L’Estudi General Lul·lià ha obert una nova convocatòria d’una beca de creació artística dotada amb 4.000 euros per impulsar projectes vinculats a la cultura popular de les Balears. La iniciativa s’adreça a artistes majors de 18 anys, sense restriccions de disciplina, amb la voluntat de fomentar noves mirades creatives a partir del patrimoni cultural de les Illes.

Falten tres setmanes per a les Fires i Festes de Primavera de Manacor i enguany els nirvis es noten molt a la colla castellera Al·lots de Llevant. Ho assegura un dels seus integrants, Joan Llodrà Gayà, de 52 anys: “Esperam poder-hi aixecar una bona torre per celebrar el nostre trentè aniversari. Som de les primeres colles a les Balears. Naixérem el 1996, el mateix any que els Castellers de Mallorca, de Palma. Fa mesos que assajam. La nostra màxima construcció ha estat un quatre de vuit, és a dir, vuit pisos de quatre persones a cada pis. Només l’hem pogut aixecar tres vegades en la nostra història. Gairebé sempre feim set pisos”.

L’Atles dels dimonis de Mallorca, de Xesc Alemany i Bàrbara Sansó (Susaeta); Els dimonis del portet, de Neus Coll i Roberto Campillo (Ínsula Literaria), i N’Ona la dimoniona, escrit per Núria Duran i il·lustrat també per Bàrbara Sansó (Triangle Kids). Aquests són només tres dels més de quinze llibres infantils i juvenils apareguts en els darrers cinc anys que tracten, des de diferents punts de vista, la festa de Sant Antoni a Mallorca o, més concretament, la seva figura central: el dimoni.

La Revista 078 té un aire colorista i retro, entre hippy i una Game Boy Color dels 90. El seu contingut no és retro de cap manera. “És una revista que vol ser un espai on dialoguem i construïm nous imaginaris possibles sobre Eivissa”, explica la poetessa Jèssica Ferrer. “Neix de la necessitat de tenir un espai, digital, en llengua catalana, on puguem tractar en profunditat temes que normalment no apareixen als mitjans de comunicació convencionals i que, quan hi són, s'hi passa de puntetes”. L'escriptora es mostra crítica amb els mitjans de comunicació locals que, moltes vegades, absorbits pel dia a dia, no toquen els temes amb tot el rigor necessari. “En els pròxims mesos parlarem de gènere, de pesca, de drets laborals, d'art..., però en profunditat”, promet Jèssica Ferrer. 

Vinculada a la Setmana Santa, la panada és un dels plats tradicionals mallorquins que s'ha desestacionalitzat i es pot trobar fàcilment en tot moment. Tot i ser essencial a la gastronomia de les Balears –especialment a Mallorca i Menorca– aquest plat no és originari de l'Arxipèlag —també es pot trobar a Sardenya—, sinó que el seu origen es remunta a fa més de 4.000 anys a Babilònia (Mesopotàmia) on es menjava l'avantpassat de la nostra panada. La preparació era diferent, però la forma que coneixem—rodona i de pasta farcida per conservar durant dies els ingredients de l'interior— ja formava part de la dieta mesopotàmica i d'altre indrets de la Mediterrània. "Probablement els faraons tenien panades a taula a Egipte", apunta l'antropòloga i experta en panades Veronica Matta.

Divendres passat, 11 d’abril, hi hagué una trobada molt especial al CEIP Son Juny, ubicat al municipi mallorquí de Sant Joan. Com havia succeït en les setmanes prèvies, tots els alumnes de l’escola es reuniren al pati a migdia per tallar una cama a la Jaia Corema mentre entonaven una cançó que per aquesta escola, i pel poble que l’acull, ja és com un himne.

Una nova generació d'artistes locals està tirant endavant tota mena d’iniciatives amb l'objectiu de continuar creant un teixit popular que afavoreixi la cultura i l'art de les Balears. “Intentam animar la gent a sentir-se part d’un espai que de cada vegada sembla menys nostre”, explica Marc Bergas, un jove de Palma que va crear la revista Chunky Magazine i ara forma part de l’associació cultural Es Brou, els dos projectes nascuts el 2024.

L'auge de les neofestes en els darrers anys els ha impulsat a ser un dels elements festius amb més fama a Mallorca. Des del cap de bou de Talapi (sa Pobla), passant pel Much (Sineu), Santa Praxedis (Petra) i la Quica (Felanitx), aquestes festes s'han convertit en un espai de reivindicació, allunyat dels elements religiosos i pensat, organitzat i gestionat pels més joves. Aquest dilluns (a l'espai SUS Cultura a les 19 h) es presenta un atles de les neofestes a Mallorca dirigit als més petits amb l'objectiu de convertir-les en un espai intergeneracional i aconseguir que els infants les coneguin i en puguin gaudir.

El jovent creix en una societat on “la globalització i la publicitat comercial apunten cap a una cultura de masses allunyada de tot el que entenem com a cultura popular”, exposa l’expert en etnopoètica, Miquel Sbert. Per fets com aquests, s’ha desenvolupat un pensament que qüestiona la supervivència i el manteniment de la cultura popular de les Illes en quedar en mans de les noves generacions. La gran diversitat d’influències culturals i l’accés instantani a informació internacional, entre altres coses amb les quals conviuen diàriament els joves, han fet créixer la desconfiança cap a l’interès per les tradicions que els vinculen amb els seus avantpassats. Els joves agafaran el relleu generacional en la cultura popular o la deixaran perdre? O simplement l’adaptaran a la societat actual i en canviarà la identitat?

Els Dimonis Carboners de Caimari sortiran aquest dissabte de l'església Vella del poble, que per un dia tornarà un lloc infernal. Això serà a les set de l'horabaixa, quan els caimariencs i gent externa que hi vulgui assistir els esperaran a l'anomenada placeta Vella, el punt més antic del nucli. Això és al costat de les cases de possessió de Son Albertí, des d'on, segles enrere, s'originà tot l'entramat urbà d'aquest poble del municipi de Selva. Amb un espectacle dissenyat per l'Associació de Caparrots i Dimonis Carboners, la colla calarà foc al fogueró i, tot seguit, iniciarà un recorregut per ballar davant cadascun dels cafès de Caimari.

La figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.

Una auca és un full amb diverses vinyetes (la majoria en tenen quaranta-vuit), amb textos breus a sota de cada dibuix que rimen i que, en conjunt, expliquen una història o una biografia de manera divertida. Es feien auques des d’abans de la impremta i se’n continuen fent –tot i que menys que temps enrere–, sobretot com a homenatge a una determinada persona.

Els gegants i capgrossos són una tradició popular antiquíssima amb molts anys d'història. A Catalunya, els balls i cercaviles d'aquestes figures festives estan molt arrelats entre la mainada, sobretot a Barcelona i la rodalia, la Catalunya Central i la demarcació de Tarragona. En canvi, en molts municipis de les comarques gironines, amb l'excepció d'Olot, històricament ha estat una tradició poc seguida, carregada de prejudicis, apartada com si fos una activitat passada de moda, pròpia de la burgesia més caduca i retrògrada. Però des de fa un temps, colles, entitats i ajuntaments treballen per contrarestar aquesta falsa creença organitzant tota mena d'activitats per difondre i fer atractiva la pràctica gegantera entre els més petits. I els fruits són evidents, perquè sobretot des de la pandèmia en ciutats on abans n'hi havia poca afició, com Banyoles i Girona, les cercaviles estan cada vegada més plenes de gom a gom, amb la canalla absolutament entusiasmada amb tots els balls de gegants, gegantons, capgrossos, dragolins i cavallets.

Les idees (les bones idees) solen triomfar de la forma més inesperada. Quan algun creatiu en planteja una, mai se sap com acabarà. De fet, gran part del seu èxit no depèn d’ell mateix, sinó de factors externs incontrolables.

El calendari té les seves festes populars que ajuden a oblidar per unes hores titulars de l’actualitat tan horribles com la trobada a Madrid de la internacional de l’extrema dreta, la massacre de Gaza o la invasió russa d’Ucraïna.

L’Ajuntament d’Algaida vol crear la primera colla gegantera del municipi. Amb aquest objectiu, posarà en marxa un procés participatiu del qual han de sortir els personatges que representaran les figures dels gegants.

De Crist en pèl a ser un cap de fava amb orelles. D'expressions mallorquines completament genuïnes n'hi ha moltes. Aquestes dues mencionades continuen molt presents en l'imaginari col·lectiu. Però n'hi ha d'altres que estan més amagades i que potser no coneixes, no recordes o pràcticament han desaparegut. L'ARA Balears ha parlat amb Rafel Perelló, un enamorat del llenguatge propi de Mallorca, per anar un poc més enllà i descobrir (o redescobrir) un bon grapat d'expressions genuïnes per criticar, mantenir a ratlla qualcú o per mostrar disgust. Es poden fer servir en qualsevol situació: en un sopar amb els amics, per escandalitzar la padrina, en l'entorn laboral, amb la parella o amb el veí.

Les dites es transmetien de generació en generació de manera oral, però amb els canvis socials el seu ús és cada vegada més infreqüent. Aquí tens un recull de les que ens recorden la festa de Sant Antoni –també la de Sant Sebastià–, els elements de la celebració o la meteorologia del moment. Són frases fetes, la majoria extretes del Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un treball de Bàrbara Sagrera Antich.

La Fundació Mallorca Literària ha presentat aquest dilluns la nova edició del cicle TardOral amb gran nombre i una gran diversitat d'activitats per tal de posar el focus en la cultura de Mallorca, preservar el patrimoni immaterial i donar importància a la paraula dita i la transmissió de la cultura tradicional. El Consell de Mallorca ha explicat que el cicle començarà aquest mes de setembre i s'allargarà fins al desembre.