Per a José Pérez Ocaña (1947-1983), l'art i la vida i estaven totalment lligats. La seva mort ressona encara com una paradoxa brutal. Una festa es va convertir en una tragèdia: el setembre del 1983, Ocaña va tornar al seu poble natal, Cantillana (Sevilla) per celebrar unes festes i veure la família. Es va fer una disfressa de sol amb paper, tela i unes bengales. Un accident amb les bengales li va provocar unes cremades que van acabar sent letals, tot i que ara hi ha consens a l'hora de plantejar que Ocaña era portador del VIH i que en realitat va morir per les complicacions provocades per la sida, en un moment en què encara no se'n parlava. Ara aquell sol de paper que portava amb aquell vestit, amb un somriure que sembla haver-se entristit al llarg dels anys, dona el tret de sortida de l'exposició La Ocaña que la galeria Mayoral de Barcelona (Consell de Cent, 286) li dedica fins a l'1 de juny.

José Pérez Ocaña (1947-1983), conegut com a Ocaña al firmament de la Barcelona canalla de la Transició i els primers anys 80, ha passat a la història com un artista total. També com una figura transgressora i poderosa: veure'l baixar la Rambla vestit de dona de bracet de Nazario al documental que li va dedicar Ventura Pons té encara més valor avui, ara que l'extrema dreta i l'odi a la diferència fan sonar més fort els seus tambors.