d'arreu de Mallorca i la trobada de xeremiers.

Fase final dins del procés de restauració de la colla de gegants del Consell de Mallorca. Aquest dilluns el mestre artesà, Kake Portas ha obert les portes del seu taller a Esporles per mostrar la feina que es realitza actualment amb Jaume II.  El darrer gegant que queda per restaurar, com les altres figures, s'ha sotmès a una intervenció que té com objecte garantir l'essència, l'estabilitat del conjunt de figures i també la seguretat pels qui els porten o els fan ballar.

La geganta de la reina Esclarmonda ha tornat al palau del Consell de Mallorca després de passar per mà de metge. La figura ha estat restaurada i ara serà el torn del rei Sanç, que igualment passarà pel taller. De fet, la colla del Consell, formada també pel rei Jaume II i el rei Jaume III, fa quatre anys que no protagonitza cap acte per motius de seguretat. La restauració que es du a terme de manera escalonada es preveu que finalitzi en dos mesos.

Palma ha celebrat aquest dissabte  la XXIV edició de la Trobada de gegants, en la qual han participat 14 colles i prop de 250 persones. Una de les novetats que hi ha hagut enguany, segons ha informat l'Ajuntament de Palma en un comunicat, ha estat la participació de la Família Tambedou, una agrupació cultural de titelles gegants d'origen africà.

La crisi del coronavirus ha obligat l'Ajuntament de Palma a suspendre l'edició XXIV de la Trobada de Gegants. L'acte estava previst el 12 de setembre i s'havia adaptat a la situació suprimint la cercavila per una plantada al parc de les Estacions a fi de garantir la distància social.

Un home de 35 anys ha mort a causa d'un infart mentre participava en el trasllat d'una 'geganta' a Campos per participar en una desfilada. Dissabte, després de trobar-se indisposat, va ser traslladat a Son Espases en ambulància però finalment va morir.

Un total de 17 colles de gegants i capgrossos arribades de tot Mallorca envairan els carrers de Palma aquest dissabte, 8 de setembre, en la XXII Trobada de Gegants de Palma. L'esdeveniment començarà a les 10.00 hores amb una plantada de gegants a Cort. Després d'un ball, començarà a les 11.15 hores la cercavila, que passarà pel carrer Colom, la plaça Major, el carrer de Sant Miquel i la plaça d'Espanya. La Trobada finalitzarà amb una plantada al parc de les Estacions. L'Ajuntament preveu l'assistència d'entre 1.000 i 1.500 persones.

La trobada gegantera de Manacor, que té lloc el dissabte d’abans de la cloenda de les Fires i Festes, ja és major d’edat, gràcies a l’empenta i el treball sense fi de l’Associació Cultural de Sant Domingo, que vetla pel manteniment dels grups de dansa local ancestral. Ahir a l’horabaixa se’n va fer la 18a edició amb la tradicional cercavila que arrancà, com és costum, amb una plantada de les figures de faula a la plaça de la Mora i acabà amb una desfilada i una dansa a la plaça de la Bassa, després de recórrer el carrer de Lleó XIII, la plaça de Sant Jaume i carrer de Joan Lliteres.

Després de 18 anys lluint el mateix vestit, la geganta Margalida estrenarà model en la XXI Trobada de Gegants i Capgrossos de Palma, la qual es durà a terme aquest dissabte. Aquesta serà una de les novetats d'aquesta trobada, que enguany torna a la plaça de Cort una vegada finalitzada la restauració del voladís i que reunirà un total de 25 colles amb prop de 50 gegants i 20 capgrossos.

La Nit de sa Bubota s'ha convertit en una de les grans trobades geganteres de Mallorca. Durant la nit de dissabte, més de 30 elements festius varen aconseguir reunir unes 300 persones al voltant de la llegenda del gegant local: Soler, el bandejat. Es tracta d'un format d'encontre de figures mítiques que nasqué fa tres anys de la mà de la colla de gegants de Santa Maria. Els eixos principals de la Nit de sa Bubota són l'espectacle i la participació del públic.

Palma es convertirà aquest dissabte en la capital dels gegants i els capgrossos. 19 colles i 34 figures participaran en la XX edició de la Trobada de gegants de Palma i X de Mallorca, que prendrà els carrers més cèntrics de Ciutat.