1. Per què cada dia ens llevem amb el relat de Donald Trump? Mentre Europa dorm, el president dels Estats Units firma decrets executius, fa rodes de premsa i deixa anar estirabots com els ases els pets. Un rere l’altre, sense importar-li el rastre ni la flaire. Se li’n fot que la justícia, els drets humans o la realitat frenin els seus plans en qualsevol àmbit. Ni construirà la Riviera mediterrània a Gaza, ni aconseguirà la pau a Ucraïna amb dues trobades a soles amb Putin, ni esborrarà les persones transgènere del mapa i, fins i tot, està per veure que pugui recuperar les canyetes de plàstic que van tan bé per als granissats però tan malament per al planeta. Però no deixa de sorprendre que digui el que digui Trump sigui notícia. Sovint la primera, la de portada, la que obre informatius i telenotícies. El seguidisme adotzenat del periodisme a Europa és, també, per fer-nos-ho mirar. Tanta atenció al tarambana és desmesurada. Col·laborem a entronitzar l’estupidesa, devaluem el nostre entorn i ajudem a crear monstres que, en nom de la por i de l’odi, fan el joc a opcions que ens allunyen dels valors democràtics a passes de gegant.

El comissari Eduard Sallent és el número 2 dins del cos de Mossos d'Esquadra que comanda Josep Maria Estela. Amb ell, que treballava a l'àrea d'intel·ligència fa cinc anys, repassem aquell fatídic 17 d'agost, què en vam aprendre i com es duu a terme ara la vigilància antiterrorista a Catalunya.

L'última sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 –que rebutja condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els rebaixa la pena– ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les víctimes del 17-A, que arrosseguen cinc anys de lluita, desgast i revictimització als tribunals. El pronunciament d'apel·lació es pot recórrer al Tribunal Suprem, però la majoria dels afectats no ho farà. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, tant el gruix de la setantena de víctimes representades per la Unitat d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), com l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que exercien d'acusació popular, no han fet el pas.

Daniel Pedrosa és una de les 345 víctimes reconegudes a la sentència del 17-A, però la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha agrupat molts dels afectats pels atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017, no sap qui és ni on viu. Només en saben el nom i els cognoms, l’única informació que apareix al text de l’Audiència Nacional. L’assessor de la UAVAT Robert Manrique explica la dificultat per trobar algú que, en aquest cas, comparteix el nom i el primer cognom amb un expilot de motociclisme. “No és el pilot. Potser és espanyol o potser és d’un altre país. No ho sabem, ni tampoc si estava a la Rambla, a Cambrils o a Alcanar”, diu Manrique. La situació es repeteix amb unes 250 víctimes que surten a la sentència però que la UAVAT no sap on són.

"Estem molt contents perquè apareixen els seus noms, se'ls reconeix com a víctimes. Tant de bo els poguéssim tornar la vida, l'única cosa que podem fer és recordar-los. Estem molt satisfets. Els brindem la sentència com un reconeixement al seu dolor, a la seva entrega, perquè amb l'entrega de la vida han demostrat que un estat de dret és la cosa més valuosa que pot tenir un ésser humà". Així és com la Fiscalia ha celebrat la resolució judicial sobre els atemptats del 17-A en una roda de premsa sorprenent, molt poc habitual, pensada per posar en valor la sentència i que no passi inadvertida. Les portades dels diaris a Madrid aquest divendres hi passaven de puntetes.